Cas tipic 287: noi li agrada noia, noi es Volldammista

Ja ets Volldammista?

Si ho vols fer només has de seguir les instruccions:

1) Beure Voll Damm.
2) Arrencar la etiqueta (aquesta) de la ampolla.
3) Entrar a Volldammista
4) Registrar-te.
5) I entrar el codi que hi ha radera de les etiquetes com un boig

6) Sel·leccionar els regals desitjats (cada cop menys, que costen més punts i pitjors)
7) Demanar-los via web
8) Esperar unes 2 setmanes
9) Pagar al missatger els costs d'enviament
10) Disfrutar dels regals




Tot i que actualment el cataleg de regals fa una mica de pena...


Ah per cert. Ja s'ha acabat la promoció i ja no hi ha més etiquetes amb codis. Però gràcies per seguir amb interés els passos.

PD: M'avançu a la pregunta: A la foto hi ha 102 etiquetes

Cas típic 268: noi li agrada noia, noi no sempre ha tingut 23 anys

Tothom qui té un blog o un fotolog ho acaba fent, es totalment inebitable, hi ha un instint que t'obliga a fer-ho. Es casi anti-natural, com a mínim a plantejar-s'ho. Finalment he decidit cedir. Finalment m'he decidit a fer-ho. Ja no m'importen els crítiques. Es un impúls.

Estic parlant de fotos de quan era petit!
Hi ha alguna cosa més rídicula que posar fotos de quan erets petit? En primer instància no, però si ho penses més... Hi ha les fotos de quan erets petit i et disfressaves!






No hem pregunteu quina edat tenia en cada foto per què no ho se.

PD: Sí, aquest post encaixaria més per Carnestoltes que no pas per la Castanyada.

Cas típic 258: noi li agrada noia, noi no es gaire fotogenic

La gent em comenta que en aquest blog mai apareixen imatges meves ni per casualitat. Que no sembla per enlloc que el blog sigui meu.

Però es un blog no pas un fotolog! les fotos són secundaries! (hi ha dos tipus de persones els que tenen un blog, els que tenen un fotolog, i els que no tenen res)

Tot i així vull recordar que l'ull assetjador que surt en la foto del perfil i en cada comentari que faig es meu (el dret, per ser més exactes).

Però bé, ja que i estic posat donaré les raons de per què no poso fotos meves:

1) Per què segons des d'aquins angles no soc fotogenic

2) Per què perdo la meva fama de persona respectable.

3) Per què són moments massa intims.

4) Per què a la foto porto algun que altre objecte comprometedor.

5) Per què hi ha gent que fa coses rares al meu costat

6) Per què són fotos indecents...

7) Per què tinc el Pau al costat.

Cas típic 250: noi li agrada noia, noia li agraden les samarretes del noi

Com celebrar un cas tan important com el 250?
Doncs amb una vessant personal tan o més important: SAMARRETES VIATGERES!

• Agost 2001: Austria: Austria, We don't have kangaroos




• Agost 2002: Bèlgia - Holanda: Brux€lles, la capital de l'europe




• Agost 2003: Italia nord: Venezia, Venise, Venice, Veneding, Venecia




• Agost 2004: Hungria - Republica Checa: Budapest by night




• Agost 2005: Croacia - Eslovenia: Summer in Croacia




• Agost 2006: Turquia: Capadoccia




• Agost 2006: Alemania: No Kangaroos in Berlin




• Abril 2007: Sicilia: Sicilia




• Agost 2007: Dinamarca 1: Ribes Vikinger




• Agost 2007: Dinamarca 2: United Colors Of Scandinavia

Cas típic 233: noi li agrada noia, noi era del Narcisa Freixes

No tothom té la sort d'haver anat a una escola que encara queda en peu.
Jo NO vaig anar al Joanot Alisanda.

(6e EGB - click per ampliar)

Cas típic 229: noi li agrada noia, noia li rellisca

Per setmana santa (ja se que d'això fa molts mesos, però no hi he pensat fins ara), vaig anar junt amb 3 individus més a Sicilia, bé, d'això ja us en vaig parlar (1, 2, 3).

Vaig posar les fotos, però em vaig descuidar els videos de esquiant a l'Etna!







Ja se que duren segons. Què esperaveu?

Cas típic 220B: noi li agrada noia, noi es diabetic: El qüestionari

1- Quin òrgan regula automàticament la insulina?
a) El fetge
b) El pàncrees
c) Els testicles

2- Quin es el moment d'injectar la insulina (ràpida)?
a) Abans dels apats
b) Després dels apats
c) Durant els apats, entre cullerada i cullerada una punxada.

3-Quina informació útil s'ha d'extreure de la etiqueta d'un aliment envasat?
a) La quantitat de Hidrats de Carboni que porta en relació els grams.
b) La quantitat de sacarosa i fructosa en relació els grams.
c) La quantitat de barres que té el codi de barres.

4- Per tal de regular la dòsis d'insulina:
a) Si el nivell de glucosa es alt, la dòsis d'insulina haurà de ser superior
b) Si el nivell de glucosa es alt, la dòsis d'insulina haurà de ser inferior
c) Si el nivell de glucosa es alt, la dòsis d'insulina serà la mateixa però en comptes d'injectar-la la posarem al congelador i l'anirem llepant com un Calipo.

5- Si s'ha de fer un exercici físic es millor:
a) Injectar-se una dosis superior d'insulina.
b) Ingerir un aliment ric en hidrats de carboni abans.
c) No fer-ho. Tot exercici físic provoca la mort fulminant del diabètic.

6- Si abans d'un apat el nivell de glucèmia es bastant baix:
a) Es fa l'apat sense la dosis d'insulina prèvia.
b) Es fa pujar la glucemia, s'injecta la dosis d'insulina i es fa l'apat.
c) Fer l'apat igualment, però aguantant la respiració.

7- On s'ha d'injectar la insulina?
a) En una vena o capil·lar.
b) En el greix de sota la pell.
c) La insulina no s'injecta, s'esnifa.

8- Quan s'hagi de fer exercici de curta durada amb molt esforç es d'esperar:
a) Al acabar l'activitat els nivells de glucemia siguin alts.
b) Al acabar l'activitat els nivells de glucemia siguin baixos.
c) Que no s'acabi l'activitat amb vida. Des de quan un diabetic pot fer esforç?

9- En el cas d'exercici de llarga duració (més de 2 hores)
a) Es recomanable ingerir hidrats de carboni extres abans de l'erxercici.
b) Es recomanable ingerir hidrats de carboni extres abans i durant l'erxercici.
c) Es recomanable injectar-se més insulina lenta, encara que l'exercici sigui el monopoly.

Cas típic 220A: noi li agrada noia, noi es diabetic: El qüestionari

1-Què és la diabètis?
a)Malaltia hereditària lligada al sexe i caracteritzada per una propensió a les hemorràgies abundants, internes o externes, difícils de contenir.
b)Atracció pels morts.
c)Es aquella situació en la que els nivells de sucre (o glucosa) en la sang estàn alterats.

2- Quant hi ha valors alts de glucosa en sang, es diu:
a) Hipoglucemia.
b) Grip intestinal.
c) Hiperglucemia.

3- En quin grup d'aliments trobem la glucosa?
a) Els de la marca Hacendado.
b) Proteines.
c) Hidrats de Carboni.

4- Què és la insulina?
a) Hormona polipeptídica secretada pel pàncrees dels vertebrats, que regula la quantitat de glucosa de la sang.
b) Hormona, un aminoalcohol segregat per les càpsules suprarenals. És segregada en situacions d'estrès i provoca l'excitació de l'organisme: hipertensió sanguínia, dilatació dels bronquis,etc.
c) Un lubrificant semblant a la vaselina.

5- Per què serveix la glucosa?
a) Manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
b) Per què no es congeli l'oli del motor del cotxe quan fa fred.
c) Es la principal font d'energia pel cos humà.

6- Què s'ha de fer en cas d'hipoglucèmia?
a) Beure un suc de fruites o un refresc ensucrat.
b) Ingerir algun aliment ric en proteines, com la carn, el peix o els ous.
c) Ballar la Macarena.

7- Quins son els primers símptomes d'una hipoglucèmia?
a) Palidesa, tremolors, debilitat
b) Cansament, nauses,
c) Pics verds i quadres grocs per tot el cos.

8- Quins son els primers símptomes d'una hiperglucèmia?
a) Pics grocs i quadres verds per tot el cos
b) Set, cansament, orinar amb freqüència
c) Marejos, canvis d'humor, suduració

9- Per què serveix la insulina?
a) Intervé en l'aprofitament metabòlic dels nutrients, sobretot en amb el anabolisme dels xoco-crispies de Kellogg's.
b) Intervé en l'aprofitament metabòlic dels nutrients, sobretot en amb el anabolisme de les vitamines.
c) Intervé en l'aprofitament metabòlic dels nutrients, sobretot amb el anabolisme dels hidrats de carboni.

Cas típic 219: noi li agrada noia, noia s'en va a ballar pels "puestos"

Us recordeu d'en Matt Harding?
El boig aquell que balla pels puestos!

El cas es que en el seu honor, CPI va fer una convoctaria per que enviessim videos ballant com el Matt. Total que la convocatoria va tenir èxit.

Bé, per què us explico tot això? Doncs per què hi ha la 2ona convocatoria! (al final de tot del post).

Total, que ja estic pensant un lloc adeqüat de Dinamarca! (hauria d'haver-ne fet un a Corleone...)
Vinga animeu-vos i envieu els vostres videos a CPI!!

Mentre no arriba Dinamarca, us deixo amb els videos de l'any passat:

Turquia


Alemania

Cas típic 218: noi li agrada noia, noi es diabetic (2ona part)

Com que va tenir èxit la cosa (5 comentaris!!)

1) Què pot menjar un diabètic?
Tot el que es sa. Es a dir, ha de mantenir una alimentació equilibrada, menjant tot el que necesita el cos i suprimint tot el que no li serveix de res. La dieta d'un diabètic es la més sana que hi ha.

2) Així doncs un diabètic pot menjar de tot?
Si. Però no crec que trobis cap diabètic menjant-se sucre a cullerades. Per què? per què no aporta res de bo al cos. Un diabètic ha de controlar que porta cada tipus d'aliment (Hidrats de Carboni i/o proteïnes i/o greixos). I regular la insulina en funció dels Hidrats de Carboni. Fàcil, no?

3) On trobem aquests cabrons necessàris dels hidrats de carboni?
- Sucres: Xocolata, mel, gelats, refrescs, bolleria en general, etc (lo que no li agrada a ningú...)
- Fruita: (Fructosa) Sabeu que es la fruita, no? allò que sol penjar dels arbres fruiters, no? doncs ja està.
- Lactosa: on la trobarem? al Whisky? En principi no. En principi la trobarem a tots aquells productes derivats de la llet. Però com més fermentem la cosa, menys hidrats contindrà.
- Midó: cereals (pa, el contingut dels embasos de Kellogg's, etc), tubercles (patata, escarxofa, entre d'altres), llegums (cigrons, mongetes, etc...), pasta (la del compte corrent no, l'altre, la que va portar Marco Polo), vegetals (en una quantitat gairebé despreciable).

4) Com es quantifiquen els hidrats de carboni (HC pels amics)?
Podriem dir que una ració serien 10g de HC. I que amb 6 racions per esmorzar ja fariem, i que per dinar i sopar en necesitariem 8. A part les proteïnes i lipids que necesitis per no quedar-te amb gana.

5) Però com se quants Hidrats de Carboni hi ha en cada aliment?
M'agrada que em facis aquesta pregunta. Doncs algú ja ho ha mirat. Algun nutricionista o algú amb una feina d'aquelles que no saps com es poden guanyar la vida, però es veu que se la guanyen força bé els malparits. Per exemple en 20g de pa normal hi ha 10g de HC, es a dir una ració. En canvi per tenir 10g de HC d'un enciam necesitaries 300g d'enciam, que es un bon tip d'enciam.

6) Corre el tópic que la vida d'un diabètic no es massa dolça. Es cert?
Clava una palleta en una vena d'una diabètic i comença a xuclar i veurás si es dolça o no.
Per fer la vida més dolça a un diabètic s'han inventat els edulcorants artificials. Que son totes aquelles merdes que posen a la coca-cola zero, a la fanta free, etc. Que diuen que té el mateix gust, però no es el mateix gust! Diabètic si! però no tonto!
A part d'això sempre li pots afegir sacarina, ciclamat, aspartam, etc a tot el que vulguis endulcir.
D'acord, no es el mateix posar nata montada pel cos de la teva parella que posar-hi sacarina. Però es pot ser imaginatiu i tenir altres fantasies sexuals amb altres menjars mes sans com ara pastanagues, cogombres i fins i tot algun que altre bistec.

7) Siguem practics, i l'alcohol què?
Bé, podriem dividir l'alcohol en 3 parts:
- Baixa graduació: Vi, cava, cerveza, etc. Vins i caves no alteren els nivells de glucemia. Però una cerveza, posem una Voll Damm serien 10g de Hidrats de Carboni. Com una ració. 300g de bròquil o una Voll Damm, dificil decisió!
- Licors: Anís, Cointreau, Gran Pomier, etc => Sucre, sucre, sucre!
- Destil·lats: Whisky, Vodka, Ginebra, etc. Practicament sense Hidrats de Carboni, a la que et descuides ja estàs per terra, però no saps si per una baixa de sucre en sang o per una pujada d'alcohol en sang...

8) Parlem de la insulina. Es tota igual?
No, n'hi ha amb gust de llimona i gust de taronja.
Ara de debó. N'hi ha de ràpida, la que es pren abans dels apats per fer baixar els pics de sucre que provoquen els aliments. I despres hi ha la lenta o retardada la que va fent durant 24hores, mica en mica, anar fent.

9) Com afecta l'exercici?
Doncs com en casi totes les malalties. Què passa quan vas al metge? Doncs que el metge et diu les 3 coses de sempre. Menja sa d'una punyetera vegada, fes exercici i deixa de fumar burro!
Total, que com tots ja sabem fer exercici es bo. Simplement s'ha de tenir en compte que si l'exercici es llarg i dur es cremarà més, per tan s'hauràn de tenir certes reserves d'hidrats.

10) Què passa quan un diabètic es fa una ferida?
Exactament igual que si fereixes un alien. La seva sang es àcid pur!
Ni tan sols un vampir es tornaria diabètic després d'haver xculat un diabètic. Ni tan sols els cabrons dels mosquits s'hi tornen...

Cas típic 215: noi li agrada noia, noi es dolç, dolç, dolç...

Aquelles preguntes sobre la diabetis que sempre has volgut fer:

1) Ser diabètic tipus 1 es ser un bitxu raro?
Si i no... Es la 2ona malaltia crònica més freqüent en l'adolescència dels països del 1er mon (la primera es l'asma). A Catalunya hi ha entre 250 i 300 casos nous cada any. Sempre hi ha algú que pringa.

2) Per què et tornes diabètic tipus 1?
No se sap! No, no té res a veure que haguis menjat molt sucre. A vegades diuen que es culpa dels "factors ambientals" i es queden tan amples! com si "factors ambientals" volgués dir alguna cosa! tot son factors ambientals!

3) Però per què li passa això al cos?
Doncs per què als anticossos se'ls hi gira la pilota i no reconeixen els cèl·lules beta que produeix el pàncrees i se les carreguen.

4) Però que cullons fan els cel·lules beta?
Fan insulina. I la insulina serveix per procesar el sucre i obtenir energia. I quan el cos no pot obtenir aquesta energia del sucre la treu dels musculs i del greix, i per això acabes fet una piltrafilla.

5) Com es detecta que tens sucre sense processar corrent per la teva sang?
Doncs el cos intenta eliminar-la. Total que pixes molt. I per no quedar-te deshidratat beus molt. Un altre síntome es que quan el cos et roba energia del greix ja que no el pot treure del sucre acabes perdent pes (operació bikini).

6) Quins son els 3 punts clau per control·lar la diabetis?
- Insulina: De moment injectada fins que implantin alguna cosa millor
- Alimentació: Control·lar els hidrats de carboni, ni molts ni pocs, els justos
- Exercici: Per qualsevol cosa et recomanen fer exercici.

7) I la insulina es per sempre?
No, tan sols fins que et moris o bé fins que treguin els Trident Insulina Fresh o alguna cosa per l'estil.

8) Tota la vida amb la mateixa dosis d'insulina?
Doncs es veu que no. Al cap de poc de iniciar el tractament el pancrees es recupera una mica (continues amb insulina, però menys), es el periode anomenat "lluna de mel" (no se qui posa aquests noms), però al cap d'uns mesos invariablement torna a parar de funcionar, ei digue-li vago.

9) Així doncs, els diabètics poden fer una vida normal?
No. Se'ls ha d'apartar de la societat i ficar-los en guetos.
No es tracta d'una persona amb diabetis, es una diabetis amb persona.
Només faltaria.

Cas típic 213: noi li agrada noia, noi i noia passen un dia en un parc aquatic

Com m'agraden els parcs aquatics!

Recordeu l'estiu passat a Costa Caribe?
Es un parc aquatic nou, amb tobogans moders, però pocs. Tan sols de 4 tipus.

I recordeu fa dos estius a Illa Fantasia?
Es un parc aquatic antic, amb tobogans vells, però bastants. 10 tipus diferents.

I aquest any que toca? Doncs hi ha 4 possibilitats:

- Aquabrava (Roses): Un parc bastant de relax, amb diverses piscines i 10 tobogans. Però 6 dels quals son casi iguals entre ells, tipics de zig-zag entre la vegetació.. Dos son tapats, un altre es de tipus Kamikaze i finalment un de llarg i recte.

- AquaDiver (Platja d'Aro): 6 tipus diferents de tobogans, kamikazes, zig-zag, pistes toves, tobogan tranquil amb donut, tobogan mes rapid amb donut i tapat.

- Aquopolis (Vilaseca): Primer de tot es curios que hi hagi un parc aquatic a un lloc que es diu Vilaseca. Hi ha 4 tipus de tobogans.Té uns tobogans que cauen força rectes, uns altres tipo kamikaze, un parell de tapats, i els tipics sinuosos.

- Waterworld (Lloret): Es el que recomano per aquest any. Hi ha 8 tipus diferents de tobogans. Tobogan amb barca doble llarg, un tobogan tapat on acabes en una especie d'embut, tobogans tous, tobogans sinuosos, kamikazes, tobogan ample amb bases entremig, un tobogan muntanya rusa amb barca per dos i tobogan amb barca rodona per 4.


Qui s'apunta?!!

Cas típic 209-C: noi li agrada noia, noi tenia una cosa pendent

Al cinqué dia: Catania.
Com no podria ser d'una altra manera també té un mercat. Però el mercat important es la Pescheria. Com el seu nom indica, en aquest mercat s'hi troba sobretot peix, i també cloïses, i algun que altre besugo.
I com no podria ser d'altra manera restes romanes. Com ara un amfiteatre mig soterrat.
Finalment arribem a Santa Agata. La Catedral de Catania, i per tan patrona de la ciutat.
L'elefant aquest tenia alguna historia important, per alguna cosa esta al mig de la plaça de la catedral, però ara mateix no ho recordo...
Davant del teatre Bellini, es on es concentra la major part del jovent de Catania, i turistes per anar de bar en bar durant la nit, una autèntica aglomeració de jovent. El que es curiós es que es facil trobar una San Miguel, però impossible trobar una Estrella.

En una illeta connectada per un parell de ponts podem trobar la part antiga de Siracusa. On es troba el temple d'Apollo . La font de Diana, pero el Pau dormia i no la veure. Evidentment Siracusa també té catedral, però més petiteta.
En aquell moment ja portavem uns quants dies de viatge, i tan contacte els uns amb els altres afectava a la gent.
Però continuant amb les coses importants, ens trobem amb la font d'Aretusa, una font d'aigua dolça que surt just al costat del mar. La prova que es aigua dolça, els anaguets que hi ha.
No podiem abandonar Siracusa sense passar per l'Orella de Dionís. Una escletxa a la roca la mar de maca, amb una acùstica d'allò més collonuda. Just al costat es troba l'amfiteatre romà més gran de l'illa. Actualment fan algun que altre concert. Tot i que es una mica perillós per algun que altre espectador despistat degut al estat de les pedres.


Sisé dia: Expedició al Etna.
Què ens trobem? Roques volcàniques. Tampoc es massa sorpressa tractant-se d'un volcà. Anavem pujant per una carretera tots sols. Ens pensavem que amb la boira, no hi hauria ningú, només nosaltres podriem ser així d'incocients. Però hi havia una rua de gent, amb ganes de pujar a veure un dels craters. I que hi havia a dalt? doncs un crater amb neu. Al costat d'aquest es trobava el crater de San Silvestri. I que més hi ha a part de neu i roques? Doncs més neu i roques.
Ja que estavem allà vam aprifar per deixat la nostra empremta en el volcà que durarà pels segles dels segles, o bé fins que fagi una mica de vent...
Baixant per un altre cantó podem trobar lava petrificada. Encara que ho sembli no es la lluna.
Eus aquí el Marc mirant atentament el paisatge, que pot estar fent, sinó?
Un petit salt pel Marc, un gran salt per... algú que li costi més saltar, jo que se.

Després vam arribar a Taormina. Un poble petit, però amb moltes coses per visitar.
Un aqüaducte romà per exemple. Uns jardinets d'avant de l'ajuntament. Molt adeqüats per fer-te un pa amb tomaquet amb embotit per dinar, davant la estranya mirada dels transeünts. Eren uns jardins curiosus, a part de plantes també hi havia unes casetes. També hi havia un canó, i clar, no em vaig poder resisitir la tentació.
Finalment la cirereta de la ciutat, el teatre grec. Es tracta del teatre més ben conservat de l'illa. Els grecs sabien on construien, des del teatre es veia el poblet i el mar, que macu!
Per últim, cal remarcar les pastisseries que feian dolços en forma de fruites.
Per cert, el Marc va perdres algun que altre detall del poble, degut a la seva addicció al móbil. Bé, sempre podrà veure les fotos.


Seté dia: Dia de tornada.
Tornant vam passar per Enna, que es troba d'alt d'un turó. Alló que aprofites i mires les vistes.
Total, el últim dia va ser una patejada en cotxe per travessar l'illa. T'agrada conduir?.


Adeu Sicilia...

Cas típic 209-B: noi li agrada noia, noi tenia una cosa pendent

El dia 3
Va ser un dia plujós. Però això no va evitar que anessim a veure mercats. Amb les serves arcaxofes gegants, amb els seus apis gegants, i amb les seves llimones gegants (oi que estic ben camuflat?), i amb els tipics budells penjant.
També vam fer una bonica visita al museu arqueologic nacional, amb les seves figures gregues i romanes.
Una passadeta rapida per la recarregada esglesia de Sant Cataldo. Amb la seva torre que sembla que estigui en mig d'una selva tropical. De fet, una mica més i no la veiem, tot i tenir-la al costat de l'hotel i passar-hi cada dia per davant.
Després alguna esglesia més, com ara Sant Domenico, i cap a la Vucciria.
Tocaba també una mica de cultura vegetal. El jardí botànic. Amb els seus cactus. De fet, tot tenia punxes, fins i tot uns arbres estranys. La veritat era força agradable passejar entre arbres tropicals. Els arbres fruiters, com ara tarongers i llimoners, donaven color. A part de una bona olor. I bé, també hi havia arbres gegants.

Per cert, ja us he comentat que al carrer de l'hotel era el carrer de les bicicletes? Compra, lloguer, manteniment, tot per la bici.

Aquella tarda vam fer un intent d'anar a la reserva de lo zingaro. Però degut al mal temps ens vam quedar a mig camí. Això si, vam treure una bonica foto de Castellmare del Golfo. Bé, potser no tan bonica, però ens haviem de justificar el viatge fins allà per no res. Per cert, apareixem tots inclinats per què feia un vent de cullons. Vam haver de lligar al Pau amb un cordill, tal com els globus del Viena, per què no surtis volant.


Al quart dia tocaba viatge.
Viatge amb el super fiat punto gran, fins a Cefalú. Tot el viatge portant el banyador a la maleta per què sabiem que arribariem en aquest poble de platja. Si, feia un dia clar, molt clar, perquè el vent s'havia emportat tots els nubols! quina fresqueta!
Un poblet amb una Catedral. La foto en qüestió té merit per què no es fàcil fer una foto amb un gelat de pistatxo a la ma. El poble també té uns safareig medievals, i per sobre tot, literalment a sobre de tot, un castell en ruines. Això si, amb unes bones vistes.
Mentre anavem pujant cap al castell, al Oleguer li va tocar massa el sol, per que es va amagar radera unes herbes, i al passar jo va fer un salt acompanyat amb un crit de guerra seguit d'un crit de dolor al caure per terra sobre unes pedres. Encara ara, no se que en que devia estar pensant.
I vam continuar el viatge direcció Catania. Pel camí vam parar a Villa del Casale. Un vila romana plena de mosaics. De quàdrigues, amb motius de caça, de Hercules matant els gegants (sense Hercules). Ja sabeu coses típiques de l'época, com ara les noies en bikini. O el que seria un poster del Play-boy d'aquells temps.

Cal remarcar l'encontre amb una senyora, que quan tothom passava per unes passarel·les per tal de no tocar els mosaics, ella passejava impunement per sobre d'aquests. Per això l'Oleguer va dir "Mira aquella tia s'ha colat de guays", quan podria haver dit "Mira aquella guarra quins cullons que té per trepitjar els mosaics" . La senyora podria haver sigut de qualsevol part del món, però era justament de Girona i va entendre a l'Oleguer perfectament i va començar a parlar-nos dient que no sabia sortir... Total, que vam acabar de visitar la villa del Casale, però sempre amb la por de tornar-nos a trobar, i efectivament, quan ja acabavem la visita va tornar a apareixer per fotrens un rollo sobre el seu viatge, i que lògicament viatjava sola.

Finalment arribem a Catania. I trobem una altra gran habitació. Fins i tot teniem una mica de café i pastetes! Llàstima que la cafetera tingués una sospitoses taques en el fons que feien bastanta mala pinta, com que feia pinta que feia anys o segles que allò no es netejava, vam decidir no malbaratar aquell patrimoni històric i ens vam quedar sense café i ens vam fotre tan sols les galetetes. El que vam fer de seguida va ser trobar lloc per la nostra santa. Algún boig va estar tentant de engegar la tele. Sort que el vam parar, per què amb els anys que debia tenir aquell aparell o bé hagués explotat o bé ens haguessim mort per la radiació.

To be continue...

Cas típic 209-A: noi li agrada noia, noi tenia una cosa pendent

Recordo una setmana santa de l'any 2007. Anèm a fer memòria (ara tocaria posar un flash i començaria un flash-back). Per no fer-ho molt pesat ho faré en tres posts.

Hi havia una vegada 4 nois, bé de fet eren 3 nois i el Pau. Per ser més exactes serien 2 nois, el Pau i el Marc. Bé, de fet seria més correcte que era 1 noi, el Pau, el Marc i l'Oleguer.


El 1er dia
El viatge va començar a Palerm. Estavem en un hotel acollidor. De fet l'hotel eren unes quantes cases antigues remodelades i ajuntades per tal de formar un hotel. L'habitació estava molt bé.
Total que vam fer el turista per la capital de l'illa. Visitant el que tot turista hauria de visitar:
- La Catedral. Que com que era setmana santa hi havia capellans, o bisbes, o sacerdots o el que fossin fen les seves festetes.
- La piazza Vittoria, amb el monument a Felip V inclós. Ei! espereu que estic fent fotos!
- San Giovanni
- El palau dels Normands, amb la seva capella Palatina (en obres). Cal esmetnar que el palau té una part destinada als parlamentaris.
- La porta Nova
- Teatro Massimo.
- La cripta dels Caputxins (prohibit fer fotos a les mómies)
- Quattro Canti
- La Fontana Pretoriana. Amb les seves figures nues desmenbrades.
- Monreale. El poble del costat, bé esta a sobre de Palerm.
- Catedral de Monreale. La més gran de l'illa. I l'Oleguer volia que fes més fotos per dins. Si total, no es veia res. Era tan alta i ampla que el flaix no arribava a iluminar res de res. Motl maca això si, no es poden queixar els Monrealencs.
- El Claustre de la catedral. On cada capitell era diferent. Si, tot un curro.
- EL pati de la catedral amb els seus catctus gegants. Per què el Pau era de mida normal, eh, no te truc la foto.

Tots aquests edificis, monuments, etc explicats gràcies al nostre guia propi Oleguer. En la foto porta una guia a la mà, però a la motxilla en portava 2 més. Més un llibre de Sicilia que el seu autor té un nom que no es fàcil de recordar, per tan, li deiem gràcies a la iniciativa del marc de diferents maneres com ara John Cook. El cas era no dir-li Peter Robb.

Una cosa que cal destacar de Sicilia es el menjar.En casi qualsevol regió mediterrania podras menjar bé. Molt bé. Observeu bé la taca de xocolata. Serveix per demostrar la boracitat en que l'Oleguer ataca a l'indefens gelat de xocolata posat en un panet.


Hem arribat al dia 2:
Toca fer una escapada cap a la mano Mafiosa. Efectivament es tracta de Corleone. De fet un poble com un altre. Amb la difència que hi ha un arxiu sobre la màfia. De fet eren 4 fotos, però fa il·lusió dir que hi has estat.

Després de passar la Sicilia interior. S'arriba s'acaba travessant l'illa i s'arriba a Selinunte. On hi ha les restes de una ciutat grega. Ja sabeu, temples, i més temples. Mireu si casi sembla un sacerdot grec en el seu temple. Un sacerdot amb suadora, motxilla, pantalons curts i bambes, però amb una mica de imaginació... Que més? Ah si!Temples per dins, temples per fora, columnes, etc. Guaita! una salamandra! Semblava una mica radiactiva amb aquest verd. Li vaig donar les gràcies per què realment es va estar molt quieta mentre li feia la foto.
Per cert, la foto que tenia al messenger va ser Selinunte. No sabeu quina vull dir? Aquesta.
La foto curiosa del dia es de l'Oleguer: El perillos depredador Oleguer s'amaga entre la altra vegetació apunt per saltar sobre la seva presa tal com un tigre assadegat de sang.

Al tornar a l'hotel vam aprofitar per relaxant-se de llarg viatge i adorar a la nostra santa particular que ens va portar sort i prosperitat en el nostre viatge. Bé, hi ha una cosa que fins i tot la nostra santa no pot evitar. Les ferides de guerra de l'Oleguer.


To be continue

Cas típic 193: noia1 li agrada noia2, tenen una relació, però algu no va bé

Hi ha dies que et lleves i penses: Alguna cosa no va bé, però no se què.

Cas típic 174: noia1 li agrada noia2, noies surten, noia2 li fa el salt, noia1 s'assebenta i explota de rabia tal com els mentos amb la Coca Cola

Crec que tots estarem d'acord en una cosa, el títol es llarg. Però tot es per deixar ben lligat el tema del post.
El dissabte 24/03 vaig contribuir en un experiment científic. Ja que no hi havia calçots, alguna cosa s'havia de fer...

Abans de l'experiment, tot eren negit i preocupació. Pero contavema amb un químic sempre a l'aguait. Però lo important era pendres l'experiment amb calma i tranquilitat

Però què podia fallar?
a) Coca Cola light 1,25l
b) Pepsi light 2l

Tothom estava feliç per què tot havia sortit bé. Uns es van respirar alleujats. Altrés... son així

Conclusió: La meva es més llarga que la del Burrull

Per a més informació: Burrull / Oriol.
Per a més fotos

Cas típic 132: noi1 li agrada noi2, nois passen una bonica vetllada a la bolera.

Una bonica però injusta vetllanda! Suposu que deviat tenir la ma freda després de tan de temps...
Resultats

Calvin & Hobbes del dia:


Frase del dia:

"Unos se casan por la iglesia, otros por idiotas." * Woody Allen

Cas tipic 131: noi1 li agrada noi2, noi2 no vol parella, vol guanyar l'Euromillons

Cada dissabte visitu la mateixa pagina quan em llevo: http://www.euromillones.com.es/
La mecanica es simple. S'han de triar 5 numeros de l'1 al 50 (els dos inclosos) i llavors dos numeros més de l'1 al 9 (els dos inclosos)
Els premis que et donen per encertar diferents combinacions van variant una mica en funció de la recaptació. Però el que realment va variant es el premi gran 5+2 (Encertar els 5 numeros de l'1 al 50 i els 2 de l'1 al 9), si no hi hagut guanyador el pot s'acumula per la setmana següent. Si ningú encerta, cada setmana es van acumulant uns 15 milions, fins a un màxim de 12 setmanes, que es decideix per repartir els premi entre els encertants de 2ona categoria (5+1).
Mirant les probabilitats veus que molt facil que et toqui no es...

(5+2) 1 entre 76.275.360 i si no hi ha pot 15.000.000€
(5+1) 1 entre 5.448.240 i et solen pagar uns 400.000€
(5+0) 1 entre 3.632.160 i et solen pagar uns 60.000€
(4+2) 1 entre 339.002 i et solen pagar uns 3.000€
(4+1) 1 entre 24.214 i et solen pagar uns 200€
(4+0) 1 entre 16.143 i et solen pagar uns 100€
(3+2) 1 entre 7.705 i et solen pagar uns 50€
(3+1) 1 entre 550 i et solen pagar uns 25€
(2+2) 1 entre 538 i et solen pagar uns 20€
(3+0) 1 entre 367 i et solen pagar uns 15€
(1+2) 1 entre 102 i et solen pagar uns 10€
(2+1) 1 entre 38 i et solen pagar uns 10€

Però com que faig 3 tires per setmana, compartides amb l'Oleguer i el Jordi, les probabilitats s'em tripliquen!! (però el premi es divideix per 3)

Un garfield, que com a mínim riure es pot fer sense ser millonari...

Cas típic 130: noi1 li agrada noi2, noi2 es petit, per tan no té una bona planta, té una bona "plantilla"

Coneixeu la Lliga SuperManager ACB? Doncs conec a algú que és un crack triant la seva plantilla...



Ja que alguns posts s'han impregnat del nadal (exemple1, exemple2), per què no aquest? doncs per què gràcies al llibre "Un nadal diferent" de John Grisham, em miro aquestes festes des d'una altra prespectiva, tot i que, de fet, en els ultims anys, ja no em feien massa il·lusió.
Per sort, el nadal del protagonista del llibre esta envoltat d'un esperit (digue-li esperit, digue-li ambient) molt més fort del que em trobo jo. Pobre home... ja us avanço que per ell no es gens facil passar del nadal, ja que te un munt de factors en contra. Maleides tradicions nadalenques!
Ja se que us esteu questionant preguntes tals com: "En John Grisham ha escrit una novela sobre el nadal?" "El mateix Jhon Grisham que ha escrit best-sellers tals com El informe Pelícano, El cliente, El jurado, Causa justa que son thrillers de intriga i tensio?" (a part de ser llibres que s'han passat al cine). Doncs sí, és el mateix John Grisham; debia de voler canviar una mica, i la veritat crec que se n'ha sortit força bé. Val d'acord no es cap obra mestra, però entrar en un nou genere quan tota la vida n'has fet un altre té força mèrit.