3 de jul. 2007

Cas típic 215: noi li agrada noia, noi es dolç, dolç, dolç...

Aquelles preguntes sobre la diabetis que sempre has volgut fer:

1) Ser diabètic tipus 1 es ser un bitxu raro?
Si i no... Es la 2ona malaltia crònica més freqüent en l'adolescència dels països del 1er mon (la primera es l'asma). A Catalunya hi ha entre 250 i 300 casos nous cada any. Sempre hi ha algú que pringa.

2) Per què et tornes diabètic tipus 1?

No se sap! No, no té res a veure que haguis menjat molt sucre. A vegades diuen que es culpa dels "factors ambientals" i es queden tan amples! com si "factors ambientals" volgués dir alguna cosa! tot son factors ambientals!

3) Però per què li passa això al cos?
Doncs per què als anticossos se'ls hi gira la pilota i no reconeixen els cèl·lules beta que produeix el pàncrees i se les carreguen.

4) Però que cullons fan els cel·lules beta?
Fan insulina. I la insulina serveix per procesar el sucre i obtenir energia. I quan el cos no pot obtenir aquesta energia del sucre la treu dels musculs i del greix, i per això acabes fet una piltrafilla.

5) Com es detecta que tens sucre sense processar corrent per la teva sang?
Doncs el cos intenta eliminar-la. Total que pixes molt. I per no quedar-te deshidratat beus molt. Un altre síntome es que quan el cos et roba energia del greix ja que no el pot treure del sucre acabes perdent pes (operació bikini).

6) Quins son els 3 punts clau per control·lar la diabetis?
- Insulina: De moment injectada fins que implantin alguna cosa millor
- Alimentació: Control·lar els hidrats de carboni, ni molts ni pocs, els justos
- Exercici: Per qualsevol cosa et recomanen fer exercici.

7) I la insulina es per sempre?
No, tan sols fins que et moris o bé fins que treguin els Trident Insulina Fresh o alguna cosa per l'estil.

8) Tota la vida amb la mateixa dosis d'insulina?
Doncs es veu que no. Al cap de poc de iniciar el tractament el pancrees es recupera una mica (continues amb insulina, però menys), es el periode anomenat "lluna de mel" (no se qui posa aquests noms), però al cap d'uns mesos invariablement torna a parar de funcionar, ei digue-li vago.

9) Així doncs, els diabètics poden fer una vida normal?
No. Se'ls ha d'apartar de la societat i ficar-los en guetos.
No es tracta d'una persona amb diabetis, es una diabetis amb persona.
Només faltaria.

5 comentarios:

Albert Burrull ha dit...

10) A què ve un post de la diabetis?

Pons ha dit...

11) A què venen dotzenes de posts sobre el Sabadell?

Elric ha dit...

digues que si ramón


ja sabia jo que a tu això de les betes no set donava be, que eres mes de alfes... fer mates d'empresarials ja et va acabar per no entendre be les betes i passa el què passa!

JorJo ha dit...

No es pot ser tan dolç Ramon..

gary ha dit...

1) Jo diria que la malaltia crònica més extesa és la imbeciliat.

2)La culpa és del calentament global. I sinó de Al Qaeda.

3)La violència sembla inherent al teu organisme. Potser els anticossos anaven falts de virus a qui atacar i s'han rebelat contra el sistema opressor...

6) Exercici, com vies ferrades, però veig que no et prens el problema massa seriosament, ja que renuncies a qualsevol oportunitat...

7)O fins que t'implantin uns anticossos menys burros que els que tens actualment.

8)Les relacions són indesxifrables

9)Però segons el que dius, tindries diabetis des de petit, per això sempre has estat tan...