30 de maig 2006

Cas típic 45: noi li agrada noia, noia li agrada noi, noia es filla d'Hannibal Lecter

Tothom té pares, o bé els ha tingut; sigui com sigui, es possible que la influencia d'aquests t'afecti en la manera de com ets tu. Per exemple, si a casa teva es costum pelar les gambes amb forquilla i ganivet es possible que cop independitzat continuïs amb aquest hàbit, així doncs, si a casa teva es costum menjar el cervell dels convidats a la planxa, es possible que també conservis aquests hàbits. Per tan s'ha d'anar amb compte quan els sogres et conviden a dinar, i més encara si et diuen que no fa falta que portis ni postres ni res. Per això recomanu que per evitar sorpreses informeu-vos sobre el tipus de sogres.
Moralitat: Sabeu 'los padres de ella' ? doncs reflexa aquest tema molt bé. En canvi 'los padres de él' em va decepcionar.
El dialeg:

A: Soy un deportista. Le dejaré elegir la forma de su muerte.
B: De acuerdo. ¿Qué tal edad avanzada?

Qui es A i qui es B? (no cal dir que l'Aina té vetada la participació)

27 de maig 2006

Cas típic 44: noi li agrada noia, noia es pregunta per que només atreu als imbècils

Hi ha molts tipus d'imbècils, però es poden agrupar en 3 grups:
a) perillosus: resem per no trobar-los.
b) no perillosos: però pesats, de pas que reso per no trobar-me els anteriors també ho faig per aquests.
c) els frikis, no saps si son perillosus, però son rars de cullons. Normalment els podreu trobar en un ordinador navegant per la xarxa.
Moralitat: Vigila molt per que la vida esta plena d'imbecils, només es tracta d'esquivar-los o de destruir-los (exactament com aquell jocs dels marcianitus que estan tot de naus en formació i et van disparant, i tu les vas disparant i esquivant el que et llencen)

Frase:

"¡Pero venga...! ¡Si eso es como hacer el amor! Ya sabes... izquierda, abajo, giras 62º y arrancar motores..."

Algú sap de qui es la frase? (vull dir algú a part de l'Aina)

26 de maig 2006

Cas típic 43: noi li agrada noia, noia no val res, tothom pensa que el noi no té criteri

Es important tenir criteri en aquesta vida, per exemple alhora triar una serie adeqüada. Com es tria? com tots els experiments cientifics, agafant una mostra i analitzant-la.
Gènesis: en la mente del assessino: Es facil caure en la tentació de no mirar aquesta serie per que es espanyola, però s'ha de mirar-la un capítol i descobrir que es molt dolenta i es una copia mal feta de Mentes criminales.
Crossing Jordan: Es facil pensar que només per que la facin al Quatro en horari de màxima audiencia i sigui una serie americana serà bona, però compte! la protagonista es una dona! això pot donar a pensar que serà una mica pastelon. Realment no es pastelon, però no enganxa gens, a més a més ja en tenim prou de polis craks !!
Anatomia de Grey: Una altra serie de metges? a sobre tot just seguida despres de House? que passa? dimarts es del dia dels metges? La protagonista es una noia, però no ens precipitem, té els ulls macus, donem-li una oportunitat. No son metges super craks, son reals, son incompetents, no tenen experiencia, s'equivoquen i a sobre s'estressen. Conclusió, es una bona serie.

Potser algun dia m'atreveixu amb Las Vegas, Perduts, OC, El ala oeste de la casa blanca o fins i tot mujeres desesperadas, però de moment encara no estic preparat.

23 de maig 2006

Cas típic 42: noi li agrada noia, noia escull un de millor

Les noies sempre escollín els millors nois, i els pitjors que? qui s'els queda? Per sort jo ... ejem ... soc dels bons
Ja que parlem de triar, bé de fet parlem de escollir, però bé, son paraules sinonimes, faig rabia quan divagu, no? Aquest cop no demanarè que trieu el millor post (diguem no repetitiu), simplement demanare que quan poseu els comentaris, els milions i milions de comentaris que els milions i milions de persones deixeu en el blog, doncs que proposeu si el post us agrada com a "Post del mes" (potser t'has precipitat alhora de dir-me no repetitiu). A la fi i al cap, triarè jo el post del mes, però soc influenciable. Com a premi el post quedarà en un enllaç a la barra de la dreta. També el podria immortalitzar en una placa de plata, però no hi ha pressupost.
PD: A primer cop d'ull no se li troba cap sentit entre la fotu i el tema del post, però si penses una mica li trobaras.

21 de maig 2006

Cas típic 41: Noi li agrada noia, noi aprofita una bona història per fer una peli

Aprofitant l'exit del cas 38 en tota la seva magnificencia, els creadors d'aquest blog (tots ells) han decidit en consens que seria bo aprofitar la apassionant història per fer una peli al mes pur estil Holliwood.
Ja que cap dels creadors d'aquest blog (cap d'ells) disposa d'un estudi de cine, s'ha buscat una alternativa més modesta. Es va pensar en vendre els drets de l'història a alguna productora com ara la Paramount o la 20th century fox, però no pagaven suficient.
Així doncs es va recorre a l'alternativa més modesta de totes. Coneixeu el joc "The movies"? la missio principal del joc es crear i mantenir un estudi de cine, però també et permet crear pel·lícules. Heus aquí el resultat:

18 de maig 2006

Cas típic 40: noi li agra noia, noia passa d'ell per que el Barça ha guanyat la 1era copa d'Europa amb el 1er uniforme

Ambientació(botó dret obrir pestanya o finestra)
Que guay, ja tocava una copa d'Europa amb l'uniforme principal, no? i pensar en tot aquell pilot de copes amb l'uniforme secundari... malenguanyades...
Perfecte això que un equip hagui guanyat la Champions, fem que l'endemà el país es llevi amb son i cansat!
Que potser els organitzadors no es donen compte dels problemes que té fer jugar una final entre setmana? quin problema hi hauria en fer-ho un divendres o un dissabte? que no representa que es el partit més important de la lliga? doncs que passa si per culpa de la final 2 equips han de modificar una miqueta el seu calendari en la lliga?
Bé, no tot es dolent per què podem fer calculs i contar 9 mesos i tindrem un pic a la tasa de natalitat de catalunya, catalanets i catalanetes!
Però en general està bé això de guanyar algu, surt al carrer i veus la gent contenta, no veia tan contents als barcelonistes des que el Barça va guanyar el Gamper. Personalment no estava tan content des de que dimarts vaig veure House.
El que està bé es que els blogs que semblaven morts han resorgit amb un post sobre el partit. Bé els que estaven morts i enterrats continuen morts i enterrats (no farem cap alusió als blogs passius)

15 de maig 2006

Cas típic 39: noi li agrada noia, noia prefereix un test abans que el noi

Després de fer l'esforç narratiu del cas 38 he decidit agafar-me un post de descans i fer el poc esforçat post 39, aqui ho deixu:
Recopilatori test Maig 2006:

2. Por quién te dieron ese nombre?
Per putejar-me? Encara no ho he descobert, i de fet m'importa poc. [Oleguer] (Benvingut al club dels noms desagradables)
Per res especial, simplement es una saga familiar que va començar amb el meu avi patern (Ramon Pons I), va continuar amb el meu pare (Ramon Pons II), després jo (Ramon Pons III) i quedarà truncada amb el meu fill. [Ramon]

9. Si fueras otra persona, serías tu amigo?
Romario, el meu únic ídol, i això q no hi crec amb els ídols. [Oscar] (No llegim les preguntes, oi?)
Jo sóc com els inmortales "solo puede quedar uno" així que segurament acabariem tallant-nos el cap en un combat amb espases i llampecs. [Oleguer] (que macu!)
Xo aviam... això no pot ser, no??? O sigui, si jo no soc jo (si soc algu altre) qui representa que és jo??? qui esta dins la meva pell???? ufff... (amb lu fàcil que era dir si o no... jejeje) [Guida] (Ressaca de la classe de filosofia)

11. Eres sarcástico?
Passem a la 12.[Oleguer] (passem passem)
Naah... [Ramon]

12. Saltarías en bungee?
No entenc la pregunta. [Oscar] (no es adorable?)

15. Crees que eres fuerte?
Si i no, depen, m'agrada ser jo mateix i sufrir jo sol, tu sabràs. [Oscar] (Tots el coneixem)
A veure, no podria guanyar el concurs aquell de "L'home més fort del mon" (que sempre guanya un suec-Magnus Noseke o un hawaià-Jouko Ahola) però sempre puc pegar al pau per pujar-me lautoestima. [Oleguer] (Maleits suecs, no et tenen prou amb l'Ikea)

18. Rojo o Rosado?
Vermell vermell vermell es el color que a mi m'agrada per què m'agrada el vermell de les flames i el meu amic es un bomber! [Ramon]

19. Qué es lo que menos te gusta de ti?
Els amics que tinc. Sens dubte són el pitjor de mi. [Oleguer] (Fent amics)

20. A quién extrañas mucho?
Ostia, no entès molt bé la pregunta, però seguin el tòpic diré a les noies.[Oscar] (Maleides preguntes dificils)

21. Te gustaría que todos a quienes les enviaste este mail te lo respondan?
Tenint en comp`te q només m'envia e-mails el Ramon... i ell ja me l'¡ha enviat... suposo q em faria una miqueta d'il·lusió. [Oscar] (Ramon i mails, serà cert?)

22. Qué color de pantalones y zapatos tienes puestos?
No sé, els meus. [Oscar] (Es un bon principi)
Un kilt escocès i el calçat típic del Turkmenistan. [Oleguer] (Cal destacar la comoditat del calçat de Turkmenistan)

23. Lo último que comiste hoy?
Doncs un crosanets que ha anat a buscar el meu pare a la panaderia de (darrera? radera¿?) casa meva. La cosa ha anat així:
Ramon II: vaig a buscar el pa, vols crosanets per brenar?
Ramon III: no gracies, no em venen de gust
(soroll de porta tancant-se) (al cap de 5 o 6 minuts) (soroll de porta obrint-se)
Ramon III: crossanets? son per tu?
Ramon II: jo ja me menjat els meus pel cami, aquests son per tu
Ramon III: abans he dit que no em venien de gust, no?
Ramon II: ja ho se, però se que en vols
Ramon III: vale
[Ramon] (bonica història familiar)

24. Qué estás escuchando en este momento?
Com ha dit el Ramon:
El soroll del ventilador del meu PC (segur que si fos un MAC ni el
sentiria).
podriem afegir: o si anés amb un sistema operatiu diferent de windows tampoc el sentiria... [Oleguer] (com ha dit l'Oleguer)

25. Si sos niña, con que canción te gustaria q te calleran y si sos niño con cual le caerías?
Joder, en sabia una però no m'enrecordo, ...
duermete niño, duermete ya, q sino vendrá el lobo y te comerá. feia algu així [Oscar] (Prou ja amb les preguntes que no s'entenen! llavors respons el que vols i passa el que passa)
I si no sóm argentins i no entenem la pregunta? [Oleguer] (Aquí l'has tocat)

28. Lo primero que le miras al sexo opuesto?
Primer comprovo que es del sexo opuesto. [Oleguer] (Pas més que impressindible)

34. Lentes de contacto?
Que els hi passa a les lents de contacte? [Oleguer] (Defensor de les lents de contacte)

42. Quién crees que te responderá?
Mmmm... el Ramon normalment no falla ;) [Guida] (posant pressio al Ramon)
El Ramon segu, i els altres depen del dia [Marc] (posant mes pressio al Ramon)
No sé, jo ja he respòs, ha sigut un desliç Ramon! [Oscar] ( començu a agafar mania a aquest tal Ramon)

43. El que menos crees que lo hará?
En Superman Menjaprunes. [Oleguer] (Una resposta que no deixa indiferent)


44. Qué libro estás leyendo?
monolegs del buenafuente [Marc] (Aquest va guanyar un premi planeta, no?)
El Kamasutra Gay [Oleguer] (Aquest també me'l deixarà?)

46. Qué viste anoche en la tele?
House, molt fi... [Marc] (molt molt fi)
CSI [Guida] (molt Grissom)

48. Dónde es lo más lejos que has estado de tu casa?
I, Ramon, has dit:
Budapest (capital d'Hungria, just al Sud d'Eslovaquia, el país del qual té per capital Varsovia).
Varsovia és la capital de Polònia, la capital de Eslovàquia és Bratislava... inculte...[Oleguer] (quan té rao la té)

13 de maig 2006

Cas típic 38F bis: noi li agrada noia, noia li dona una targeta de st Valentí que diu "Eres muy chu chu chuli"

Final alternatiu:
L'endemà va aparèixer amb una altra peli de por a la ma, començava a fer-me creus, com a mínim esperava que s'hagués rentat les dents després de dinar, no vaig tenir sort... a part daixò resulta que tenia calor perquè va treure el jersei i ... []. Me saltat un petit tros, però no crec que tingui importància, a no se que t'agradin els relats pornogràfics (si es el cas, el Pau, qui dimonis es el Pau? Conegut com “el mancu”, us pot aconsellar unes quantes pàgines).
Aquí molts cauran en la trampa de pensar que només perquè t'ha fet el polvu de la teva vida (i gratuït) es que li agrades, no podries estar més equivocat! Si alguna cosa hem aprés dels mails en cadena que porten curiositats es que fer l'amor fa que moguis moltíssims músculs i per tan que et mantinguis en forma, es per això i només per això que la J. Jones va fer l'amor amb mi, el que es curiós es que realment ja té un bon cos, però ja se sap les dones, mai estan contentes amb el seu cos.
Els dies van anar passant, si fos d'aquells que tenen sentiments fins i tot crec que li hagués agafat carinyu. Fins que va arribar un dia que em va dir que m'estimava, AHÀ aquí la vaig pillar, sabia que no em diria mai que li agradava, havia passat directament al t'estimo, sabia que no feia res del que feia perquè li agradava tan sols era perquè m'estimava, ja veus tu... les noies son retorsades i recargolades (paraules que a simple vista semblen sinònimes però no ho son) fan tot el que es a les seves mans perquè tu, un noi mundà t'acabi agradant ella, i quan ho han aconseguit llavors et destrossen dient 'ets súper bon amic'.
Bé passem al final de la història, no? doncs resulta que després de temps i temps de relació, va deixar anar despreocupadament que jo li agradava, com aquell qui no vol la cosa! va ser un moment emotiu, una noia em confessava que li agradava, ho deia clarament, sense indirecte, sense miradetes equivoques, sense converses amb doble sentit, sense abraçades ambigües, sense petons higiènics, sense polvus per mantenir-se en forma, ho deia directament, que jo li agradava, la meva reacció va ser d'incredulitat, i ella es va estranyar que a mi m'estranyés tan, ella argumentava que havíem fet molt plegats (molt: Determinant quantificatiu), i jo que no ho veia com una senyal clara que signifiques algu per ella fins ara. La cosa va acabar amb discussió... perquè les discussions són així coses estúpides. Així doncs quan m'havia permès el luxe de que m'agrades la J. Jones (cada cop m'agrada més el seu cognom i menys el seu nom) va i resulta que ens discutim! Que va passar? Com va ser? Té una explicació molt senzilla. Tot rau en el doble cromosoma X. Quan un noi no li agrada una noia, la noia es tal com es, però quan a un noi li agrada una noia, hi ha una reacció química en el cervell i unes quantes neurones peten i altres simplement es desconnecten de la sinapsis nerviosa, això provoca que la noia es torni parlant amb termes científics, malparida. En el meu cas (cas real, però oi que sembla mentida? per què serà...?) la J.Jones va deixar-me (en cap moment sabia que m'havia agafat) al·legant que ja no era el mateix, que no sentia res especial a dins. De fet ella tampoc ho acabava d'entendre de lo il·lògic que era tot plegat, jo ja li vaig fer entendre que tan sols era la seva química neuronal que estava jugant amb ella, però no semblava disposada a acceptar-ho; aviam, m'hauré de treure el doctorar-me en medicina en la especialitat de neurocirurgia (com el doctor Foreman) per què em prenguin en serio les noies? Per aquí no hi passo!. I vam viure feliços i vam menjar anissos (cadascú per la seva banda).
Be, després d'aquesta historieta suposo que ja estaràs mes tranquil al enfrontar-te amb una noia, ara saps que tot es químic, i que facis el que facis no servirà de res, perquè a partir del moment que la noia t'agrada, la noia ja no es val per si mateixa sinó per uns impuls elèctrics del seu cervellet. La única solució seria obrir-li el cap i empalmar la xarxa neuronal tal i com estava al principi, però no totes s'ho deixen fer.

10 de maig 2006

Cas típic 38F: noi li agrada noia, noia li dona una targeta de st Valentí que diu "Eres muy chu chu chuli"

L´ùltima part:
De fet no vaig saber que era tornava a ser una altra peli de por, fins que vaig agafar de terra la caratula que pocs segons abans se li havia escapat de les mans a la J. Jones, just desprès de veure que al seu front se li apareixia un intranquil puntet vermell.

8 de maig 2006

Cas típic 38E: noi li agrada noia, noia li dona una targeta de st Valentí que diu "Eres muy chu chu chuli"

Quan varem començar a jugar a fronton vaig descobrir que o be simulava no que sabia jugar a fronton o es que realment no en sabia. Això es el de menys, perquè al cap de poca estona ja estava cansada (perquè almenys corria, i s'esforçava), i recordo com esprintava, aquell del pit amunt i avall, però bé això no toca.
No se com s'ho va manegar (2ona definició), però el cas es que varem acabat veient-nos usualment, a part de veure'ns en el tramvia. Que si un dia a jugar a billar (es curiós com dient ella que no en sabia sempre em guanyava, segur que devia ser professional, perquè tot i no tenir gaire traça en manipular els pals llargs, soc un crack del billar, escolta, per què estàs rient?), que si un dia a patinar (al Central Park, on sinó?), que si un dia a la fira (quina fira?? la típica fira que dispares contra aneguets de goma que van passant i com a premi et donen un peluig gegant que llavors has de carretejar durant tot el dia). Fins que va arribar un dia en que em vaig espantar (m'espanto fàcilment, un dia fins i tot em vaig espantar del meu pare... be ja ho explicaré un altre dia), resulta que em va dir que podíem llogar una peli i veure-la a casa seva! que havia de pensar jo?? que la J. Jones volia estar al meu costat els dos solets en el sofà mirant una peli molt juntets i ves a saber que més? S'equivocava! coneixia realment el seu propòsit, sabia que tenia una malaltia anomenada Videosofacasafobia (he aprés moltes malalties noves des de que miro House, potser masses?), que consisteix en que tens por a mirar pelis de vídeo a casa teva si estàs sol en el sofà (vigileu que es una malaltia de transmissió sexual com ara el SIDA o la dislèxia). Al ser tan altruista (ja em coneixeu) no li vaig poder dir que no. Aquell dia portava una faldilla que li quedava molt be, serà per què tenia les cames maques? potser si. El cas es que va llogar una peli de por anomenada La massacre del microones , es notava que la noia tenia un gust exquisit per les pel·lícules. Tal com pensava, es fa ficar just al meu costat del sofà perquè no li comences a afectar la Videosofacasafobia. Va repenjar el seu cap a la meva espatlla, devia tenir el coll cansat. Llavors va haver una estranya reacció, en segons quines escenes s'abraçava a mi. Algú podria pensar que tal reacció en tal situació d'intimitat podria indicar que la J.Jones volia alguna cosa amb mi, si algú pensa això ja pot tornar al principi del text i llegir de nou els posts perquè no ha entès res de res. Però una de les abraçades no se com va acabar amb peto apassionat, haig de reconèixer que en aquell moment vaig tenir un segon en el que gairebé dubto sobre si el que passava es que li agradava a la J. Jones, però no vaig dubtar, la J.Jones no s'havia rentat les dents desprès de dinar, i tothom coneix les propietats higièniques dels petons, va ser tot un plaer mira una peli amb una noia tan neta. (faig una pausa per anar al lavabo, ok? Gracies).
La resta de la tarda va passa sense incidències que valgui la pena que sapigueu. L'endemà va aparèixer amb una altra peli de por a la ma...
To be continue

6 de maig 2006

Cas típic 38D: noi li agrada noia, noia li dona una targeta de st Valentí que diu "Eres muy chu chu chuli"

En el post anterior “més J. Jones, conversa, mobil,...” I ara el post actual:
PIIP PIIP (soroll de missatge, ve de fet el meu mobil fa mes haviat un xiulet) un missatge de la J. Jones, deia textutalment (per que ficar cites textuals en una narració li donen vericitat, ho vaig llegir no se on...) “Ola makisim!!! em sap greu pro dllns no pdre agfar el tramvia :( aig danar al mtge, pro ns veiem dmrts! ptns!!!”. Makisim? esclar, havia de dissimular que encara no sabia el meu nom... calia havisar-me? havia de fer jo alguna cosa al respecte? representava que dimarts em portaria el justificant del metge? (ja us avançu que no mel va portar). Aprofitant que el sms m'havia fet pensar en la J.Jones (es un nom amb magnetisme, oi?) vaig fer recompte de la situació, ella parlava molt (potser al comparar-se amb mi es veia accentuada la diferencia)i jo gairebé no havia dit res, de fet ella, ni tan sols sabia quina edat tenia. A la setmana següent sant tornem-hi (en quin dia cau aquest sant?). De cop em va plantejar de trobar-nos fora del tramvia (digues-li agosarada), llavors vaig desvetllar les meves dubtes sobre si la noia podria existir fora del tramvia (es maca la paraula tramvia, oi?). El cas es que em va dir d'anar a prendre un cafè un dia d'aquests, això podia voler dir 2 coses, que fos una indirecta perquè ens coneguéssim millor pel mateix motiu que les nois i noies es volen conèixer millor, o bé que era addicta al cafè que feien al cafè a la cafeteria la qual m'havia proposat d'anar, s'anomenava B. Cafè mmmm no, millor li direm Bon C. Per un noi inexpert en tractar noies pensaria en la primera opció, MEEEC error, la correcte era clarament la segona. Quan varem anar a prendre el cafè (només se'n va prendre un, devia estar cohibida), va donar-me la oportunitat de parlar, va ser d'agrair perquè la conversa va guanyar classe i nivell. Llavors em va dir que a part d'anar prendre cafè podríem quedar altres dies per fer altres coses (mentre deia això va fer un moviment que va fer que el seu escot es fes una mica mes pronunciat, s'havia de reconèixer, tenia una bona davantera). Jo li vaig dir que m'agrada fer altres coses a part de prendre cafè, perquè jo no soc addicte al cafè (la 2ona part de la frase, la vaig ometre). Vaig pensar que el que m'agrada a mi es el fronton, però tot i que al veure que els seus dits no hi havia cap senyal que indiqués que practicava el fronton vaig decidir provar sort i preguntar-li que li semblava. Va acceptar, tot i dient que no dominava gaire l'esport (es per això que dic que el fronton es un esport molt elitista només reservat a l'abast d'uns quants). Tot i això tinc la sensació que li hauria pogut oferir de participéssim en un torneig medieval amb els cavalls, les armadures, les llances i tota la pesca, i crec que hauria acceptat; això podria significar dues coses, o bé que estigues penjada de mi, o simplement que dissimulava la seva passió pel fronton; no cal dir que la 2ona opció torna a ser l'escollida. Quan varem començar a jugar a fronton...
To be continue

3 de maig 2006

Cas típic 38C: noi li agrada noia, noia li dona una targeta de st Valentí que diu "Eres muy chu chu chuli"

En el capitol anterior “Tramvia, noia maca, interés pel llibre, Dr House. L'endemà...” i ara la continuació:
L'endemà no em va preguntar si el lloc estava lliure, sinó que directament em va dir si podia seure; tenia un cul molt macu i per tan vaig deduir que dos nois de darrera devien estar mirant-lo mentre ella esperava la meva resposta, i com que a primer cop d'ulls els nois m'havien semblat idiotes vaig decidir privar-los de la vista i li vaig dir a la noia que podia seure sense problema. No ser com va ser però al caps d'uns minuts ja m'estava explicant mitja vida seva, la veritat, aquell tros del llibre estava interessant, però com que soc respectuós vaig decidir escoltar-la; tampoc va explicar res realment interessant (encara pensaria en matar-me? això encara ho he sabut). El dia següent ja va ser descarat, al veure un lloc buit al meu costat si va asseure automàticament, i va començar a xerrar i a xerrar. Però i va haver un moment que em va deixar la oportunitat d'entrar a la conversa, em va preguntar si li donava el meu mobil; que havia de pensar jo en aquell moment? que era una addictes al mobil que devia necessitar fer-lo servir constantment, i sabia que aquests tipus de persones que tenen una adicció s'ha d'anar amb molt de compte, poden ser perillosus si els hi dius que no, tot i que a primera la vista la J. Jones no semblava perillosa, podria semblar moltes coses, podria semblar atractiva, podria semblar riallera, podria semblar estupida, però perillosa no. Total, que al final li vaig donar el meu mobil, i en un rapid moviment de dits va treure el seu mobil, el va apuntar i em va fer una perduda; la meva teoria sobre la seva adicció anava per bon camí, li acabava de donar el telefon i ja tenia la necessitat de fer-me perdudes. Al acabar-se la setmana ...
To be continue ...

1 de maig 2006

Cas típic 38B: noi li agrada noia, noia li dona una targeta de st Valentí que diu "Eres muy chu chu chuli"

Recordem el final del capitol anterior “El cas es que primer va començar a ...” mirar-me de reüll, jo com a observador que soc, vaig adonar-me de seguida tot i està molt centrat en un llibre de filosofia moderna, el cas es que sabia que interpretar la mirada com una senyal seria un error. Al següent dia (posem dimarts) ella es va assentar al costat meu (si, al costat del seient del tramvia que agafo els matins...), però abans em va preguntar si estava lliure, no sabia exactament si es referia al seient del meu costat, o si es referia a si jo estava lliure (segurament la 2ona opció), per sort (per ella), les dos interpretacions tenien la mateixa resposta. Al cap d'una estona em va preguntar si el llibre que estava llegint al tramvia (Manual de l'assassí professional Vol.2, ja que el de filosofia ja me l'havia polit) era interessant, que li crides l'atenció aquell llibre només podien significar dos coses, o que li interessava el tema de l'assassinat (potser en planejava un i tot, espero que no fos el meu) o bé que només era una excusa per dir-me alguna cosa; com que se que les noies llencen falses indirectes vaig tenir clar que era la primera opció. Quan va arribar a la seva parada, es va girar, i va dir adéu amb un somriure d'orella a orella, una indirecta? o bé fet que era dimarts i estava contenta per què a la nit feien House? Lògicament era la 2ona opció, però això també li vaig dir adéu somrient. L'endemà ...
To be continue...