Cas típic 241: noi li agrada noia, noi ja cansa amb Dinamarca

Dissabte 25
Toca fer molts kilometres, molts, casi casi travessar el pais de Sud a Nord, i llavors tornar. Per això tenim l'oscar que condueixi, però per culpa que la partida de poker va acabar una mica tard s'ens anava adormint al volant (els altres dormiem profundament com a bons companys de viatge). Total que el vam canviar pel Jordi.

Primera parada Alborg. Esperava més d'aquella ciutat, esperavem més d'aquella ciutat. D'acord té un ajuntament antic, una catedral (tancada per alguna raó diabolica que desconec), carrers peatonals amb botiguetes, balladors de country i poca cosa més.
Abans de sortir de la ciutat passem per un cementiri viking. Com tothom sap els vikings feien un cercle una mica ovalat (en forma de barca, diuen els entesos) i posaven llenya i allà cremaven el cos junt amb els seus objectes personals i a vegades fins i tot el gos! Actualment només queden un munt de pedres en diferents cercles. Diuen que hi ha més de 600 tombes! Com a mínim es un prat macu... que la gent aprofita per fer ... per fer...

Posem direcció cap a la ciutat més septentrional del país: Skagen. Just abans d'arribar trobem una senyal que diu: Duna, bé que en danés (dinamarqués no!) seria: Dune (com la peli!). Es tracta d'una duna (de sorra) que es va desplaçant dinamarca avall a raó de 10 metres per any. Potser per culpa de tan moviment de sorra aquest any es desplaça 11 metres... El que es curios es que els voltants de la duna hi ha bosc o prats, i la duna es completament desertica, es realment curiós, molt curiós, curiós de cullons.
Potser no caldria esmentar-ho, però hi havia una esglesia enterrada, pero realment no ho estaba, decepció... a partir d'aquí la gent va començar a recel•lar una mica dels meus punts d'interes que havia planejat pel viatge. Bé, l'Oscar ja recel•lar des del primer dia, però l'Oscar no seria valid com a mostra estadística.

Arribem a la punta més nórdica de Dinamarca. Bé, si no contem Groenlandia que pertany a Dinamarca, esclar. La punteta es diu Grenen. I després d'un agradable passeig per la platja, que per cert, podeu trobar pingüins i foques en una roca a prop de la platja, però sobertot no us i acosteu per què es transformaran en vulgars ocellots grissos, blancs i negres.
A lo que anavem! en aquest punt de la peninsula es on s'uneixen dos mars (nom en danés 1) i (nom en danés 2). És macu de veure. Però hi ha gent que no en tenen prou amb veure, també han de notar...


Diumenge 26
Últim dia a Dinamarca!!
Com que es l’ùltim dia s’em entendreix el cor i els deixo dormir fins tard… les 9:00h. La veritat es que el museu no obren fins les 10:00h i entre posar a nosaltres i a la casa agradable a la vista ens costa aproximadament 1 hora. El que no vaig contar va ser l’esforç d’encavir l’equipatge al cotxe, però a pressió tot entra. Abans de deixar finalment l’apartament de Ribe vam fer una calorosa despedida a la bossa d’escombraries gegant (i podriem haver posat l’Oscar sense problemes) i la vam posar al contenidor, tot i que dubatem si no fer al revés i posar el contenidor dins la bossa. Li hauria d’haver fet una foto!

El museu es diu Ribes Vikinger. Pel nom ja podeu deduir que NO es troba a la població de Castellar de N'Hug i que el museu NO està dedicat a l’art d'Antoni Tàpies. El que si podem trobar en el museu són restes d’objectes, més que no pas objectes, de l’epoca vikinga. També hi ha unes representacions de com seria la vida en l’epoca. Finalment la part que tothom estava esperant: la part més lùdica on podies jugar amb l’indumentaria de l’edat mitjana. Podriem dir que és la millor foto del Jordi, del Pau i meva.

La Catedral de Ribe es una de les més famoses de Dinamarca i també una de les més impresionants. El que més destaca es que se li han anat afegint pedassos al llarg de diferents epoques, d’aquesta manera es veuen a ulls d’un inexpert els diferetns estils.
S’aprofita per visitar el campanar i mirar les vistes i veure gairebé tot Dinamarca ja que la peninsula danesa es més plana que Keira Knightley.

Abandonem la peninsula i tornem a Odense. Tornem a dinar al mateix lloc que vam dinar el dimecres (en una taula de picnic d’una placeta). El dinar es desenvolupa sense complicacions exceptuant la intrusió d’unes turistes asiàtiques que ens pregunten on està la Catedral. Seguint la famosa màxima “Als turistes ni aigua”, els i diem que no en tenim ni idea i que s’espavilin soletes.
Visitem la Catedral, que només destaca per la seva mida i pel seu retaule amb més de 300 figures (de tanta gent la camera es va marejar i la foto va sortir borrosa). Al costat de la Catedral hi ha Sant Petri, amb una façana més bonica que la Catedral, i que en aquell moment estaba plena d’asiatics, aquest fet em va sobtar i després espantar, així que ens vam abstenir de visitar-la.
No podiem marxar d’Odense fotografiar l’estatua del personatge més il•lustre de Dinamarca: Hans Christian Andersen. Era un escriptor de contes, els més famosos dels quals són: L’aneguet lletig, La reina de les nes, El soldadet de plom, El sastre valent i La sireneta (aviam si us pensaveu que era de Disney).

Uns quants kilometres i dos ponts amb peatge i ja sóm a Malmö. Concretament en el cèntric Hotel Baltzar. Aprofitem que encara queda llum (i no fan el Barça) per passejar per un parc i fer una foto en el teatre. Bé potser ja no queda tanta llum.
El sopar el fem en el McDallonsis. A Suècia són honestos i diuen clarament el que serveixen.