29 de juny 2007

Cas típic 213: noi li agrada noia, noi i noia passen un dia en un parc aquatic

Com m'agraden els parcs aquatics!

Recordeu l'estiu passat a Costa Caribe?
Es un parc aquatic nou, amb tobogans moders, però pocs. Tan sols de 4 tipus.

I recordeu fa dos estius a Illa Fantasia?
Es un parc aquatic antic, amb tobogans vells, però bastants. 10 tipus diferents.

I aquest any que toca? Doncs hi ha 4 possibilitats:

- Aquabrava (Roses): Un parc bastant de relax, amb diverses piscines i 10 tobogans. Però 6 dels quals son casi iguals entre ells, tipics de zig-zag entre la vegetació.. Dos son tapats, un altre es de tipus Kamikaze i finalment un de llarg i recte.

- AquaDiver (Platja d'Aro): 6 tipus diferents de tobogans, kamikazes, zig-zag, pistes toves, tobogan tranquil amb donut, tobogan mes rapid amb donut i tapat.

- Aquopolis (Vilaseca): Primer de tot es curios que hi hagi un parc aquatic a un lloc que es diu Vilaseca. Hi ha 4 tipus de tobogans.Té uns tobogans que cauen força rectes, uns altres tipo kamikaze, un parell de tapats, i els tipics sinuosos.

- Waterworld (Lloret): Es el que recomano per aquest any. Hi ha 8 tipus diferents de tobogans. Tobogan amb barca doble llarg, un tobogan tapat on acabes en una especie d'embut, tobogans tous, tobogans sinuosos, kamikazes, tobogan ample amb bases entremig, un tobogan muntanya rusa amb barca per dos i tobogan amb barca rodona per 4.


Qui s'apunta?!!

27 de juny 2007

Cas típic 212: noi li agrada noia, noi es mosso d'esquadra

La veritat, s'assemblen poc els mossos d'esquadra amb els Hombres de armas.

"¡Sé un HOMBRE en la Guardia de la Ciudad!¡La Guardia de la Ciudad necesita HOMBRES!" Hasta ahora, sin embargo, la Guardia Nocturna solo cuenta con el cabo Zanahoria (técnicamente un enano), el agente Cuddy (realmente un enano), el agente Detritus (un troll), la agente Angua (una mujer... la mayor parte del tiempo) y el cabo Nobbs (descalificado de la carrera evolutiva por hacer trampas).


Llegint una introducció així, quin tipus de llibre podem esperar? Doncs un llibre d'en Terry Pratchett, amb grans moments tals com:

Una encuenta llevada a cabo por el Gremio de Comerciantes de Ankh-Morpork en las áreas portuarias de la ciudad encontró a 987 mujeres que dijeron que su profesión era "costurera". Ah, y dos agujas.

Diez mil enanos comiendo continuamente con cuchillo, tenedor y pala apenas harían mella en la población de ratas de Ankh-Morpork. Era un comentario que no faltaba nunca en todas las cartas que los enanos enviaban a su casa: venid todos y traed ketchup.

De echo, los trolls cuentan tradicionalmente así: uno, dos, tres... muchos.

- Y usted... es un enano, ¿verdad?
- Es la nariz, ¿verdad? Siempre me delata.
[En una altra ocasió amb una altra persona]
- Oh. ¿Es usted un enano?
- ¿Es usted un gigante?
- ¿Yo? ¡Por supuesto que no!
- Ah. Entonces yo tengo que ser un enano, sí.

El llamador tenía la forma de un par de pechos artificiales, de la clase que le parece divertidíssima a los jugadores de rugby y a cualquiera cuyo sentido del humor haya sido extraído quirúrgicamente.

- Ese café estaba realmente horroroso, Sham.
- Cierto -dijo. Harga.
- No, quiero decir que en mis buenos tiempos he bebido muchísimo café malo, pero eso, eso ha sido como si halguien me estuviera pasando una siera por la lengua. ¿Cuánto tiempo estuvo hirviendo?
- ¿Qué fecha es hoy? -preguntó Harga, limpiando un vaso. Generalmente siempre estaba limpiando vasos. Nadie descubría jamás qué ocurría luego con los vasos limpios.
- Quince de agosto.
- ¿De qué año?

- ¿Sabía usted que Angua era una mujer loba?
- Mmm... digamos que el capitán Vimes lo dio a entender, señor...
- ¿De qué manera?
Colon dio un paso atrás.
- Bueno, pues el capián dijo algo así como: "Fred, es una maldita mujer-loba. Esto me gusta tan poco com a ti, pero Vetinari dice que también tenemos que aceptar a uno de ellos, y una licántropa siempre es mejor que un vampiro o un zombi, y eso es todo lo que hay y no se puede hacer nada al respecto". Eso fue lo que me dio a entender.

25 de juny 2007

Cas típic 211: noi li agrada noia, noia li importa la mida

Els humans ho medim tot. Per què? Perquè ens sorprenen les coses grans. A vegades també ens sorprenen les coses petites.
Eus aquí una web interessant per veure la mida de les coses.

I com tot en aquesta vida. Els Simpsons també en fan referència.

23 de juny 2007

Cas típic 210: noi li agrada noia, li robarem un post a CPI

Fa temps que no robava res a CPI. Ja tocaba, no?

Esquema del típic capitol de House:


(Unos desconocidos están haciendo alguna chorrada)

- Pues la Mari me regaló una pulsera de plata que…. aghhh…
- Churri, ¿Estás bien?
- ¡Cof cof whaghh!
- ¡¡¡Churri!!!
- ¡Cuack!
- ¡Dios mío! ¡Que alguien me ayude!

TUUUUUUN TIIIINNNNNN……….
Ti Tiiiruuuriiiiiiiru… Ti Tiiiruuuriiiiiiiru…….
¡¡¡DOCTOOOR… HOUSE!!!

(House y el Neurólogo Negro (”H” y “NN”) caminan por un pasillo del hospital. House se trinca un puñao de pastis):

- Neurólogo Negro: La paciente sufrió una reacción alérgica a las aminotopotasas calciformes de sus calcetines.
- House: ¿El TAC mostró niveles altos de churriminoácidos?.
- NN: No, y los torrínidos están en 14 miligramos por kilo.
- H: Que le hagan una cojoscopia a ver si muestra signos de ostetitación.
- NN: ¿Insinúas que tiene chungopatitis? Sólo hay un caso entre un millón, no tiene sentido…. cortisona y “pacasa”.
- H: ¿Ah no? entonces…. ¿Por qué se rasca la oreja izquierda?.
- NN: ?¿?¿?¿?¿?¿?¿¿??
- H: Que le hagan los análisis.

(House se trinca un puñao de pastis, se las ingenia para no pasar consulta, y de paso nos enseña algo mas de la vida…. y después…)

- Churri: No me encuentro b… cof cof aghhhhh!
- NN: Sufre una parada cardiorrespiratoria!! ¡¡20 miligramos de tritopotasa!!
- Marido de la churri: ¡¡Mi mujer se muere!! ¡¡¡Hagan algo!!!

(La entuban, la electrocutan, y le salvan la vida. House se trinca un puñao de pastis. Él y su equipo discuten en una sala con una pizarra de rotuladores. De cada frase entiendes una o dos palabras: conjunciones y pronombres.)

- Tia Buena Empollona (TBE) : Ha reaccionado a los esteroides, no puede ser una alergia común.
- H: ¡Muy bien! ¿Te has dado cuenta tú solita?
- TBE: /mode_miradasesina ON
- H: Bien, yo tengo razón, tiene chungopatitis. Hay que ponerle lejía en vena
- TODOS: ¡Pero qué dices! ¡Si no tiene chungoloquesea podrías matarla! blahblahblah
- H: Aquímandoyouuuuuuu

(Le aplican el tratamiento y la paciente se pone a morir otra vez, la entuban, la electrocutan, y la salvan….)

- H: Vale, no era chungopatitis

(House se trinca un puñao de pastis. Luego, decide que hay que allanar la casa del paciente y, de paso, cambiarle la medicación por otra de alguna enfermedad que como máximo aparezca una vez entre 1 millón)

Alguno o algunos miembros del equipo de House (tenemos una Tía Buena Empollona, un Neurólogo Negro y un Australiano Pijo –AP–) allanan la casa, plagian la escena de recogida de pruebas de CSI y, cuando no encuentran nada (porque no tienen cojo-zoom™), hacen alguna chorrada como comerse algo de la nevera o cepillar al perro del paciente… )

(De vuelta en el hospital. House se trinca un puñao de pastis.)

-House: ¡¡¡Hacedle una punción lumbar!!!
-TBE: Pero, es demasiado peligroso, podriamos desencadenar una…
-House: ¡¡¡Hacedle una punción lumbar!!!
-AP:La punción lumbar no está indicada en…
-House: ¡¡¡Hacedle una punción lumbar!!!
-N.N: ¡¡¡Pero si no tiene médula!!!
-House: ¡¡¡¡HE DICHO QUE LE HAGÁIS UNA PUNCIÓN LUMBAR!!!!

(En algún momento también hay escenita de laboratorio con interesantísimas pipetas y frascos, ¡Bieeeeen! )

- Churri: Memueromáaaaas……

-¡Dadme un tubo y una bolsa de aire! A un lado que voy…zzZZZzztTTTTttztttztz… y… le salvan la vida)

- Jefa Buenorra del Hospital: ¡La paciente se ha puesto verde!, ¡Os la vais a cargar!, ¡¡House es un incompetente!! (aunque siento una terrible admiración y aprecio de verdadera amiga hacia él, así que no haré nada) .

(House se trinca un puñao de pastis. Luego pasa consulta y se ríe de sus pacientes… Luego, reflexiona en la terraza y el Oncólogo Ligón (OL) le da una lección moral de valores. House le recuerda que le pone los cuernos a su mujer, y el OL le dice “sí, pero tú estás solo y amargado, chincha, chincha”, y House le dice una bordería pero en el fondo piensa sobre ello y pone cara de pena. Posteriormente veremos a House trincando pastis mientras golpea una pelota contra la pared con una mano y juega con un yoyó en la otra. De fondo, una telenovela con médicos como protagonistas).

(Vuelven a la sala de la pizarra. House se trinca un puñao de pastis.)

- NN: La última chorrada que le pusimos casi la mata.
- H: Porque no tiene eso que nos inventamos… ¿Qué puede ser….?.
- NN: Oye, siempre que nos quedamos sin ideas suelo decir que…
- TODOS: ¡¡¡QUE NO!!! ¡¡¡QUE NO ES LUPUS, COHONE!!!

(House se trinca un puñado de pastis, pone su ojo a 15 mm de la cámara, le pega a algo con el bastón y se vuelve de espaldas a la pizarra).

- H: A ver, que no se me ocurre nada, DIAGNÓSTICO DIFERENCIAL
- TODOS: ¡¡HURRA!! ¡¡Creíamos que no lo ibas a decir nunca!!

(House se queda mirando una polilla que revolotea en una lámpara con forma de yin-yan… y, en ese momento, un búho sale de una ratonera y se come la polilla, lo cual parece dejar a House absorto en una tremenda revelación, que le incita a trincarse un puñao de pastis).

- H: ¿Cómo pude pasarlo por alto? ¡Se rasca la oreja izquierda! ¡Todo cuadra!. ¡¡Tiene el Mal Infernal de Howkinson™!!
- TODOS: ¡¡¡HALAAAAA!!! ¡¡¡SOBRAOOOO!!! Es 1/2 caso en un trillón de muchillones!!! (pero conocemos la afección porque el saber no ocupa lugar, sobre todo si tienes guión).
- H: Australiano Pijo (AP)… cuando estuviste en casa de la paciente, ¿No dijiste que te lavaste los dientes con su cepillo de madera?
- AP: Si, ¿y?
- H: Y, ¿Te parece eso normal??
- TBE: Los cepillos de madera acumulan ácaros que pueden actuar de desencadenantes del Mal Infernal de Howkinson™ y blah blah….
- H: ¡Muy bien, Tía Buena Empollona! Por eso te contraté… ¡y porque estás buena, claro!
- NN: ¿¡¿¡¿PERO ESTÁIS TODOS LOCOS?!?!? ¡Cómo va a tener eso! ¡Si ni siquiera existe! ¡Y además no puede ser que haya información de una cosa que solo he ha pasado a un tío en toda la historia de la medicina!. ¿Es que soy el único que no ha perdido la cabeza??
- AP: Bueno… yo de pequeño estudiaba seminario pero dios me abandonó y desde entonces…..
- NN:¿?¿??¿?¿?¿??
- H: Tengo razón y todos vosotros sois una bosta.

(Resulta que, como siempre, al cuarto intento House tenía razón, aunque era totalmente imposible, y el paciente se salva)

- NN: No me puedo creer que tuviera razón otra vez.
- TBE: Es mi héroe
- AP: ¿Os dais cuenta de que todos los médicos excepto House somos unos incompetentes, y que si no fuera por él se nos habrían muerto todos los pacientes de la serie?
- NN: sí tío, y no veas como me joroba….
- TBE: En realidad es un hombre maravilloso que tiene taaaanto que enseñarnos……
- LOS DOS: (Zorra….)

De noche, en su casa, House suelta el bastón, intenta andar y se esnafra contra el pico de la mesa. Luego se pone a tocar el piano. La cámara se aleja…

TUUUUUUN TIIIINNNNNN……….
Ti Tiiiruuuriiiiiiiru…
Ti Tiiiruuuriiiiiiiru……. (fundido en negro)

21 de juny 2007

Cas típic 209-C: noi li agrada noia, noi tenia una cosa pendent

Al cinqué dia: Catania.
Com no podria ser d'una altra manera també té un mercat. Però el mercat important es la Pescheria. Com el seu nom indica, en aquest mercat s'hi troba sobretot peix, i també cloïses, i algun que altre besugo.
I com no podria ser d'altra manera restes romanes. Com ara un amfiteatre mig soterrat.
Finalment arribem a Santa Agata. La Catedral de Catania, i per tan patrona de la ciutat.
L'elefant aquest tenia alguna historia important, per alguna cosa esta al mig de la plaça de la catedral, però ara mateix no ho recordo...
Davant del teatre Bellini, es on es concentra la major part del jovent de Catania, i turistes per anar de bar en bar durant la nit, una autèntica aglomeració de jovent. El que es curiós es que es facil trobar una San Miguel, però impossible trobar una Estrella.

En una illeta connectada per un parell de ponts podem trobar la part antiga de Siracusa. On es troba el temple d'Apollo . La font de Diana, pero el Pau dormia i no la veure. Evidentment Siracusa també té catedral, però més petiteta.
En aquell moment ja portavem uns quants dies de viatge, i tan contacte els uns amb els altres afectava a la gent.
Però continuant amb les coses importants, ens trobem amb la font d'Aretusa, una font d'aigua dolça que surt just al costat del mar. La prova que es aigua dolça, els anaguets que hi ha.
No podiem abandonar Siracusa sense passar per l'Orella de Dionís. Una escletxa a la roca la mar de maca, amb una acùstica d'allò més collonuda. Just al costat es troba l'amfiteatre romà més gran de l'illa. Actualment fan algun que altre concert. Tot i que es una mica perillós per algun que altre espectador despistat degut al estat de les pedres.


Sisé dia: Expedició al Etna.
Què ens trobem? Roques volcàniques. Tampoc es massa sorpressa tractant-se d'un volcà. Anavem pujant per una carretera tots sols. Ens pensavem que amb la boira, no hi hauria ningú, només nosaltres podriem ser així d'incocients. Però hi havia una rua de gent, amb ganes de pujar a veure un dels craters. I que hi havia a dalt? doncs un crater amb neu. Al costat d'aquest es trobava el crater de San Silvestri. I que més hi ha a part de neu i roques? Doncs més neu i roques.
Ja que estavem allà vam aprifar per deixat la nostra empremta en el volcà que durarà pels segles dels segles, o bé fins que fagi una mica de vent...
Baixant per un altre cantó podem trobar lava petrificada. Encara que ho sembli no es la lluna.
Eus aquí el Marc mirant atentament el paisatge, que pot estar fent, sinó?
Un petit salt pel Marc, un gran salt per... algú que li costi més saltar, jo que se.

Després vam arribar a Taormina. Un poble petit, però amb moltes coses per visitar.
Un aqüaducte romà per exemple. Uns jardinets d'avant de l'ajuntament. Molt adeqüats per fer-te un pa amb tomaquet amb embotit per dinar, davant la estranya mirada dels transeünts. Eren uns jardins curiosus, a part de plantes també hi havia unes casetes. També hi havia un canó, i clar, no em vaig poder resisitir la tentació.
Finalment la cirereta de la ciutat, el teatre grec. Es tracta del teatre més ben conservat de l'illa. Els grecs sabien on construien, des del teatre es veia el poblet i el mar, que macu!
Per últim, cal remarcar les pastisseries que feian dolços en forma de fruites.
Per cert, el Marc va perdres algun que altre detall del poble, degut a la seva addicció al móbil. Bé, sempre podrà veure les fotos.


Seté dia: Dia de tornada.
Tornant vam passar per Enna, que es troba d'alt d'un turó. Alló que aprofites i mires les vistes.
Total, el últim dia va ser una patejada en cotxe per travessar l'illa. T'agrada conduir?.


Adeu Sicilia...

19 de juny 2007

Cas típic 209-B: noi li agrada noia, noi tenia una cosa pendent

El dia 3
Va ser un dia plujós. Però això no va evitar que anessim a veure mercats. Amb les serves arcaxofes gegants, amb els seus apis gegants, i amb les seves llimones gegants (oi que estic ben camuflat?), i amb els tipics budells penjant.
També vam fer una bonica visita al museu arqueologic nacional, amb les seves figures gregues i romanes.
Una passadeta rapida per la recarregada esglesia de Sant Cataldo. Amb la seva torre que sembla que estigui en mig d'una selva tropical. De fet, una mica més i no la veiem, tot i tenir-la al costat de l'hotel i passar-hi cada dia per davant.
Després alguna esglesia més, com ara Sant Domenico, i cap a la Vucciria.
Tocaba també una mica de cultura vegetal. El jardí botànic. Amb els seus cactus. De fet, tot tenia punxes, fins i tot uns arbres estranys. La veritat era força agradable passejar entre arbres tropicals. Els arbres fruiters, com ara tarongers i llimoners, donaven color. A part de una bona olor. I bé, també hi havia arbres gegants.

Per cert, ja us he comentat que al carrer de l'hotel era el carrer de les bicicletes? Compra, lloguer, manteniment, tot per la bici.

Aquella tarda vam fer un intent d'anar a la reserva de lo zingaro. Però degut al mal temps ens vam quedar a mig camí. Això si, vam treure una bonica foto de Castellmare del Golfo. Bé, potser no tan bonica, però ens haviem de justificar el viatge fins allà per no res. Per cert, apareixem tots inclinats per què feia un vent de cullons. Vam haver de lligar al Pau amb un cordill, tal com els globus del Viena, per què no surtis volant.


Al quart dia tocaba viatge.
Viatge amb el super fiat punto gran, fins a Cefalú. Tot el viatge portant el banyador a la maleta per què sabiem que arribariem en aquest poble de platja. Si, feia un dia clar, molt clar, perquè el vent s'havia emportat tots els nubols! quina fresqueta!
Un poblet amb una Catedral. La foto en qüestió té merit per què no es fàcil fer una foto amb un gelat de pistatxo a la ma. El poble també té uns safareig medievals, i per sobre tot, literalment a sobre de tot, un castell en ruines. Això si, amb unes bones vistes.
Mentre anavem pujant cap al castell, al Oleguer li va tocar massa el sol, per que es va amagar radera unes herbes, i al passar jo va fer un salt acompanyat amb un crit de guerra seguit d'un crit de dolor al caure per terra sobre unes pedres. Encara ara, no se que en que devia estar pensant.
I vam continuar el viatge direcció Catania. Pel camí vam parar a Villa del Casale. Un vila romana plena de mosaics. De quàdrigues, amb motius de caça, de Hercules matant els gegants (sense Hercules). Ja sabeu coses típiques de l'época, com ara les noies en bikini. O el que seria un poster del Play-boy d'aquells temps.

Cal remarcar l'encontre amb una senyora, que quan tothom passava per unes passarel·les per tal de no tocar els mosaics, ella passejava impunement per sobre d'aquests. Per això l'Oleguer va dir "Mira aquella tia s'ha colat de guays", quan podria haver dit "Mira aquella guarra quins cullons que té per trepitjar els mosaics" . La senyora podria haver sigut de qualsevol part del món, però era justament de Girona i va entendre a l'Oleguer perfectament i va començar a parlar-nos dient que no sabia sortir... Total, que vam acabar de visitar la villa del Casale, però sempre amb la por de tornar-nos a trobar, i efectivament, quan ja acabavem la visita va tornar a apareixer per fotrens un rollo sobre el seu viatge, i que lògicament viatjava sola.

Finalment arribem a Catania. I trobem una altra gran habitació. Fins i tot teniem una mica de café i pastetes! Llàstima que la cafetera tingués una sospitoses taques en el fons que feien bastanta mala pinta, com que feia pinta que feia anys o segles que allò no es netejava, vam decidir no malbaratar aquell patrimoni històric i ens vam quedar sense café i ens vam fotre tan sols les galetetes. El que vam fer de seguida va ser trobar lloc per la nostra santa. Algún boig va estar tentant de engegar la tele. Sort que el vam parar, per què amb els anys que debia tenir aquell aparell o bé hagués explotat o bé ens haguessim mort per la radiació.

To be continue...

16 de juny 2007

Cas típic 209-A: noi li agrada noia, noi tenia una cosa pendent

Recordo una setmana santa de l'any 2007. Anèm a fer memòria (ara tocaria posar un flash i començaria un flash-back). Per no fer-ho molt pesat ho faré en tres posts.

Hi havia una vegada 4 nois, bé de fet eren 3 nois i el Pau. Per ser més exactes serien 2 nois, el Pau i el Marc. Bé, de fet seria més correcte que era 1 noi, el Pau, el Marc i l'Oleguer.


El 1er dia
El viatge va començar a Palerm. Estavem en un hotel acollidor. De fet l'hotel eren unes quantes cases antigues remodelades i ajuntades per tal de formar un hotel. L'habitació estava molt bé.
Total que vam fer el turista per la capital de l'illa. Visitant el que tot turista hauria de visitar:
- La Catedral. Que com que era setmana santa hi havia capellans, o bisbes, o sacerdots o el que fossin fen les seves festetes.
- La piazza Vittoria, amb el monument a Felip V inclós. Ei! espereu que estic fent fotos!
- San Giovanni
- El palau dels Normands, amb la seva capella Palatina (en obres). Cal esmetnar que el palau té una part destinada als parlamentaris.
- La porta Nova
- Teatro Massimo.
- La cripta dels Caputxins (prohibit fer fotos a les mómies)
- Quattro Canti
- La Fontana Pretoriana. Amb les seves figures nues desmenbrades.
- Monreale. El poble del costat, bé esta a sobre de Palerm.
- Catedral de Monreale. La més gran de l'illa. I l'Oleguer volia que fes més fotos per dins. Si total, no es veia res. Era tan alta i ampla que el flaix no arribava a iluminar res de res. Motl maca això si, no es poden queixar els Monrealencs.
- El Claustre de la catedral. On cada capitell era diferent. Si, tot un curro.
- EL pati de la catedral amb els seus catctus gegants. Per què el Pau era de mida normal, eh, no te truc la foto.

Tots aquests edificis, monuments, etc explicats gràcies al nostre guia propi Oleguer. En la foto porta una guia a la mà, però a la motxilla en portava 2 més. Més un llibre de Sicilia que el seu autor té un nom que no es fàcil de recordar, per tan, li deiem gràcies a la iniciativa del marc de diferents maneres com ara John Cook. El cas era no dir-li Peter Robb.

Una cosa que cal destacar de Sicilia es el menjar.En casi qualsevol regió mediterrania podras menjar bé. Molt bé. Observeu bé la taca de xocolata. Serveix per demostrar la boracitat en que l'Oleguer ataca a l'indefens gelat de xocolata posat en un panet.


Hem arribat al dia 2:
Toca fer una escapada cap a la mano Mafiosa. Efectivament es tracta de Corleone. De fet un poble com un altre. Amb la difència que hi ha un arxiu sobre la màfia. De fet eren 4 fotos, però fa il·lusió dir que hi has estat.

Després de passar la Sicilia interior. S'arriba s'acaba travessant l'illa i s'arriba a Selinunte. On hi ha les restes de una ciutat grega. Ja sabeu, temples, i més temples. Mireu si casi sembla un sacerdot grec en el seu temple. Un sacerdot amb suadora, motxilla, pantalons curts i bambes, però amb una mica de imaginació... Que més? Ah si!Temples per dins, temples per fora, columnes, etc. Guaita! una salamandra! Semblava una mica radiactiva amb aquest verd. Li vaig donar les gràcies per què realment es va estar molt quieta mentre li feia la foto.
Per cert, la foto que tenia al messenger va ser Selinunte. No sabeu quina vull dir? Aquesta.
La foto curiosa del dia es de l'Oleguer: El perillos depredador Oleguer s'amaga entre la altra vegetació apunt per saltar sobre la seva presa tal com un tigre assadegat de sang.

Al tornar a l'hotel vam aprofitar per relaxant-se de llarg viatge i adorar a la nostra santa particular que ens va portar sort i prosperitat en el nostre viatge. Bé, hi ha una cosa que fins i tot la nostra santa no pot evitar. Les ferides de guerra de l'Oleguer.


To be continue

14 de juny 2007

Cas típic 208: noi li agrada noia, noia no li queda massa de vida...

Què passa quan a un se li acaba la vida? Doncs que si viu en un món que s'aguanta sobre 4 elefants i aquests sobre una tortuga. I és un mag, una bruixa, de la família reial, o una persona amb mèrits, té l'honor de ser recollit pel mateix Segador.
El Segador, una altra novela de Terry Pratchett gran escriptor, i millor persona.

Los magos no creen en los dioses, de la misma manera que la mayor parte de la gente no considera necesario creer, por ejemplo, en las mesas. Saben que están ahí, saben que desempeñan un papel en la existencia. Pero comprenden la necesidad de creer, ni de ir por aí diciendo: "Oh gran mesa, sin la cual no somos nada". Sea como sea, uno siempre puede comer con una simple servilleta sobre las rodillas

Estaba seguro que padecía anorexia, por que cada vez que se miraba al espejo veía a un hombre gordo. Era el archicanciller, que estaba de pie detrás de él y le gritaba sin parar.

- ¿Se puede saber qué están haciendo?
- ¿A usted qué le parece? Vamos a enterrar a nuestro colega -replicó Ridcully
Los ojos de Colo se clavaron en un ataúd abierto, situado a un lado de la calle. Windle Poons le dirigió un saludo cortés.
- Pero... si no está muerto...¿verdad?
- Las apariencias engañan replicó el archicanciller.
- ¡Si me acaba de saludar! -insistió el sargento.
- ¿Y qué?

-Bueno, quien tiene la estaca
Todos miraron al Tesorero.
-Es que no encontré ninguna -se disculpó.
El archicanciller se pusi la mano sobre los ojos.
-Muy bien -dijo con tranquilidad- ¿Sabes una cosa? No me sorprende. No me sorprende en absoluto. ¿Qué has traído? ¿Un palillo para los dientes? ¿El mango de un peine?
-Apio -respondió el tesorero.

-¿Cuál es su nombre?
La figura miró hacia arriba.
¿SEÑOR CIELO?
- Nadie se apellida Cielo.
¿SEÑOR...PUERTA?
-Bien. Señor Puerta. ¿Y de nombre? No me diga que tampoco tiene. Seguro que se llama Bill, Tom, o Bruce, o undo de esos.
SI
-¿Qué?
UNO DE ESOS
-¿Cuál?
EH...EL PRIMERO

- ¡Bien! -exclamó-. ¡Vamos a por esos montones!
- ¡Yeee!
- ¡Yeee!
- ¡Yeee!
- Ye-ye.
Ridcully suspiró.
-¿Tesorero?
-¿Sí, archicanciller?
-Intenta captar el espíritu, ¿vale?

La capacidad de las ancianas flacas para transportar grandes cargas es increíble. Hay estudios que demuestran que una hormiga puede llevar una carga de mñas de cien veces su propio peso, pero no hay límite para la capacidad de transporte de la típica campensina española a los ochenta años.

Una de las grandes ventajas de trabajar como sacerdote en el Enjoyado Templo Maldito Perdido de Offler el Dios Cocodrilo era que uno volvia a casa temprano la mayor parte de las tardes. Esto se debía sobretodo a que era un templo perdido. La mayor parte de los fieles nunca encontraban el camino. Y esos eran los afortunados.

12 de juny 2007

Cas típic 207: noi li agrada noia, noi li agrada el garfield, noia li agrada el Hobbes

Garfield?d


Calvin?


Garfield?


Calvin?


Garfield?


Calvin?


Quin dilema!

10 de juny 2007

Cas típic 206: Noi li agrada noia, noia té alguna cosa a dir al respecte

Frases sobre els diners
Ahorre un poco de dinero cada mes. Y, al final de año, se sorprenderá de lo poco que ha reunido
Ernest Haskins (qui cullons es aquest?)

Voy ha estar muerto durante un año, por cuestiones de impuestos
Douglas Adams (si sou fidels al blog ja l'haurieu de coneixer)

¿Para qué sirve la felicidad si no puede comprarte el dinero?
Henry Youngman

Lo más cerca que he estado yo de un "ménage-a-trois" es cuando estuve saliendo con un esquizofrénico.
Rita Rudner


Frases autoparodiques

He vuelto... y ustedes ya lo sabrán. De camino hacia aquí, he pasado por un cine donde estaban poniendo "El regreso de la momia".
Margaret Thatcher

El otro dia fui al médico, y me dijo que sufría de paranoia esquizofrénica... Bueno, no llegó a decirlo, pero nosotros sabemos lo que él estaba pensando.
Lily Savage

No puedo escuchar a Wagner, me entran ganas de invador Polonia.
Woody Allen (el de l'esquerra)

Nunca se me ocurrirá probar una ostra. Quiero que mi comida esté muerta; no enferma, ni herida, sino muerta.
Woody Allen (ara el de la dreta)

Mis películas son más apreciadas en Europa que en Estados Unidos: los subtítulos allí deben ser fabulosos.
Woody Allen (el de l'esquerra altre cop)

Mandé un guión el año pasado, y el estudio no cambió una palabra... La palabra que no cambiaron estaba en la página 87.
Steve Martin

No quiero parecer un paranoico, pero ese juez de líniea electrónico me la tiene jurada...
John Mcenroe (no era conflictiu ni res...)


Frases sobre homosexualitat

Uno sabe que es gay cuando al agacharse y mirar atrás ve cuatro pelotas.
Graham Norton

Estoy convencido de que el Renacimiento lo empezaron dos gays cuando uno le dijo al otro: "dime ¿no sería estupendo pintar cuadros de hombres desnudos y vendérselos a las iglesias?".
Bob Smith


La bisexualidad duplica instantáneamente las probabilidades de conseguir una cita para el sábado por la noche.
Woody Allen (el de l'esquerra, crec...)

8 de juny 2007

Cas típic 204: noi li agrada noia, noia es un estereotip



Mira, un post sense text. Ups...

6 de juny 2007

Cas típic 203: Noi li agrada noia es una famosa estrella de Hollywood

I ara que per casualitat parlem de Hollywood, sabeu quin llibre parla sobre Hollywood? Un del Terry Pratchett que es diu "Imatges en acció"? Doncs no. El llibre parla sobre un lloc que s'assembla molt a Hollywood, però no ho és. Potser els inicis si de Hollywood si que van ser així. Bé tan cutres potser no. Com sempre us deixo amb alguns extractes.

De hecho, la popular publicación del Gremio de Comerciantes, Bienvenido a Ankh-Morpork, la Ciudad de las Mil Sorpresas, cuenta ahora con toda una sección titulada ¿Así que eres un invasor bárbaro?, con abundantes notas sobre la vida nocturna, las compras típicas que se pueden hacer donde se sirve buena leche de yegua y budín de yak. Más de un vándalo de casco puntiagudo ha regresado a casa a caballo a su gélida yurta, preguntándose por qué se siente mucho más pobre y mucho más propietario de una alfombra mal trenzada, un litro de vino imbebible y un burrito de peluche color púrpura con un sombrero de paja.

El superior de los magos en un mundo de magia tenia las mismas perspectivas de empleo duradero que los participantes de una carrera de sacos en un campo de minas.

El hombre que tenia delante habia tenido la desgracia de caer ante el patricio acusado de diversos delitos, todos reiterados, y había elegido por su propia voluntad convertirse en espía a su servició*.
*La alternativa era elegir por su propia voluntad ser arrojado al pozo de los escorpiones.

- Unas cuantas carreras de 30 kilometreos y el decano será un hombre diferente.
- Estoy de acuerdo en eso-asintió el tesorero-. Serà un hombre muerto.

¿Cómo tortura a sus víctimas hasta la muerte el monstruo Tshup Aklaherp, Sapo Estelar Infernal con Un Millón de crias?
- Es...no me lo digas... las sujeta cabeza abajo y les ensenya fotos de sus hijos hasta que los cerebros de las victimas implosionan.

- Mi tio hacia sombras. La que más hacía mi tío era "Conejo deformado". Todos nos sentabamos a su alrededor, adivinando a la desesperada cosas como "Puercoespín sorprendido", o "Mofeta rabiosa", y al final él se iba a la ama de morros porque no habíamos comprendido que estaba haciendo "Lord Henry Skipps y sus hombres derrotando a los trolls en la batalla de Pseudópolis".

(A sobre d'un camell)
- ¿Como se dirige?
-Cuando quieras ir hacia delante, maldices y le das un golpe con el palo, y cuando quieras parar, maldices y le das un golpe con el palo.
-¿Y qué pasa si quieres girar?
- Bueno, ahí ya entramos en Técnicas Avanzadas del Manual. Lo mejor que puedes hacer es bajarte y hacerlo girar a mano.

El Necrotelecomunicón fue escrito por un nigromante klatchiano a quien todo el mundo conocía por el nombre de Achmed el Loco, aunque él prefería que le llamaran Ahmed Solo Con Jaquecas.

Como se lo podría contar? Quizá la mejor solución fuera iniciar cualquier conversación y esperar a que se desviara de manera natural hacia el tema de las Monstruosidades que Habitan Más Allá del Vacío.

3 de juny 2007

Cas típic 202: noia1 li agrada noia2, noia2 li agrada riure

Doncs aviam si colen aquests videos... (aviso que el bo de veritat es el 3er, els altres dos son de guarnició)




1 de juny 2007

Cas típic 201: noia1 li agrada noia2, noia2 va de negre, porta una dalla i està al òssos.

Mort

No. No es tracta de la mort d'aquest blog, ni molt menys. Seria una tonteria arribar als 200 i després morir. Es tracta del titol del llibre número 4 de la saga de Mundodisco.

En aquestes alçades susposo que ja es una perdua de temps posar links a algunes de les pàgines dedicades a aquest famós autor britànic.

De l'argument del llibre tan sols comentar que quan algú deixa una feina de vital importància, s'ha de posar un substitut.

Mort salió de la sastreria.
- Para lo que hemos gastado, muy bonito. -concluyó su padre.

Las Tinieblas: se trataba de una zona de la ciudad terriblemente necesitada de la ayuda gubernamental o bien, a ser posible, de un lanzallamas.

El rio Ankh. A su paso por Las Tinieblas, hasta un agnóstico habría sido capaz de caminar sobre sus aguas.

La enorme habitación de techo bajo estaba a oscuras, sumida en las sombras, y olía principalmente a incienso, pero también a col hervida, coladas añejas y al tipo de persona que tira todos sus calcetines contra las paredes y se pone los que no quedan pegados.

Dejando de lado los guisantes y los colchones, a través de los años la pura selección natural había establecido que las familias reales que sobrevivían más eran aquellas cuyos miembors lograban distinguir un asesino en la oscuridad por el ruido que no hacía.

- Estás muerta.
Keli esperó: No se le ocurría una respuesta adecuada. "No estoy muerta" carecía de estilo, pero "Es muy grave?" le parecía un tanto frívola.

En Ankh-Morpork imperaba la democracia conocida como "un Hombre un Voto". El Patricio era ese Hombre: Y el Voto era el suyo.

- No pudimos detenerlo-dijo el primer guardia, avergonzado, asomando la cabeza por la puerta.
- Es que ha entrado por la fuerza...-dijo el otro guardia desde el otro lado del umbral.
- Está bien, está bien. Aquí podrían aesinar a cualquiera.

-No le veo la gracia -dijo la extraña
-¿Como dice?
-¿Qué se supone que debe ocurrir?
-¿Cuántas copas ha tomado?
-Cuarenta y siete.
-Casi todo, pues.

- Al parecer, no posee usted ninguna habilidad o talento que nos sean útiles. ¿Ha pensado dedicarse a la enseñanza?
El rostro de la Muerte se convirtió en una máscara de terror. Bueno, en realidad siempre era una máscara de terror, pero en esta ocasión, la cosa fue intencionada.

Buencorte (un mag) reunió cuidadosamente un cierto número de ingredientes caseros y había acercado a ellos una cerilla encendida.
Mira que son curiosas las cejas, pensó. Nunca reparas en ellas hasta que te faltan.

La ceremonia deberia de ser rápida, muy rápida. El ungimiento con los óleos sagrados había quedado reducido a un ligero toque detrás de las orejas. Los monopatines eran un invento desconocido en el Disco, de lo contrario, el recorrido de Keli por el pasillo habría sido inconstitucionalmente veloz.


PD: Ja podeu posar comentaris al post del conills. No se com s'havia posat la opció de que no es poguèssin posar.