Cas típic 38F bis: noi li agrada noia, noia li dona una targeta de st Valentí que diu "Eres muy chu chu chuli"

Final alternatiu:
L'endemà va aparèixer amb una altra peli de por a la ma, començava a fer-me creus, com a mínim esperava que s'hagués rentat les dents després de dinar, no vaig tenir sort... a part daixò resulta que tenia calor perquè va treure el jersei i ... []. Me saltat un petit tros, però no crec que tingui importància, a no se que t'agradin els relats pornogràfics (si es el cas, el Pau, qui dimonis es el Pau? Conegut com “el mancu”, us pot aconsellar unes quantes pàgines).
Aquí molts cauran en la trampa de pensar que només perquè t'ha fet el polvu de la teva vida (i gratuït) es que li agrades, no podries estar més equivocat! Si alguna cosa hem aprés dels mails en cadena que porten curiositats es que fer l'amor fa que moguis moltíssims músculs i per tan que et mantinguis en forma, es per això i només per això que la J. Jones va fer l'amor amb mi, el que es curiós es que realment ja té un bon cos, però ja se sap les dones, mai estan contentes amb el seu cos.
Els dies van anar passant, si fos d'aquells que tenen sentiments fins i tot crec que li hagués agafat carinyu. Fins que va arribar un dia que em va dir que m'estimava, AHÀ aquí la vaig pillar, sabia que no em diria mai que li agradava, havia passat directament al t'estimo, sabia que no feia res del que feia perquè li agradava tan sols era perquè m'estimava, ja veus tu... les noies son retorsades i recargolades (paraules que a simple vista semblen sinònimes però no ho son) fan tot el que es a les seves mans perquè tu, un noi mundà t'acabi agradant ella, i quan ho han aconseguit llavors et destrossen dient 'ets súper bon amic'.
Bé passem al final de la història, no? doncs resulta que després de temps i temps de relació, va deixar anar despreocupadament que jo li agradava, com aquell qui no vol la cosa! va ser un moment emotiu, una noia em confessava que li agradava, ho deia clarament, sense indirecte, sense miradetes equivoques, sense converses amb doble sentit, sense abraçades ambigües, sense petons higiènics, sense polvus per mantenir-se en forma, ho deia directament, que jo li agradava, la meva reacció va ser d'incredulitat, i ella es va estranyar que a mi m'estranyés tan, ella argumentava que havíem fet molt plegats (molt: Determinant quantificatiu), i jo que no ho veia com una senyal clara que signifiques algu per ella fins ara. La cosa va acabar amb discussió... perquè les discussions són així coses estúpides. Així doncs quan m'havia permès el luxe de que m'agrades la J. Jones (cada cop m'agrada més el seu cognom i menys el seu nom) va i resulta que ens discutim! Que va passar? Com va ser? Té una explicació molt senzilla. Tot rau en el doble cromosoma X. Quan un noi no li agrada una noia, la noia es tal com es, però quan a un noi li agrada una noia, hi ha una reacció química en el cervell i unes quantes neurones peten i altres simplement es desconnecten de la sinapsis nerviosa, això provoca que la noia es torni parlant amb termes científics, malparida. En el meu cas (cas real, però oi que sembla mentida? per què serà...?) la J.Jones va deixar-me (en cap moment sabia que m'havia agafat) al·legant que ja no era el mateix, que no sentia res especial a dins. De fet ella tampoc ho acabava d'entendre de lo il·lògic que era tot plegat, jo ja li vaig fer entendre que tan sols era la seva química neuronal que estava jugant amb ella, però no semblava disposada a acceptar-ho; aviam, m'hauré de treure el doctorar-me en medicina en la especialitat de neurocirurgia (com el doctor Foreman) per què em prenguin en serio les noies? Per aquí no hi passo!. I vam viure feliços i vam menjar anissos (cadascú per la seva banda).
Be, després d'aquesta historieta suposo que ja estaràs mes tranquil al enfrontar-te amb una noia, ara saps que tot es químic, i que facis el que facis no servirà de res, perquè a partir del moment que la noia t'agrada, la noia ja no es val per si mateixa sinó per uns impuls elèctrics del seu cervellet. La única solució seria obrir-li el cap i empalmar la xarxa neuronal tal i com estava al principi, però no totes s'ho deixen fer.

Cas típic 38F: noi li agrada noia, noia li dona una targeta de st Valentí que diu "Eres muy chu chu chuli"

L´ùltima part:
De fet no vaig saber que era tornava a ser una altra peli de por, fins que vaig agafar de terra la caratula que pocs segons abans se li havia escapat de les mans a la J. Jones, just desprès de veure que al seu front se li apareixia un intranquil puntet vermell.

Cas típic 38E: noi li agrada noia, noia li dona una targeta de st Valentí que diu "Eres muy chu chu chuli"

Quan varem començar a jugar a fronton vaig descobrir que o be simulava no que sabia jugar a fronton o es que realment no en sabia. Això es el de menys, perquè al cap de poca estona ja estava cansada (perquè almenys corria, i s'esforçava), i recordo com esprintava, aquell del pit amunt i avall, però bé això no toca.
No se com s'ho va manegar (2ona definició), però el cas es que varem acabat veient-nos usualment, a part de veure'ns en el tramvia. Que si un dia a jugar a billar (es curiós com dient ella que no en sabia sempre em guanyava, segur que devia ser professional, perquè tot i no tenir gaire traça en manipular els pals llargs, soc un crack del billar, escolta, per què estàs rient?), que si un dia a patinar (al Central Park, on sinó?), que si un dia a la fira (quina fira?? la típica fira que dispares contra aneguets de goma que van passant i com a premi et donen un peluig gegant que llavors has de carretejar durant tot el dia). Fins que va arribar un dia en que em vaig espantar (m'espanto fàcilment, un dia fins i tot em vaig espantar del meu pare... be ja ho explicaré un altre dia), resulta que em va dir que podíem llogar una peli i veure-la a casa seva! que havia de pensar jo?? que la J. Jones volia estar al meu costat els dos solets en el sofà mirant una peli molt juntets i ves a saber que més? S'equivocava! coneixia realment el seu propòsit, sabia que tenia una malaltia anomenada Videosofacasafobia (he aprés moltes malalties noves des de que miro House, potser masses?), que consisteix en que tens por a mirar pelis de vídeo a casa teva si estàs sol en el sofà (vigileu que es una malaltia de transmissió sexual com ara el SIDA o la dislèxia). Al ser tan altruista (ja em coneixeu) no li vaig poder dir que no. Aquell dia portava una faldilla que li quedava molt be, serà per què tenia les cames maques? potser si. El cas es que va llogar una peli de por anomenada La massacre del microones , es notava que la noia tenia un gust exquisit per les pel·lícules. Tal com pensava, es fa ficar just al meu costat del sofà perquè no li comences a afectar la Videosofacasafobia. Va repenjar el seu cap a la meva espatlla, devia tenir el coll cansat. Llavors va haver una estranya reacció, en segons quines escenes s'abraçava a mi. Algú podria pensar que tal reacció en tal situació d'intimitat podria indicar que la J.Jones volia alguna cosa amb mi, si algú pensa això ja pot tornar al principi del text i llegir de nou els posts perquè no ha entès res de res. Però una de les abraçades no se com va acabar amb peto apassionat, haig de reconèixer que en aquell moment vaig tenir un segon en el que gairebé dubto sobre si el que passava es que li agradava a la J. Jones, però no vaig dubtar, la J.Jones no s'havia rentat les dents desprès de dinar, i tothom coneix les propietats higièniques dels petons, va ser tot un plaer mira una peli amb una noia tan neta. (faig una pausa per anar al lavabo, ok? Gracies).
La resta de la tarda va passa sense incidències que valgui la pena que sapigueu. L'endemà va aparèixer amb una altra peli de por a la ma...
To be continue

Cas típic 38D: noi li agrada noia, noia li dona una targeta de st Valentí que diu "Eres muy chu chu chuli"

En el post anterior “més J. Jones, conversa, mobil,...” I ara el post actual:
PIIP PIIP (soroll de missatge, ve de fet el meu mobil fa mes haviat un xiulet) un missatge de la J. Jones, deia textutalment (per que ficar cites textuals en una narració li donen vericitat, ho vaig llegir no se on...) “Ola makisim!!! em sap greu pro dllns no pdre agfar el tramvia :( aig danar al mtge, pro ns veiem dmrts! ptns!!!”. Makisim? esclar, havia de dissimular que encara no sabia el meu nom... calia havisar-me? havia de fer jo alguna cosa al respecte? representava que dimarts em portaria el justificant del metge? (ja us avançu que no mel va portar). Aprofitant que el sms m'havia fet pensar en la J.Jones (es un nom amb magnetisme, oi?) vaig fer recompte de la situació, ella parlava molt (potser al comparar-se amb mi es veia accentuada la diferencia)i jo gairebé no havia dit res, de fet ella, ni tan sols sabia quina edat tenia. A la setmana següent sant tornem-hi (en quin dia cau aquest sant?). De cop em va plantejar de trobar-nos fora del tramvia (digues-li agosarada), llavors vaig desvetllar les meves dubtes sobre si la noia podria existir fora del tramvia (es maca la paraula tramvia, oi?). El cas es que em va dir d'anar a prendre un cafè un dia d'aquests, això podia voler dir 2 coses, que fos una indirecta perquè ens coneguéssim millor pel mateix motiu que les nois i noies es volen conèixer millor, o bé que era addicta al cafè que feien al cafè a la cafeteria la qual m'havia proposat d'anar, s'anomenava B. Cafè mmmm no, millor li direm Bon C. Per un noi inexpert en tractar noies pensaria en la primera opció, MEEEC error, la correcte era clarament la segona. Quan varem anar a prendre el cafè (només se'n va prendre un, devia estar cohibida), va donar-me la oportunitat de parlar, va ser d'agrair perquè la conversa va guanyar classe i nivell. Llavors em va dir que a part d'anar prendre cafè podríem quedar altres dies per fer altres coses (mentre deia això va fer un moviment que va fer que el seu escot es fes una mica mes pronunciat, s'havia de reconèixer, tenia una bona davantera). Jo li vaig dir que m'agrada fer altres coses a part de prendre cafè, perquè jo no soc addicte al cafè (la 2ona part de la frase, la vaig ometre). Vaig pensar que el que m'agrada a mi es el fronton, però tot i que al veure que els seus dits no hi havia cap senyal que indiqués que practicava el fronton vaig decidir provar sort i preguntar-li que li semblava. Va acceptar, tot i dient que no dominava gaire l'esport (es per això que dic que el fronton es un esport molt elitista només reservat a l'abast d'uns quants). Tot i això tinc la sensació que li hauria pogut oferir de participéssim en un torneig medieval amb els cavalls, les armadures, les llances i tota la pesca, i crec que hauria acceptat; això podria significar dues coses, o bé que estigues penjada de mi, o simplement que dissimulava la seva passió pel fronton; no cal dir que la 2ona opció torna a ser l'escollida. Quan varem començar a jugar a fronton...
To be continue

Cas típic 38C: noi li agrada noia, noia li dona una targeta de st Valentí que diu "Eres muy chu chu chuli"

En el capitol anterior “Tramvia, noia maca, interés pel llibre, Dr House. L'endemà...” i ara la continuació:
L'endemà no em va preguntar si el lloc estava lliure, sinó que directament em va dir si podia seure; tenia un cul molt macu i per tan vaig deduir que dos nois de darrera devien estar mirant-lo mentre ella esperava la meva resposta, i com que a primer cop d'ulls els nois m'havien semblat idiotes vaig decidir privar-los de la vista i li vaig dir a la noia que podia seure sense problema. No ser com va ser però al caps d'uns minuts ja m'estava explicant mitja vida seva, la veritat, aquell tros del llibre estava interessant, però com que soc respectuós vaig decidir escoltar-la; tampoc va explicar res realment interessant (encara pensaria en matar-me? això encara ho he sabut). El dia següent ja va ser descarat, al veure un lloc buit al meu costat si va asseure automàticament, i va començar a xerrar i a xerrar. Però i va haver un moment que em va deixar la oportunitat d'entrar a la conversa, em va preguntar si li donava el meu mobil; que havia de pensar jo en aquell moment? que era una addictes al mobil que devia necessitar fer-lo servir constantment, i sabia que aquests tipus de persones que tenen una adicció s'ha d'anar amb molt de compte, poden ser perillosus si els hi dius que no, tot i que a primera la vista la J. Jones no semblava perillosa, podria semblar moltes coses, podria semblar atractiva, podria semblar riallera, podria semblar estupida, però perillosa no. Total, que al final li vaig donar el meu mobil, i en un rapid moviment de dits va treure el seu mobil, el va apuntar i em va fer una perduda; la meva teoria sobre la seva adicció anava per bon camí, li acabava de donar el telefon i ja tenia la necessitat de fer-me perdudes. Al acabar-se la setmana ...
To be continue ...

Cas típic 38B: noi li agrada noia, noia li dona una targeta de st Valentí que diu "Eres muy chu chu chuli"

Recordem el final del capitol anterior “El cas es que primer va començar a ...” mirar-me de reüll, jo com a observador que soc, vaig adonar-me de seguida tot i està molt centrat en un llibre de filosofia moderna, el cas es que sabia que interpretar la mirada com una senyal seria un error. Al següent dia (posem dimarts) ella es va assentar al costat meu (si, al costat del seient del tramvia que agafo els matins...), però abans em va preguntar si estava lliure, no sabia exactament si es referia al seient del meu costat, o si es referia a si jo estava lliure (segurament la 2ona opció), per sort (per ella), les dos interpretacions tenien la mateixa resposta. Al cap d'una estona em va preguntar si el llibre que estava llegint al tramvia (Manual de l'assassí professional Vol.2, ja que el de filosofia ja me l'havia polit) era interessant, que li crides l'atenció aquell llibre només podien significar dos coses, o que li interessava el tema de l'assassinat (potser en planejava un i tot, espero que no fos el meu) o bé que només era una excusa per dir-me alguna cosa; com que se que les noies llencen falses indirectes vaig tenir clar que era la primera opció. Quan va arribar a la seva parada, es va girar, i va dir adéu amb un somriure d'orella a orella, una indirecta? o bé fet que era dimarts i estava contenta per què a la nit feien House? Lògicament era la 2ona opció, però això també li vaig dir adéu somrient. L'endemà ...
To be continue...

Cas típic 38A: noi li agrada noia, noia li dona una targeta de st Valentí que diu "Eres muy chu chu chuli"

Aquest post tinc presvist que sigui particular, rollu “El fantastico espisodio 138”, es a dir especial. Crec que els casos típics son com una saga, doncs el cas 38 serà com una espècie de minisaga dins d'aquesta saga.
Val la pena fer-hi un cop d'ull, pensa que jo m'he molestat a llegir-ho (a escriure-ho no, tinc un negre que fa la feina bruta) i jo no llegeixo qualsevol cosa.
Entrant ja en el tema, si ets observador i saps angles, veuràs que la traducció de la targeta de la foto no es el mateix que el titol del post, es lògic, s'ha canviat el significat per guardar la forma i així que el tren tingui sentit, no ha sigut idea meva sino dels dobladors, segons la meva opinió els hi ha quedat molt bé, un aplaudiment.
Les noies envien falses senyals, si amics! això era així en l'antiguitat, ho es ara en el pressent, i ho seguirà sent en el futur. Però alguns nois llests (o no) ja s'han acostumat al fet i ignoren el que ells creuen que son falses senyals, però no!!! llavors resulta que son indirectes!! que resulta que si que les hauríem de pillar, i no es que no les pillem (bé, alguns no les pillen) sinó que intentem no fer-ne cas ja que creuen que no volen dir res.
Per il·lustrar el cas us ficaré un exemple que em va passar a mi mateix. Últimament quan agafo el tramvia al matí (el típic tramvia que agafo el matí) una noia molt maca, rossa, ulls verds, moltes corbes, vaja la típica noia que t'inventes al fer una història. Doncs a la noia que per mantenir el seu anonimat li direm J. Jones, no millor, li direm Jessica J. El cas es que primer va començar a ...
To be continue...