11 d’ag. 2007

Cas típic 233: noi li agrada noia, noi era del Narcisa Freixes

No tothom té la sort d'haver anat a una escola que encara queda en peu.
Jo NO vaig anar al Joanot Alisanda.

(6e EGB - click per ampliar)

10 comentarios:

Anònim ha dit...

Que bona la fotu!!! Visca el Narcisa joer!!! Ah Ramon veig una oscura fixació amb la colla Noe-Jeroni. Explica'ns els "draps bruts" no?

Enga ens veiem a la festa major!!!

Anònim ha dit...

RAMON!!! M'ha molat tan tornar a veure la fotu que la he posat al meu fotolog (www.fotolog.com/potaje). També hi he posat una breu descripció teva que espero que t'agradi :D

Fins a la festa major (o fins el sopar del Narcisa, lo que sigui abans)

Anònim ha dit...

Vienet algunes definicions... sembla que el ramón no va acabar amb gaire bon record del narcisa, no? només se'n salven les noies....
ara no sé si és bo o no això de no sortir a la foto... la meva definició hagués estat perillos

Anònim ha dit...

La Clara Bagan anava a classe amb tu?? Jo vaig concidir amb ella al conservatori de sabadell, a solfeig durant 3 anys seguits!xDDDD Que fuerte!!

Pons ha dit...

Estaba dubtant entre la foto de 5e de EGB o aquesta. En totes dos no sortia gaire afavorit.

En fi... quins records! bons? hmm potser algun...

Elric ha dit...

ostia conec alguns que van anar despres al pau vila....

al tal ramon pons aquest..

i la eva vilches la vaig coneixer una mica! realment simpatica i maca si, en perill d'extinció

molt be molt be

Pons ha dit...

Ara que ho dius, si que l'Eva es va tornar una mica "fosca".

Anònim ha dit...

una mica gilipolles tot plegat

Anònim ha dit...

Que bo! No en deixes ni un de dret!!!

Dotze anys sense saber res de tu i avui he anat a petar aquí. Si es fa el sopar de "Narcises" que fa 11 anys que s'està organitzant jo proposo que llegeixis (sense casc) les definicions a l'hora de les postres...

Salut!

PD: Els meus ídols eren el Goku i el Capità Enciam, què volies?

Pons ha dit...

Si, el Bosc em va comentar que algú s'estava organitzant per fer un sopar, però des de que ha trobat aquella noia de Madrid ja no en se res, el mateix ha passat amb el sopar.

Si al final s'organitza suposo que haurè de venir, tot i que la meva vida corri perill. Però el sopar comportarà una vintenta de visites al blog, suposo que val la pena el risc gairebé segur de mort.