Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Viatges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Viatges. Mostrar tots els missatges

23 de set. 2007

Cas típic 250: noi li agrada noia, noia li agraden les samarretes del noi

Com celebrar un cas tan important com el 250?
Doncs amb una vessant personal tan o més important: SAMARRETES VIATGERES!

  • Agost 2001: Austria: Austria, We don't have kangaroos



  • Agost 2002: Bèlgia - Holanda: Brux€lles, la capital de l'europe



  • Agost 2003: Italia nord: Venezia, Venise, Venice, Veneding, Venecia



  • Agost 2004: Hungria - Republica Checa: Budapest by night



  • Agost 2005: Croacia - Eslovenia: Summer in Croacia



  • Agost 2006: Turquia: Capadoccia



  • Agost 2006: Alemania: No Kangaroos in Berlin



  • Abril 2007: Sicilia: Sicilia



  • Agost 2007: Dinamarca 1: Ribes Vikinger



  • Agost 2007: Dinamarca 2: United Colors Of Scandinavia

6 de set. 2007

Cas típic 242: noi li agrada noia, noi ja acaba amb lo de Dinamarca

Dilluns 27
Últim dia de viatge!
Aprofitem per visitar Suècia, bé només un parell de ciutats. La primera Malmö. És una ciutat bastant moderna, degut a que sempre era la que pringava entre les guerres entre Dinamarca i Suècia i sempre acaba destruida. Hi podem trobar escultures modernes, un ajuntament relativament antic, una catedral mediocre. Amb un interior millor, però blanca… Però l’emblema de la ciutat no es altre que un edifici modern d’uns 45 pisos, la Twister Tower. Un cop vist això ja podem fer via cap a Lund una població propera a Malmö bastant més interessant.

La Catedral de Lund es d’un estil totalment diferent. En comptes de ser de totxo es de pedra blanca engrisada pel temps que li queda realment bé. Al interior d’aquesta podem trobar el rellotge astronòmic. Molt aprop de la Catedral es troba la universitat, aprofitem per fer-hi una visita cultural, es a dir xafardejem una mica i entrem als lavabos.
Ben dinat (bé, ingerir alguna cosa al McDonalds mentre els natius fan el brenar) en dirigim cap un parc. Com tots els parcs té anecs que atemoritzen l’Oscar, però aquest té a més a més un abre pintat. Están bojos aquests suecs. Oi que a ningú se li acudiria dir Suequesos?? Doncs per què si dinamarquesos??

Ja queda poc per agafar l’avió. Falta fer les ultimes gestions, es a dir, escriure les postals, posar l’adreça, enganxar-hi el segell i posar-les a la bùstia.
Abans d’embarcar el Jordi va intentar passar el control de seguretat amb el necesser a la bossa de mà! I el seu no es un necesser qualsevol, es el necesser del Jordi, amb tot el necessari per estar perfecte.
El vol va sortir abans d’hora i va arribar bastant abans. Record de temps segons el pilot. És el que té anar amb una companyia no española en un aeroport no massificat.


Secció samarretes
Com cada viatge toca buscar una samarreta adeqüada. Però anant a segons quins llocs no es fàcil. Per exemple aquest any em pensava que m’hauria de conformar amb la samarreta del Ribes Vikinger amb la foto d’una estatua de no se quin Deu viking estrany.

Però a Lund vaig trobar una cosa més semblant al meu estil: United Colous Of … Scandinavia.

D’acord no es comparable al Austria, we don’t have kangaroos, ni al No Kangaroos in Berlin, però no a totarreu es curren tan les samarretes.

4 de set. 2007

Cas típic 241: noi li agrada noia, noi ja cansa amb Dinamarca

Dissabte 25
Toca fer molts kilometres, molts, casi casi travessar el pais de Sud a Nord, i llavors tornar. Per això tenim l'oscar que condueixi, però per culpa que la partida de poker va acabar una mica tard s'ens anava adormint al volant (els altres dormiem profundament com a bons companys de viatge). Total que el vam canviar pel Jordi.

Primera parada Alborg. Esperava més d'aquella ciutat, esperavem més d'aquella ciutat. D'acord té un ajuntament antic, una catedral (tancada per alguna raó diabolica que desconec), carrers peatonals amb botiguetes, balladors de country i poca cosa més.
Abans de sortir de la ciutat passem per un cementiri viking. Com tothom sap els vikings feien un cercle una mica ovalat (en forma de barca, diuen els entesos) i posaven llenya i allà cremaven el cos junt amb els seus objectes personals i a vegades fins i tot el gos! Actualment només queden un munt de pedres en diferents cercles. Diuen que hi ha més de 600 tombes! Com a mínim es un prat macu... que la gent aprofita per fer ... per fer...

Posem direcció cap a la ciutat més septentrional del país: Skagen. Just abans d'arribar trobem una senyal que diu: Duna, bé que en danés (dinamarqués no!) seria: Dune (com la peli!). Es tracta d'una duna (de sorra) que es va desplaçant dinamarca avall a raó de 10 metres per any. Potser per culpa de tan moviment de sorra aquest any es desplaça 11 metres... El que es curios es que els voltants de la duna hi ha bosc o prats, i la duna es completament desertica, es realment curiós, molt curiós, curiós de cullons.
Potser no caldria esmentar-ho, però hi havia una esglesia enterrada, pero realment no ho estaba, decepció... a partir d'aquí la gent va començar a recel•lar una mica dels meus punts d'interes que havia planejat pel viatge. Bé, l'Oscar ja recel•lar des del primer dia, però l'Oscar no seria valid com a mostra estadística.

Arribem a la punta més nórdica de Dinamarca. Bé, si no contem Groenlandia que pertany a Dinamarca, esclar. La punteta es diu Grenen. I després d'un agradable passeig per la platja, que per cert, podeu trobar pingüins i foques en una roca a prop de la platja, però sobertot no us i acosteu per què es transformaran en vulgars ocellots grissos, blancs i negres.
A lo que anavem! en aquest punt de la peninsula es on s'uneixen dos mars (nom en danés 1) i (nom en danés 2). És macu de veure. Però hi ha gent que no en tenen prou amb veure, també han de notar...


Diumenge 26
Últim dia a Dinamarca!!
Com que es l’ùltim dia s’em entendreix el cor i els deixo dormir fins tard… les 9:00h. La veritat es que el museu no obren fins les 10:00h i entre posar a nosaltres i a la casa agradable a la vista ens costa aproximadament 1 hora. El que no vaig contar va ser l’esforç d’encavir l’equipatge al cotxe, però a pressió tot entra. Abans de deixar finalment l’apartament de Ribe vam fer una calorosa despedida a la bossa d’escombraries gegant (i podriem haver posat l’Oscar sense problemes) i la vam posar al contenidor, tot i que dubatem si no fer al revés i posar el contenidor dins la bossa. Li hauria d’haver fet una foto!

El museu es diu Ribes Vikinger. Pel nom ja podeu deduir que NO es troba a la població de Castellar de N'Hug i que el museu NO està dedicat a l’art d'Antoni Tàpies. El que si podem trobar en el museu són restes d’objectes, més que no pas objectes, de l’epoca vikinga. També hi ha unes representacions de com seria la vida en l’epoca. Finalment la part que tothom estava esperant: la part més lùdica on podies jugar amb l’indumentaria de l’edat mitjana. Podriem dir que és la millor foto del Jordi, del Pau i meva.

La Catedral de Ribe es una de les més famoses de Dinamarca i també una de les més impresionants. El que més destaca es que se li han anat afegint pedassos al llarg de diferents epoques, d’aquesta manera es veuen a ulls d’un inexpert els diferetns estils.
S’aprofita per visitar el campanar i mirar les vistes i veure gairebé tot Dinamarca ja que la peninsula danesa es més plana que Keira Knightley.

Abandonem la peninsula i tornem a Odense. Tornem a dinar al mateix lloc que vam dinar el dimecres (en una taula de picnic d’una placeta). El dinar es desenvolupa sense complicacions exceptuant la intrusió d’unes turistes asiàtiques que ens pregunten on està la Catedral. Seguint la famosa màxima “Als turistes ni aigua”, els i diem que no en tenim ni idea i que s’espavilin soletes.
Visitem la Catedral, que només destaca per la seva mida i pel seu retaule amb més de 300 figures (de tanta gent la camera es va marejar i la foto va sortir borrosa). Al costat de la Catedral hi ha Sant Petri, amb una façana més bonica que la Catedral, i que en aquell moment estaba plena d’asiatics, aquest fet em va sobtar i després espantar, així que ens vam abstenir de visitar-la.
No podiem marxar d’Odense fotografiar l’estatua del personatge més il•lustre de Dinamarca: Hans Christian Andersen. Era un escriptor de contes, els més famosos dels quals són: L’aneguet lletig, La reina de les nes, El soldadet de plom, El sastre valent i La sireneta (aviam si us pensaveu que era de Disney).

Uns quants kilometres i dos ponts amb peatge i ja sóm a Malmö. Concretament en el cèntric Hotel Baltzar. Aprofitem que encara queda llum (i no fan el Barça) per passejar per un parc i fer una foto en el teatre. Bé potser ja no queda tanta llum.
El sopar el fem en el McDallonsis. A Suècia són honestos i diuen clarament el que serveixen.

2 de set. 2007

Cas típic 240: noi li agrada noia, dos dies més de Dinamarca

Dijous 23
Ens llevem com cada dia (sobre les 8) tot i que la nit passada vam tenir una partida de poker que s'ens va allargar fins les 3. Però es que hi ha feina per fer! s'ha de visitar Arhus! I no està precisament aprop.
Confiem amb l'Oscar per què condueixi mentre els altres dormim una mica més xD

En una primera instància la ciutat no promet molt. Per fora la Catedral es lletja. Això sí, es la més llarga del país (ves quina cosa). Per dins es blanca, fet que detesta l'Albert. Com a contrapunt el retaule, l'orga i el pulpite estan prou bé.
Aprofito el carrer de botiguetes per comprar postals i el que és més important (i car) els segells.
Visita obligada al jardí botànic. No és tan vistós com el de Copenahgue però està prou bé. Com sempre les zones més interessants es l'area de cactus i la zona tropical.

Ben dinat (un altre picnic en un parc mentre la gent que passa es pregunta si contant són les 15:00h estem dinant o sopant) ens dirigim un museu al aire lliure amb cases antigues (amb els nostres colors!) amb recreacions del mobiliari de fa 2 segles. Aprofitem per impregnar-nos amb l'estil de vida de l'època i jugar com abans. Al principi costa, però et vas acostumant.
Especial menció pel llangardaix dret de la foto que es troba en la farmàcia. Quina confiança et donaria una farmàcia sense llangardaix?

Aprofitant que es d'hora, tornem cap a Ribe fent una mica de volta per uns llacs. M'agrada molt aquesta foto. No se perquè però amb el Jordi com es més fàcil fer una foto maca xD (recordeu?)

Després de sopar puré de patates (lleugerament salat per algú, al punt per uns altres) i llom adobat ens varem endinsar cap al mon del poker durant gairebé 6 hores. Crec que hi ha algú amb problemes de ludopatia. Al final vaig acabar perdent 0,35€ (inconcedible!). Però més val això que no pas perdre casi 12€ com algú altre...


Divendres 24
Per fi el dia més esperat: Legoland!!!!!
El principal interés de Legoland són les seves maquetes. Principalment hi ha maquetes de coses que es poden trobar per Dinamarca (Catedral de Roskilde, Palau de Copenahgue), però també es poden veure llocs d'arreu del mon (Neuschwanstein, el Capitoli, las Vegas, l'estaua de la Llibertat, el temple de Ramses II, Amsterdam, Mont Rushmore, etc). A part també hi ha maquetes de temàtica Lego (Pirates, Vikings, Món submarí, etc).
També hi ha atraccions, però no destaquen excessivament, moltes d'elles són de passeig per tal d'apreciar les maquetes. Però hi ha una atracció molt original: Power builder. Es tracta d'un braç robotic que et saqueja segons el nivell indicat i els moviments disponibles triats previament. De llarg l'atracció més interessant. Podeu veure un video aquí.
Les botigues de regals són una mica decepcionants. Trobo que hi ha poc merchandaising de Lego, hi més botigues amb roba normal (vull dir que la podries trobar al Zara o Corte Inglés) que no pas Lego. La botiga de Lego també es força pobre, no es petita, però crec que hauria de ser més gran, a més molts objectes estan esgotats (els de Star Wars per exemple!!!). A més, els preus són un autèntic robatori.

Com que el parc tanca a les 18:00, i ja es molt tard per ells, decidirem anar a Esbejrb, una ciutat relativament gran però mancada d'interés. Després de fer una volta per centre i pendre una cerveza a un preu més raonable (pocs més que 3€) varem intentar sopar. Però com s'ens acut intentar sopar a tan intempestives hores?? Eren les 20:30h i molts dels restaurants tanquen a les 20:00h!

31 d’ag. 2007

Cas típic 239: noi li agrada noia, noia continua pensant en Dinamarca

Dimarts 21
Com a mínim dimarts vaig poder dormir una mica millor ja que la meva tolerancia a la llum ha augmentat (ves quin remei). En contrapartida al Pau es va passar tota la nit inquiet per uns picors.

Aquest cop sóm previsor i anem a comprar pa, tomaquet i embutits per fer entrapans per dinar i ja que hi som crompem l'esmorzar, per què a l'alberg ens demanaven 40 corones danases (uns 5,5€) per esmorzar (lladres!!). A falta de parcs al costat de l'alberg ens va servir la part de radera del nostre multifuncional Volvo S40.

Toca agafar el cotxe. Direcció Roskilde, un poblet aprop de Copenahgue. Es petit i acollidor, i el que és més important descansem del transit de bicicletes que invadeix copenahgue. I que té d'especial el poble? Doncs que té la catedral més important de Dinamarca ja que es on estan les tombes dels reis danesos. A l'interior (pagant...) es pot observar una mostra dels diversos estils de tombes al llarg del temps, des de marbres fins a daurats. Algunes fins i tot amb capella pròpia. De fet tota la nau està envoltada de capelles.

Segóna parada del dia: Hillerod. En aquesta població trobem el castell de Fredericksborg. La estructura del complex té diverses parts. Primer un fosat, unes quantes cases, un altre fosat, més cases, un últim fosat i el castell i radera d'aquest un llac.
Al entrar al castell descobrim que l'han omplert de quadres de diferents epoques (des del 1500 fins a finals del 1900). Es de destacar la capella del castell. També són remarcables les vidrieres de radera el retaule. No serien remarcables sinó fos per què en les esglèsies que vam visitar a Copenahgue cap de les esglesies tenien cap vidriera remarcable. Per tota la capella i gran part de les escales de cargol del castell es podrien trobar escuts d'armes.

El passeig per l'enorme castell ens va obrir la gana. La meva intenció era dinar d'entrepans en els bonics jardins del castell, però encara no se per què no els vam trobar i vam acabar dins d'una urbanització en un aparcament buit. Però aquest cop no seriem tan barroers com per dinar sobre el maleter del cotxe, vam dinar sobre el capó...
Sort que era un Volvo amb una bona davantera, amb un Smart, per exemple, haguessim tingut més problemes.

Seguent parada: Helsingor, on es troba el mític castell de Kronborg. On Shaekspeare va ambientar Hamlet. El castell es gran, tan gran que com que ja estabem cansats de l'anterior castell vam decidir estalviant-se el preu de l'entrada i fotrens un gelat mentre el contemplavem amb tota la seva magnitud des de l'exterior.
En el punt on es troba el castell on les costes de Suècia i Dinamarca estàn més aprop. Casi casi venien ganes de arribar a Suècia nadant, llastima que casi es podien veure icebergs.

Última parada del dia: Mons Klint
Des del nord-est de l'illa passen a sud-est. Eren uns quants kilometres, però que passen volant si t'adorms amb la boca oberta durant tot el trajecte, oi Pau?
Mons Klint són uns espectaculars penyassegats on es veuen els diferents estrats de les roques. Llàstima que hi havia boira i no es veia res des de dalt, per tan no va quedar més remei que baixar escales de fusta avall fins arrant d'aigua.


Dimecres 22
Dimecres vam abandonar la capital del país i també l'alberg (no confondre amb l'Albert). Quant anavem a partir direcció Ribe, ens van avisar que el lloc on haviem deixat el cotxe (des de feia ja 3 dies) era de pagament. I com a bons ciutadans, no tan sols no vam pagar o vam treure el cotxe d'allà sinó que vam fer el nostre estranyable esmorzar al cul del cotxe.

La ruta de viatge era clara. Passar de l'extrem est del país al extrem oest. Però es un país petit, per tan vam programar una paradeta a la pintoresca població de Nyborg. On hi ha un castell-fortaleza (mig en reconstrucció). No cal dir que el castell també es troba en un petit llac, com tot bon castell danès (ningú hagués dit dinamarquès...).

Una altra parada era al castell d'Egeskov. Segons diuen el castell més macu del país. Abans d'entar-hi, vam donar algunes voltes com si fossim quitxalla per un laberint (tot seguit l'Albert començaria a estirar-se dels cabells per què no troba la sortida). Després del laberint els jardinets amb floretes de tots colors. Quan ja s'acostava l'hora d'entrar al castell un ramat d'animals salvatges ens van barrar el pas. I abans d'entrar al castell, més coses, com ara el museu de màquinaria agrícola (o de tortura, no ho veig clar, per poc el Jordi es queda amb una mà amputada), el museu aeronautic (amb avions moders i no tan moderns), el museu de cotxes antics (el meu preferit). Hi havia també la cripta de Dràcula, que no se que cullons i pintava allà. De fet era un soterrani fosc on hi havia un taud amb un ninot que reia, tot plegat molt patètic.
I finalment el castell! A dincs hi havia de tot, des d'una caseta de nines gegant fins a una de les disfresses de superman que es van fer servir a la peli original.
Ben dinat (aquest cop en una taula de picnic d'una placeta d'Odense) voliem (volia) anar a veure la Catedral d'Odense, però tancaben a les 17:00h i casi que era l'hora, a més a més estava plovent molt i feia mandra voltar pel poble.

O sigui que vam anar tirant cap a Ribe, el lloc on ens esperava el nostre apartament. I per tal d'aprofitar la cuina vam anar al super a fer unes compres.

Tornant de comprar vam passant-se per un concert que semblava que hi hagués molt d'ambient, però no va ser el que esperavem...

Després de sopar truita de (poques) patates i una amanida (salada) vam fer una mica de poker. Els guanys de la nit em varem servir per amortizar les perduès de la partida de la nit següent, però bé, no avancem aconteixements.

30 d’ag. 2007

Cas típic 238: noi li agrada noia, noia li agrada copenhague

Diumenge 19
Plou. Però no importa. Tan sols s'ha de fer una cosa, anar a l'aeroport de Girona. Efectivament volem amb Ryanair. Sortida GRO (Girona) a les 17:40 i arribada a MMX (Malmö) a les 20:30.

Però no anava a Dinamarca? Bé era bastant més barat volar a Suècia i després anar a Dinamarca. Així s'aprofita i es visita un parell de ciutats Sueques. I total de Malmö a Copenhague no hi ha ni 30 km. Llastima que aproximadament 16km siguin aigua. Però el 12 de juny del 2000 van solucionar aquest incovenient mitjançant una triple solució: El pont Øresundsbron. Un tros es pont (la gran part) un altre es un tunel i la part central una illa artificial (Pepper island, al costat de l'illa autentica anomenada Salt). Tot això per un mòdic peatge d'uns 30€.

El vol va arribar abans d'hora, però vam perdre la pole per culpa de les maletes. El que es curiós es que no vam contractar la facturació de les maletes, però misteriosament anava inclosa tan al anar com al tornar.

Tot seguit vam llogar el cotxe. Un volvo S40, blau clar (més clar que el de la foto). No i vaig pensar en fer-li cap foto!

El primer que vam descobrir de Suècia es que els seus habitants vieuen en casetes de fusta com si fossin Hobbits. A part d'això poc més vam veure de Suècia. Un cop passat el pont tocava buscar l'alberg. Per culpa d'unes indicacions confoses (no es el mateix passar que atravessar Copenahgue). Vam fer unes quantes voltes per Copenahgue, en gran part gràcies als habitants de la ciutat que no coneixen la seva ciutat, per què llegir la placa del nom d'un carrer no es una ajuda molt gran si no ho acompanyes amb un gest del dit que senayli el mapa.

Finalment vam arribar a l'hora exacte que vam dir que arribariem a l'alberg (24:00h). De l'alberg cal destacar que estava ple de gent jove de diversos paisos. Llavors per què a les fotos surt buit? Per què eren les 7:00 AM! Que voleu que us digui si jo no puc dormir amb llum i en aquell coi de país no tenen ni persianes ni cortines!!


Dilluns 20
Passejada cap al centre de Copenahgue. La capital del país. Primera parada: Ajuntament
. Després no vam poder parar: Tivoli (s'havia de pagar per entrar al parc), museu Carlsberg (El museu no és de la cerveza, es del propietari de la Carlsberg que va comprar obres d'art, això si, al final de la visitat et donen una Carlsberg, per cert, no i vam entrar per què no ens interessaven massa les obres d'art ja que teniem més feina per fer). Després ens varem acostar més propiament al centre . Amb els seus carrers, les seves esglesies, canals, places, teatres, més esglesies, estatues, esglèsia anglicana i finalment: La sireneta! Me la imaginava més gran!.

Per desintoxicar de tanta construcció ens vam adentrar una mica en la part més vegetal de Copenahgue, el jardí botànic. El qual es troba en un bonic parc amb algún que altre animal salvatge. I què hi ha al costat d'un parc? doncs un altre parc! i al mig del parc el castell de Rosenborg (podeu trobar la maqueta a Legoland).

Després de dinar vam tornar a atacar als edificis, alguna torre curiosa i ens vam endinsar en el deixat barri de Cristiania (hippies i skaters i altres coses pitjors). Un cop vam tenir content l'Oscar vam tornar cap al centre a pendres una merescuda cerveza. Va costar uns 7€, això si, de 1/2 litre, i encara hi ha gent que diu que els països escandinaus son cars. Després vam sopar per la meitat de preu que la cerveza (1er McDonalds, però no l'ùltim, del viatge). Tornada a l'alberg i allí vam descobrir que teniem un nou inquilí a l'habitació diferent del tio estrany de la nit passada que dormia tot cobert de mantes. Realment hi havia algú?

Acabo ja, per què hi haurà algú marejat amb tanta lletra. Un altre dia més!

28 d’ag. 2007

Cas típic 237: noi li agrada noia, noi s'en va i torna

A uns 2000Km de distància es troba Malmö.
Uns 2700Km més voltant per Dinamarca i una mica de Suència. En total ... un munt de Kilometres! 8 dies intensos.


Breu recorregut del viatge (en pròxims dies hi hauran versions més extenses):


Dia 0: Arribada a Malmö
Dia 1: Kobenhavn
Dia 2: Roskilde, Heillerod, Helsingor, Mons Klint
Dia 3: Nyborg, Egeskov
Dia 4: Arhus
Dia 5: Legoland, Esberj
Dia 5: Alborg, Skagen
Dia 6: Ribe, Odense
Dia 7: Malmö, Lund

Fotos penjades

19 d’ag. 2007

Cas típic 236: noi li agrada noia, noia fuig lluny, lluny...

Lluny com ara Dinamarca. (Recordeu?! Recordeu?!)

Avuí m'en vaig!

Si tot va bé avui hauré passat per 3 països diferents (contant el que m'he passat la major part de la meva vida). Suècia i Dinamarca. A part de passar per l'espai aeri d'altres.

Això significa que no postejaré fins que torni. Però com a compensació us deixo amb una nova secció. Aquesta nova secció permetrà gaudir del blog amb un nou sentit. El gust? bé, podrieu llepar la pantalla i depenent de lo nets que sigueu... Tan se val. Em refereixo a l'oïda. Cada cert temps aniré posant una canço diferent a la barra lateral, just sota l'enquesta. Com que vaig a Dinamarca posarè una cançó del grup més famós del país.

A part sempre podreu recorre els últims posts en la pàgina principal. O visitar els blogs enllaçats també al menú de la dreta. O repassar el Garfield i Calvin. O llegir el cada cop menys interessant CPI. O bé mirar les fotos del picassa. O respondre l'enquesta. O llegir els blogs esporadics (si es que han publicat alguna cosa). O bé repassar les etiquetes més interessants (totes). O gaudir de la sel·lecció dels meus posts preferits. O passar directament a l'arxiu del blog. O passar-vos el monkey island 2 per què al final us dona un munt de suggerència del que fer.


Nota per un futur post: Parlar un dia del Monkey island i el carismàtic Guy... Guybruthch? ... Guybrutx? bé, el senyor Threepwood.

3 d’ag. 2007

Cas típic 229: noi li agrada noia, noia li rellisca

Per setmana santa (ja se que d'això fa molts mesos, però no hi he pensat fins ara), vaig anar junt amb 3 individus més a Sicilia, bé, d'això ja us en vaig parlar (1, 2, 3).

Vaig posar les fotos, però em vaig descuidar els videos de esquiant a l'Etna!







Ja se que duren segons. Què esperaveu?

29 de juny 2007

Cas típic 213: noi li agrada noia, noi i noia passen un dia en un parc aquatic

Com m'agraden els parcs aquatics!

Recordeu l'estiu passat a Costa Caribe?
Es un parc aquatic nou, amb tobogans moders, però pocs. Tan sols de 4 tipus.

I recordeu fa dos estius a Illa Fantasia?
Es un parc aquatic antic, amb tobogans vells, però bastants. 10 tipus diferents.

I aquest any que toca? Doncs hi ha 4 possibilitats:

- Aquabrava (Roses): Un parc bastant de relax, amb diverses piscines i 10 tobogans. Però 6 dels quals son casi iguals entre ells, tipics de zig-zag entre la vegetació.. Dos son tapats, un altre es de tipus Kamikaze i finalment un de llarg i recte.

- AquaDiver (Platja d'Aro): 6 tipus diferents de tobogans, kamikazes, zig-zag, pistes toves, tobogan tranquil amb donut, tobogan mes rapid amb donut i tapat.

- Aquopolis (Vilaseca): Primer de tot es curios que hi hagi un parc aquatic a un lloc que es diu Vilaseca. Hi ha 4 tipus de tobogans.Té uns tobogans que cauen força rectes, uns altres tipo kamikaze, un parell de tapats, i els tipics sinuosos.

- Waterworld (Lloret): Es el que recomano per aquest any. Hi ha 8 tipus diferents de tobogans. Tobogan amb barca doble llarg, un tobogan tapat on acabes en una especie d'embut, tobogans tous, tobogans sinuosos, kamikazes, tobogan ample amb bases entremig, un tobogan muntanya rusa amb barca per dos i tobogan amb barca rodona per 4.


Qui s'apunta?!!

21 de juny 2007

Cas típic 209-C: noi li agrada noia, noi tenia una cosa pendent

Al cinqué dia: Catania.
Com no podria ser d'una altra manera també té un mercat. Però el mercat important es la Pescheria. Com el seu nom indica, en aquest mercat s'hi troba sobretot peix, i també cloïses, i algun que altre besugo.
I com no podria ser d'altra manera restes romanes. Com ara un amfiteatre mig soterrat.
Finalment arribem a Santa Agata. La Catedral de Catania, i per tan patrona de la ciutat.
L'elefant aquest tenia alguna historia important, per alguna cosa esta al mig de la plaça de la catedral, però ara mateix no ho recordo...
Davant del teatre Bellini, es on es concentra la major part del jovent de Catania, i turistes per anar de bar en bar durant la nit, una autèntica aglomeració de jovent. El que es curiós es que es facil trobar una San Miguel, però impossible trobar una Estrella.

En una illeta connectada per un parell de ponts podem trobar la part antiga de Siracusa. On es troba el temple d'Apollo . La font de Diana, pero el Pau dormia i no la veure. Evidentment Siracusa també té catedral, però més petiteta.
En aquell moment ja portavem uns quants dies de viatge, i tan contacte els uns amb els altres afectava a la gent.
Però continuant amb les coses importants, ens trobem amb la font d'Aretusa, una font d'aigua dolça que surt just al costat del mar. La prova que es aigua dolça, els anaguets que hi ha.
No podiem abandonar Siracusa sense passar per l'Orella de Dionís. Una escletxa a la roca la mar de maca, amb una acùstica d'allò més collonuda. Just al costat es troba l'amfiteatre romà més gran de l'illa. Actualment fan algun que altre concert. Tot i que es una mica perillós per algun que altre espectador despistat degut al estat de les pedres.


Sisé dia: Expedició al Etna.
Què ens trobem? Roques volcàniques. Tampoc es massa sorpressa tractant-se d'un volcà. Anavem pujant per una carretera tots sols. Ens pensavem que amb la boira, no hi hauria ningú, només nosaltres podriem ser així d'incocients. Però hi havia una rua de gent, amb ganes de pujar a veure un dels craters. I que hi havia a dalt? doncs un crater amb neu. Al costat d'aquest es trobava el crater de San Silvestri. I que més hi ha a part de neu i roques? Doncs més neu i roques.
Ja que estavem allà vam aprifar per deixat la nostra empremta en el volcà que durarà pels segles dels segles, o bé fins que fagi una mica de vent...
Baixant per un altre cantó podem trobar lava petrificada. Encara que ho sembli no es la lluna.
Eus aquí el Marc mirant atentament el paisatge, que pot estar fent, sinó?
Un petit salt pel Marc, un gran salt per... algú que li costi més saltar, jo que se.

Després vam arribar a Taormina. Un poble petit, però amb moltes coses per visitar.
Un aqüaducte romà per exemple. Uns jardinets d'avant de l'ajuntament. Molt adeqüats per fer-te un pa amb tomaquet amb embotit per dinar, davant la estranya mirada dels transeünts. Eren uns jardins curiosus, a part de plantes també hi havia unes casetes. També hi havia un canó, i clar, no em vaig poder resisitir la tentació.
Finalment la cirereta de la ciutat, el teatre grec. Es tracta del teatre més ben conservat de l'illa. Els grecs sabien on construien, des del teatre es veia el poblet i el mar, que macu!
Per últim, cal remarcar les pastisseries que feian dolços en forma de fruites.
Per cert, el Marc va perdres algun que altre detall del poble, degut a la seva addicció al móbil. Bé, sempre podrà veure les fotos.


Seté dia: Dia de tornada.
Tornant vam passar per Enna, que es troba d'alt d'un turó. Alló que aprofites i mires les vistes.
Total, el últim dia va ser una patejada en cotxe per travessar l'illa. T'agrada conduir?.


Adeu Sicilia...

19 de juny 2007

Cas típic 209-B: noi li agrada noia, noi tenia una cosa pendent

El dia 3
Va ser un dia plujós. Però això no va evitar que anessim a veure mercats. Amb les serves arcaxofes gegants, amb els seus apis gegants, i amb les seves llimones gegants (oi que estic ben camuflat?), i amb els tipics budells penjant.
També vam fer una bonica visita al museu arqueologic nacional, amb les seves figures gregues i romanes.
Una passadeta rapida per la recarregada esglesia de Sant Cataldo. Amb la seva torre que sembla que estigui en mig d'una selva tropical. De fet, una mica més i no la veiem, tot i tenir-la al costat de l'hotel i passar-hi cada dia per davant.
Després alguna esglesia més, com ara Sant Domenico, i cap a la Vucciria.
Tocaba també una mica de cultura vegetal. El jardí botànic. Amb els seus cactus. De fet, tot tenia punxes, fins i tot uns arbres estranys. La veritat era força agradable passejar entre arbres tropicals. Els arbres fruiters, com ara tarongers i llimoners, donaven color. A part de una bona olor. I bé, també hi havia arbres gegants.

Per cert, ja us he comentat que al carrer de l'hotel era el carrer de les bicicletes? Compra, lloguer, manteniment, tot per la bici.

Aquella tarda vam fer un intent d'anar a la reserva de lo zingaro. Però degut al mal temps ens vam quedar a mig camí. Això si, vam treure una bonica foto de Castellmare del Golfo. Bé, potser no tan bonica, però ens haviem de justificar el viatge fins allà per no res. Per cert, apareixem tots inclinats per què feia un vent de cullons. Vam haver de lligar al Pau amb un cordill, tal com els globus del Viena, per què no surtis volant.


Al quart dia tocaba viatge.
Viatge amb el super fiat punto gran, fins a Cefalú. Tot el viatge portant el banyador a la maleta per què sabiem que arribariem en aquest poble de platja. Si, feia un dia clar, molt clar, perquè el vent s'havia emportat tots els nubols! quina fresqueta!
Un poblet amb una Catedral. La foto en qüestió té merit per què no es fàcil fer una foto amb un gelat de pistatxo a la ma. El poble també té uns safareig medievals, i per sobre tot, literalment a sobre de tot, un castell en ruines. Això si, amb unes bones vistes.
Mentre anavem pujant cap al castell, al Oleguer li va tocar massa el sol, per que es va amagar radera unes herbes, i al passar jo va fer un salt acompanyat amb un crit de guerra seguit d'un crit de dolor al caure per terra sobre unes pedres. Encara ara, no se que en que devia estar pensant.
I vam continuar el viatge direcció Catania. Pel camí vam parar a Villa del Casale. Un vila romana plena de mosaics. De quàdrigues, amb motius de caça, de Hercules matant els gegants (sense Hercules). Ja sabeu coses típiques de l'época, com ara les noies en bikini. O el que seria un poster del Play-boy d'aquells temps.

Cal remarcar l'encontre amb una senyora, que quan tothom passava per unes passarel·les per tal de no tocar els mosaics, ella passejava impunement per sobre d'aquests. Per això l'Oleguer va dir "Mira aquella tia s'ha colat de guays", quan podria haver dit "Mira aquella guarra quins cullons que té per trepitjar els mosaics" . La senyora podria haver sigut de qualsevol part del món, però era justament de Girona i va entendre a l'Oleguer perfectament i va començar a parlar-nos dient que no sabia sortir... Total, que vam acabar de visitar la villa del Casale, però sempre amb la por de tornar-nos a trobar, i efectivament, quan ja acabavem la visita va tornar a apareixer per fotrens un rollo sobre el seu viatge, i que lògicament viatjava sola.

Finalment arribem a Catania. I trobem una altra gran habitació. Fins i tot teniem una mica de café i pastetes! Llàstima que la cafetera tingués una sospitoses taques en el fons que feien bastanta mala pinta, com que feia pinta que feia anys o segles que allò no es netejava, vam decidir no malbaratar aquell patrimoni històric i ens vam quedar sense café i ens vam fotre tan sols les galetetes. El que vam fer de seguida va ser trobar lloc per la nostra santa. Algún boig va estar tentant de engegar la tele. Sort que el vam parar, per què amb els anys que debia tenir aquell aparell o bé hagués explotat o bé ens haguessim mort per la radiació.

To be continue...

16 de juny 2007

Cas típic 209-A: noi li agrada noia, noi tenia una cosa pendent

Recordo una setmana santa de l'any 2007. Anèm a fer memòria (ara tocaria posar un flash i començaria un flash-back). Per no fer-ho molt pesat ho faré en tres posts.

Hi havia una vegada 4 nois, bé de fet eren 3 nois i el Pau. Per ser més exactes serien 2 nois, el Pau i el Marc. Bé, de fet seria més correcte que era 1 noi, el Pau, el Marc i l'Oleguer.


El 1er dia
El viatge va començar a Palerm. Estavem en un hotel acollidor. De fet l'hotel eren unes quantes cases antigues remodelades i ajuntades per tal de formar un hotel. L'habitació estava molt bé.
Total que vam fer el turista per la capital de l'illa. Visitant el que tot turista hauria de visitar:
- La Catedral. Que com que era setmana santa hi havia capellans, o bisbes, o sacerdots o el que fossin fen les seves festetes.
- La piazza Vittoria, amb el monument a Felip V inclós. Ei! espereu que estic fent fotos!
- San Giovanni
- El palau dels Normands, amb la seva capella Palatina (en obres). Cal esmetnar que el palau té una part destinada als parlamentaris.
- La porta Nova
- Teatro Massimo.
- La cripta dels Caputxins (prohibit fer fotos a les mómies)
- Quattro Canti
- La Fontana Pretoriana. Amb les seves figures nues desmenbrades.
- Monreale. El poble del costat, bé esta a sobre de Palerm.
- Catedral de Monreale. La més gran de l'illa. I l'Oleguer volia que fes més fotos per dins. Si total, no es veia res. Era tan alta i ampla que el flaix no arribava a iluminar res de res. Motl maca això si, no es poden queixar els Monrealencs.
- El Claustre de la catedral. On cada capitell era diferent. Si, tot un curro.
- EL pati de la catedral amb els seus catctus gegants. Per què el Pau era de mida normal, eh, no te truc la foto.

Tots aquests edificis, monuments, etc explicats gràcies al nostre guia propi Oleguer. En la foto porta una guia a la mà, però a la motxilla en portava 2 més. Més un llibre de Sicilia que el seu autor té un nom que no es fàcil de recordar, per tan, li deiem gràcies a la iniciativa del marc de diferents maneres com ara John Cook. El cas era no dir-li Peter Robb.

Una cosa que cal destacar de Sicilia es el menjar.En casi qualsevol regió mediterrania podras menjar bé. Molt bé. Observeu bé la taca de xocolata. Serveix per demostrar la boracitat en que l'Oleguer ataca a l'indefens gelat de xocolata posat en un panet.


Hem arribat al dia 2:
Toca fer una escapada cap a la mano Mafiosa. Efectivament es tracta de Corleone. De fet un poble com un altre. Amb la difència que hi ha un arxiu sobre la màfia. De fet eren 4 fotos, però fa il·lusió dir que hi has estat.

Després de passar la Sicilia interior. S'arriba s'acaba travessant l'illa i s'arriba a Selinunte. On hi ha les restes de una ciutat grega. Ja sabeu, temples, i més temples. Mireu si casi sembla un sacerdot grec en el seu temple. Un sacerdot amb suadora, motxilla, pantalons curts i bambes, però amb una mica de imaginació... Que més? Ah si!Temples per dins, temples per fora, columnes, etc. Guaita! una salamandra! Semblava una mica radiactiva amb aquest verd. Li vaig donar les gràcies per què realment es va estar molt quieta mentre li feia la foto.
Per cert, la foto que tenia al messenger va ser Selinunte. No sabeu quina vull dir? Aquesta.
La foto curiosa del dia es de l'Oleguer: El perillos depredador Oleguer s'amaga entre la altra vegetació apunt per saltar sobre la seva presa tal com un tigre assadegat de sang.

Al tornar a l'hotel vam aprofitar per relaxant-se de llarg viatge i adorar a la nostra santa particular que ens va portar sort i prosperitat en el nostre viatge. Bé, hi ha una cosa que fins i tot la nostra santa no pot evitar. Les ferides de guerra de l'Oleguer.


To be continue

28 de maig 2007

Cas típic 199: noia1 li agrada noia2, noia2 vol més sobre Dinamarca.

Coses a fer:

- Hem de saber algo de la seva història, coma ara que abans eren terribles vikings

- Hem d'apendre el seu imneHimne nacional

- Saludar educadament quan ens trobem amb la seva monarca Margarita II de Dinamarca

- Saludar educadament quan ens trobem el seu primer ministre Anders Fogh Rasmussen

- Visitar els 43.094 km2 de país. (Catalunya en té 32.114 km²)

- Visitar la empresa més famosa del Pais. LEGO. Es troba a Billund.

- Algunes de les ciutats més grans com ara Copenhague, Århus, Odense, Aalborg, Frederiksberg y Esbjerg, s'hauràn de visitar, encara que no les poguem pronunciar.

- Visitar algunes de les esglesies. Per cert, la religió majoritaria es la conega com la "Iglesia del Pueblo Danés", que es un tipus de Luteranisme. Es a dir, cristians protestants.

- Cal remarcar que Dinamarca va ser una meca de la producció pornogràfica a finals dels anys 60.

PD: Post següent: 199+1

21 de maig 2007

Cas típic 196: noia1 li agrada noia2, noia2 li agrada Dinamarca

Anem pas a pas.

- Que coi és Dinamarca? Un país

- On coi està? A Europa. Sobre Alemania

- Es de la UE? Sí (no cal passaport)

- Que coi parlen? Danés.

- De debó? Sí. Es un idioma minoritari com tans d'altres, parlat per unes 6.000.000 persones. Però estem parlant del nord d'Europa, per tan la gent es culte i entendrà l'anglès.

- Com coi és geogràficament el país? Es una península i varies illetes. Però hi ha carreteres entre les illes principals. Es un país pla. Només cal dir que la munanya més alta fa
170,86m (no m'he descuidat cap xifra). Això facilita que es faci servir molt la bicicleta. Carrils bici per tot arreu.

- Com es diu el coi de capital?
København, segons els dinamarquesos. Copenhague, per qué la poguem pronunciar.

- Què coi se sap sobre la capital? Té un milió d'habitants. Té port i aeroport

- Com coi ens movem per alla? Hi ha trens, autobusos i dos linies de metro. Tot amb bitllet integrat.

- Com coi està governat el País?
Tenen una monarquia constitucional (igual nosaltres però sense un rey tan "campechano").

- Quanta gent hi ha? 5.447.084 contats la setmana passada.

- Es car aquell coi de pais? Una mica sí. el PIB per càpita es de 50.965 dollars. Per tenir una referència el de Espanya es de 27.767. Això no vol dir que els preus siguin el doble. Simplement allà no hi ha pobres...
Però no cal patir massa pels preus. Com que allà tenen Corones daneses (1 EUR 0 7,46 DKK) no ens enterarem gaire dels pals que ens clavaran.

1 de maig 2007

Cas típic 187: noia1 li agrada noia2, noia2 es posa en contacte amb la natura

Viatges. Sicilia? no... Calatayud! Calata què? Això on cau? Cap a Nova guinea? Doncs no exactament.

I que es pot veure a Calatayud?
Esglèsies per fora, esglèsies per dins, torres d'esglèsies, places, i la típica vista del poble des d'un turó on òbviament hi ha una esglèsia.

Però lo interessant de la zona no es Calatayud. Es el Monasterio de Piedra. Que com el seu nom indica es un monestir i no està fet de porexpan.
El monestir en si es lo de menys. De fet esta bastant en ruines. La gràcia es passejar per un paratge on cau aigua per tot arreu.
D'acord, no serien les cascades del Niàgara, però es una mica més macu que Sant Miquel del Fai. Sense despretigiar Sant Miquel del Fai. Per cert, hi heu estat mai? no? hi haurieu d'anar!
A part de salts d'aigua (bastants salts d'aigua, algun, com a les pelis, tapen l'entrada a coves), llacs i rius, també hi ha una mica de coves a les roques per passar d'una part de la vall a l'altre.
També t'ofereixen una mica de xerrada sobre les aus rapinyaires. Per què allà hi ha no se quin tipus d'au que es autòctona de la zona, m'hagués enterat millor però em preocupava que l'au passes més a rass del meu cap i s'el emportés... A la meva mare li ha fet gràcia un mussol, però al ser de dia estava mort de son.
Total, un lloc macu per a tota familia

10 d’abr. 2007

Cas típic 177: noia1 li agrada noia2. Diari de viatge: Dissabte, Diumenge

Dissabte 31/03/2007

13:30 - Hora prevista per què em passessin a buscar.
13:50 - Em passen a buscar
15:15 - Arribem a l'aeroport
15:30 - Check in
16:30 - Passem el control de seguretat
17:00 - Embarquem
17:30 - Ens enlairem
19:00 - Arribada a Trappani
19:30 - Discussió amb els del lloger de cotxes Europcar
20:30 - Llogem un Fiat Punto "Grande" a Avis
22:30 - Arribem a Palerm
23:00 - Trobem l'hotel Sicilia
23:15 - Anem a sopar
23:45 - Fem una volta per veure l'ambient
00:45 - Tornem a l'hotel
01:00 - Dormim

Diumenge 1/04/2007
Fotos a l'habitació. Esmorzar. Catedral. Palau dels Normands. Capella Palatina. Teatre Massimo. Fontana Pretoria. Catedral de Montreale (Jardins i Claustre).


Dit així no sembla tan bo...

8 d’abr. 2007

Cas típic 176: noia1 li agrada noia2, noia2 es una truja...

En breus dies alguns Posts de Sicilia
Per anar fent boca les fotos


--------------------------------------

En el nom del porc, de Pablo Tusset

No es tracta d'un llibre d'humor. Però hi ha el comisari Pujol (res a veure amb el Ron) que té un sentit de l'humor que m'agrada.

- No da el perfil de yonqui, ¿verdad? -dice Berganza mirando al comisario
- Ni de espía rusa... -dice el comisario.
- Ni de invasor alienígena -cierra el forense.

- ¿No lleva usted nunca uniformes, señor brigadier?
- Comisario principal, si no le importa... Sólo me lo pongo en los actos oficiales: decapitación de insurgentes, quema de brujas, este tipo de cosas...

- Varela, ¿Cree usted que cualquier día de éstos voy a lanzarme a moderle la yogular, o algo parecido?
Varela no puede evitar hacer gesto de llevarse la mano a la yogular, pero lo aborta a tiempo.
-No..., no lo creo...
- Soy pacífico, paciente y según cómo hasta puedo ser amable.

Asi que decide emplear el resto de la mañana en recorrer la ciudad en busca del anillo como un Sauron enamorado.


PD: Em vaig llegir un altre llibre d'en Terry Pratchet (Camioneros) i no he posat frases. En part per què no era una novela de Mundodisco. Va de Gnoms. Una mica decepcionant...

5 de set. 2006

Cas típic 82: noia li agrada noi, l'últim fascicle de la col·lecció: "Turquia segons Pons"

Diari de viatge (3era i última part)

Abans de continuar la narració del viatge, cal esmentar el “pique” que hi havia entre dos dels guies per a veure qui arribava abans als llocs d'interès. D'aquesta manera els primers dies ens demanaven que estiguéssim apunt per marxar a les 8, després a les 7, i finalment es va arribar a l'extrem d'estar apunt a les 6:15. Algú em pot explicar com entrar un esmorzar (continental) a l'estomac a les 6 del matí?


Dia 6:

Reprenent el fil. Hi ha una filosofia força curiosa a Turquia, són els Derviches Danzantes, uns homes que el seu ritual religiós consisteix en anar donant voltes i més voltes, ves quina cosa! Total, que a la ciutat de Konya (no faré cap brometa fàcil) tenen la seva mesquita amb la tomba del seu fundador.

Després d'un llarg llarg llarg llarg (son 4 links diferents) viatge per les terres inhòspites de certa regió de Turquia s'arriba a la Capadocia, zona famosa per què es una regió amb dos volcans (amb noms que vaig oblidar a l'instant). Es veu que fa temps van entrar en erupció i van deixar tota la vall plena de material volcànic, i es veu que aquest material es desgasta força fàcilment, i la gent va decidir en comptes de fer-se cases doncs directament fer forats a les muntanyes.


Dia 7:

Bàsicament ens van explicar que eren els cristians els que vivien en els forats per què s'amagaven dels romans que els perseguien. Fins i tot es veien petites esglésies ficades dins de les roques amb les seves arcades i amb les seves pintades.

Aquest dia va ser especial per què finalment vaig poder trobar una samarreta més o menys decent. Jo estava buscant amb delit una samarreta del tipus “Turkey, we don't have kangaroos”, però em vaig conformar amb una de la Capadocia (veure la foto).


Abans de dinar, visita a la fàbrica de joies. La pedra preciosa més típica de Turquia? Us dono dos possibilitats:

a) Rubí (nom que recorda a aquella població del Vallès Occidental)

b) Turquesa (nom que recorda a aquell país que aquest any he visitat)

A la nit espectacle folklòric de balls regionals del país. Típica activitat per turistes? Doncs sí...


Dia 8:

Visita a les xemeneies de les fades. Que deu ser això? Doncs més pedres... aquest cop la gràcia està en que les pedres son allargades i a la punta hi ha un material que no s'ha erosionat tan com el que hi ha just a la punta. Mireu la foto i s'entendrà.

Després visita a la fàbrica d'alfombres i després visita a l'aeroport de Kayseri.

Dins de l'avió els 300 espanyols (bé, de fet, la gran majoria eren catalans), després d'haver passat tota la setmana junts anant de viatge organitzat tots junts, decideixen que passen de seure i s'aixequen tots a parlar amb qui més li sembla. El resultat? Safates (assistents/tes de vol si volgués ser políticament correcte) nervioses i maleint en turc. Quan l'avió va aterrar no solament la gent va aplaudir, sinó que directament la gent feia l'ona (sí, espanyols, lo millor d'Europa).

I ja està!

Per a més informació consulteu els posts anteriors (cap avall).