Cas típic 93: noia li agrada noi, noia no s'ha fet cap modificació, es 100% natural

Abans de tot m'agradaria aclarir que no he estat 3 dies sense postejar

Que és el que no és natural en la imatge?


Frase del dia:

"Los agujeros negros no son tan negros."
Stephen Hawking

Regla de McNulty

Lo primero es lo primero, pero no necesariamente en ese orden.

El pròxim dia la solució (tot i que molts ja ho veuràn de seguida, ja que aquest és un blog per totes les edats no subvencionat per Generalitat)
Dubte proporcionat via CPI, que l'havia agafat de no se quin altre blog que no em vaig molestar a pendre nota

Cas típic 92: noia li agrada noi, noia al coneixe'l veu que es pesat i enganxós... ecsss

A vegades hi ha nois enganxosos (dolent), però també hi ha cançons enganxoses (bo? dolent? no sabria que dir):

Cortesia d'en Fran.
Per què quan veieu que la canço que escolta no es ni heavy ni japonesa pregunteu-li de que es tracta!


Frase del dia:

“Se había afirmado que un millón de monos con un millón de teclados podrían escribir las obras completas de Shakespeare; ahora, gracias a Internet, sabemos que eso no es cierto.”
Robert Wilensky, Professor Computer Science Division and School of Information Management and Systems

Llei del dia:

Ley de Patry
Si usted sabe que algo puede ir mal y toma las adecuadas precauciones, entonces será otra cosa la que vaya mal

I'ts a piece of cake to bake a pretty cake...

Cas típic 91: noia li agrada noi, li agrada per què al noi li agraden les series per noies

Tothom té una part més femenina, no? Fins i tot jo en tinc, ho se més que res per què m'agrada una serie per noies, es diu Grey's Anatomy (Anatomia de Grey per aquells no tinguin sentit comú i no hagin sigut capaços de traduir-ho).

Bàsicament son 5 interns, una resident, 2 cirurgians residents, una crak en ginecologia i el jefe de l'hospital, que treballen el en Grace Hospital de Seattle.
Meredith Grey: Tal com el nom de la serie indica es la protagonista. Viu amb dos companys de pis, el George i la Izzie. Esta penjada del Derek (a estones)
Derek Shepherd: A vegades esta amb la Grey a vegades amb la seva ex dona. Però es bon metge. Es el meu preferit!!
Richard Webber: El jefe de l'hospital. S'havia relacionat amb la mare de la Grey, que ara té alzeimer
Miranda Bailey: Es la que mana als interns. Té caracter, per alguna cosa li diuen la "Nazi"
George O'Malley: És el típic insegur pero bon tio. Li mola la Grey (i a qui no?)
Christina Yang: És la típica asiatica competitiva. No em cau bé. Està liada amb el Preston
Isobel "Izzie" Stevens: Ex-model. Està bona i bueno.. es treballadora. Va de bona nena però li molen cabrons, com ara l'Alex
Alex Karev: Es l'intern xulo. Té roces amb la Izzie (cabrón xD)
Preston Burke: Es un cirurgià que competeix amb el Derek per ser jefe quan el Richard es retiri.
Addison Shepherd: La ex dona del Derek, que de fet no estan divorciats...

Voleu videos? Sí 1 | Sí 2 | Sí 3 | Sí 4

Per cert, casi mai ho havia fet, però ja en porto 2 de seguides. Estic parlant de postejar més tard de les 21:00h, soc un baliga-balaga...

Cas típic 90: noia li agrada noi, noi li agrada noia, entren en una crida recursiva infinita!

Recursivitat --> Metodologia i Tecnologia de la Programació 2 --> Ramon Baldrich --> Professor universitari

"Puigde: Que fa la vaca?? Tots els Alumnes: MUUUUUUUUUUUUUU!!! Puigde: No collons, menja tot el puto dia, arribar a segon de carrera perq et diguin això.... "
jaume (d'endocrino) - Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida, UPF

"Y las propietats psicomètriques de este test, son más importantes que un gato en el bosque."
Andreas Wismeijer - Facultat de Psicologia, UAB

"( Mentre repartia els exàmens ): No cal que traieu el DNI; us el guardeu per quan us el demani la policia."
Josep Verdaguer - Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, UAB

"Si em de fer una demostració del teorema ens morim o m'assesineu... a mi mes igual"
Jordi Villà - Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida, UPF

"Matarme o quemar mi casa, aunque os pueda parecer justificado en ciertas circunstancias, es un delito"
Fernando Luis Gómez Pérez - Facultat de Dret, UPF

El principi d'autoritat no el perdo fins que es tanquen les actes d'exàmens i deixo de ser el vostre profesor. I llavors tampoc el perdo perquè us puc fotre un jec d'òsties. "
Oriol Jonqueres - Facultat de Ciències de la Comunicació, UAB

"Acabem amb les teories abans que acabin amb nosaltres"
Esteve Riambau - Facultat de Ciències de la Comunicació, UAB

"Coged la reglita, el compasito i un lapicito, i con mucho amor como los angeles hacedme una perspectivita. "
Ned Flanders (Analisis Grafica) - Facultat de Belles Arts, UB

Es el naixement el que determina qualitat de persona. No hem de passar la ITV durant 3 mesos per veure si som o no persones"
Marc-Roger Llorevas - Facultat de Dret, UPF

"Era un intent d'assemblar-me a Jesucrist... un cop més. "
Oriol Jonqueres - Facultat de Ciències de la Comunicació, UAB

Parlant sobre la inseminació heteròloga: "és com inseminar a una vaca...a veure, hi ha algun pagès per aquí? no? .... ho direm pijo... i algú que tracti amb cavalls?"
Sònia Darbra - Facultat de Psicologia, UAB

"El que és bo aquí, quan passa la frontera és dolent. El que és dolent aquí, ja no té sentit que passi la frontera!"
Francisco Fernández - Facultat de Ciències, UAB

"Aquells que us toqui fer pràctiques a Sta. Coloma us trobareu d'aquells que venen amb el braç tatuat: "mi lola está en la trena" i cada dos per tres us vindran apunyalats....."
A. Bové - Facultat de Medicina, UB

"Aquest llibre només es pot entendre amb ajuda de psicotropics..."
Òscar Catà - Facultat de Ciències, UAB

"[profe escribiendo en la pizarra] (alumno: "puede hacer la letra mas grande por favor?") ¿¿Arial 24 te va bien??"
Sierra (Estadística Crimin. 2005) - Facultat de Dret, UB

"Tienen que preguntarse si vale la pena hacer esto y responderse a si mismos: no! no vale la pena!"
Gabriele Facciolo - Escola Superior Politècnica, UPF

"aquí veiem la empresa japonesa Itochu...sempre he pensat que era una empresa de construcció..."
Oriol Costa - Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, UAB

Menjar torrades no és bo perquè et pot produïr Càncer i us acabarieu morint. Es podria solucionar, no menjant, pero us acabrieu morint."
Noel Xamena - Facultat de Ciències, UAB

"Sóc un piltrafilla. Algun dubte sobre el piltrafillisme?"
Oriol Jonqueres - Facultat de Ciències de la Comunicació, UAB

"La funció del rei es signar. Això no vol dir que NO FACI RES, nomès signa"
Mercè Sales - Facultat de Ciències de la Comunicació, UAB

Per cert, encara que aquest sigui el cas 90, correspon al post 101 (com la mítica companyia aerotransportada). Ja se que el post anterior hauria d'haver sigut una festa, però jo no vaig per post com altres, vaig per casos, soc així...

Cas típic 89: noia li agrada noi, noia es ludòpata, noia s'aposta el noi

Sense que serveixi de precedent faig 2 posts en 2 dies

A vegades es simplement estar en el lloc equivocat, en el moment equivocat, com per exemple durant una partida de poker , justament sobre la taula amb tot de fitxes, com a part de l'aposta d'algú, i a més a més la mafia com a jugadors.

Moralitat: Ves amb compte que amb segons qui, corres el risc de perdre molt.

A que ve tot aquest tema?¿ doncs que senyores i senyors un servidor ja ha guanyat la seva partida número 100 al poker a 7 mans del Messenger! Com a part negativa hi ha les 52 partides perdudes i les 2 empatades. Això vol dir un 64,94% de victories (busqueu algú entre els vostres contactes que tingui més bona estadística! i si el trobeu doncs presenteu-me'l !).
Però no podria haver aconseguit aquesta xifra tan maca sense tota la gent que ha perdut! gracies perdedors! XD
Alfabèticament són: Albert, Cristina, Fran, Irene, Juli, Marc D, Marc G, Mario, Oleguer i Oscar.


Canviant de tema, la solució de l'aigua a fora del got és senzilla, la clau resideix en la nostra amiga (Com molt bé va encertar el Gary en el post anterior) la condensació.
Per començar, l'aire calent pot portar més vapor d'aigua que no pas el que està més fred. I que passa quan el líquid fred toca el vidre del got? doncs si! que li passa aquesta frescor. I del got passa a l'aire que està al costat del got, i es clar l'aire del costat del got es refreda. I l'aire al refredar-se deixa anar el vapor d'aigua que no pot aguantar i el deixa al got i del got rellisca fins la taula i PAAAAAAAAAAM la deixa humida...
Gràcies a CPI

Frase del dia:

Nucelar, se dice nucelar (referint-se a nuclear)

Cas típic 88: noia li agrada noi, noi veu que no hi ha futur per què ella no fa servir posa-gots

Hi ha gent tiquis-miquis obsessionada amb l'ordre i la pulcritud. Quan les coses no estan al seu lloc fan un drama. Son bones persones això si, però et matarien sense miraments si deixessis un got sobre una taula de vidre sense posa-gots.
Però el que ens hem preguntat tots des dels principis de la humanitat: Com és que en un got d'algun liquid acabat de treure de la nevera li comencen a aparèixer gotetes a la part de fora del got i el maleit i vil got acaba mullant la taula??!!!
La resposta (gràcies a CPI) en el pròxim Post (si.. soc cruel, fins ara no hi havíeu caigut?)

Per canviar una mica, un Calvin & Hobbes:

Cas típic 87: noia li agrada noi, noi la cataloga 2 punts per sobre de "molesta" i 1 punt per sota de "desegradable"

L'altre dia vaig llegir un llibret (no arriba a 200 pàgines, lletra mitjana) del Eduardo Mendoza, "El último trayecto de Horacio Dos".
El que em va agradar va ser que el protagonista califica les situacions o les persones amb punts per sobre o per sota d'un adjectiu (com el titol del post, però aquest ha sigut collita meva)

La nave podia despegar con ciertas dificultades, pero las condiciones de navegabilidad eran escasas, cinco puntos por encima de "inestables" y uno per debajo de "irrisorias"

Expongo lo antecedente en tono "colérico", dos puntos por encima de "firme" y dos por debajo de "como un energúmeno"

En un lugar donde reina una austeridad un punto por encima de "monacal" y dos por debajo de "cuartelera"

La duquesa había sido mujer de gran belleza, cinco puntos por encima de "sin par" y solo uno por debajo de "cañón"

Situación un punto por encima de "ingobernable" y dos por debajo de "haz las maletas y vámonos a Suiza"

GARFIELD DEL DIA

Apunt televisiu:
Avui a TV3 a la 1:35 fan "Que no parin els assassinats", una pel·licula on relaciona crims i els Village People. (no la recomanu, però tanta absurdidat es tentadora)
Demà fan "Maybe baby" a les 15:35 també a TV3, una pel·lícula anglesa, amb actors anglesos i amb humor anglés. El protagonista és Hugh Laurie (Dr House).

Cas típic 86: noia li agrada noi, noi prefereix un bon llibre abans que aquella noia...

Ja se que el llibre de les antipodes que ha comentat el Gary en el seu blog (1era i 2ona part) pot ser més interessant que "Terry Pratchet - Dioses menores". L'únic que vull mostrar es la manera que té l'autor d'explicar-nos una història en un món estranyament fantàstic i potser a lo millor us venen ganes de coneixer aquest mon conegut com "Mundodisco".

La tortuga es una animal terrestre, no pot viure més a prop del terra (sense estar sota d'ell). El seu horitzó no va més enllà d'uns centímetres. La velocitat que pot assolir, es la que necessites per perseguir i abatre un enciam. La tortuga ha sobreviscut mentre la resta de l'evolució passava al seu costat i la deixava endarrere, ja que bàsicament, era massa complicada per ser menjada i no representava una amenaça per ningú

Quan s'espera un profeta, l'església sol intensificar els seus esforços per ser santa. Es semblant a l'exaltació que hi ha quan s'espera en una gran empresa els auditors, però aquí tendeix en consistir en que es sospita de de certes persones que s'havien tornat menys santes i per tan se les executarà de cent ingenioses maneres. Això es considera un baròmetre molt fiable de l'estat de devoció individual en la majoria de les religions realment populars. Llavors surt certa tendència a afirmar que les coses estan anat costa avall amb una rapidesa que no desentonaria en un campionat nacional del tobogan, que la heretjeria ha de ser extirpada d'arrel i fins i tot de braç i peu i ull i llengua i que s'ha arribat el moment de fer “Borrón y cuenta nueva”. Generalment es considera que la sang es el líquid que produeix els millors borrons.

S'ha d'aclarir que hi havia molt poc del que riure en els subterranis de la “Quisicón”, almenys si tenies un sentit de l'humor mínimament normal. No havia alegres cartellets en els que deia: “No es necessari ser despiadadament sàdic per treballar aquí, però ajuda!!”

Després que parés de cantar:
-Abans que els increduls siguin cremats, els i canteu primer?
-No...
-Ah, una mort misericordiosa.

Lamentaràs molt haver dit això, ho lamentaràs durant moltíssim temps, pot ser que fins i tot arribi al extrem de crear encara més Temps, tan sols per què puguis lamentar-lo dins d'aquest...

Es tan inútil com llançar-li merengues a un castell
Es pot contar amb els dits d'un cap

Les persones a les que era permès estar soles durant massa temps podien caure en la cavil·lació solitària. Tothom sabia que això frenava el creixement. Per començar podria ser que et tallessin els peus.

En la “Quisición” havia un democràcia de ganivets esmolats. De fet la recerca de l'heretgia es feia més vigorosament en els nivells superiors de l'església. De fet hi havia una dita: “Com més puges per l'arbre jeràrquic menys esmolada ha de ser la serra”.

-Ell s'alimenta amb aigua i pa dur
-I per què no menja pa tou?
-Perquè espera que es posi dur
-És clar, caldria haver-ho suposat...

Aquesta llet està passada. Diuen que això es una democràcia, no? Doncs aquesta llet podria votar

-Utilitzo les dos mans per igual, però no gaire bé
-Ah, així doncs ambi-sinistre?
-Que?
-Vol dir incompetent amb les dos mans.

Se'l veia així com deprimit, això que al final no s'havia menjat el iogurt, que per cert amb la calor que feia, el iogurt estava com viu... vull dir més viu del que es normal. El que vull dir es que havia d'anar fotent-li cops amb la cullera per què no marxés.

GARFIELD DEL DIA:

Cas típic 85: noia li agrada noi, noia gaudeix amb la eloqüència del noi, noi gaudeix amb els pits de la noia

Cadascú en lo seu...
En fi, una altra tanda que demostra el saber parlar dels professors

"(el dia de l'examen, entra a classe i es fa un silenci)Perdonad, es que la impresión de entrar i ver que tengo tantos alumnos que no he visto nunca me ha dejado sin palabras..."
Francisco Marhuenda - Facultat de Ciències de la Comunicació, UAB

"Jo no soy boxeador aunque mi profesión acaba en "or"
Mudarra - ETSE Industrial de Terrassa, UPC

Us enrecordeu d'allò que vaig explicar la semana passada...no...mmm es veritat que SOM PEIXOS!"
Adrià Royes - Facultat de Dret, UAB

Ara entenc que en Franco es carregués a tots els mestres... la democràcia s'hauria de carregar a tots els alumnes"
Josep Mª Solé - Facultat de Lletres, UAB

"Perséfone tenia molts problemes per anar a la perruqueria perquè enlloc de cabells tenia serps, malgrat tot era bona dona"
Roger Alier - Facultat de Geografia i Història, UB

Us heu fixat que Leonardo té nom de tortuga ninja?"
Mireia Freixa - Facultat de Geografia i Història, UB

Si veus: "Nescafé patrocina aquesta peli sense anuncis" Penses: Ostres, t'estimo Nescafé!"
Elena Añaños - Facultat de Ciències de la Comunicació, UAB

"Sabesi cómo funciona esto? (referint-se a un llibre) No tiene botones ni nada, simplemente se abre! jejeej l'ho que s'ensenya a la universitat!"
Cristina Illamola - Facultat de Filologia, UB

"(Estadística II) ja sabeu interpretar una funció de densitat oi?.....(silenci)..... no?.... no???? vinga nois! ke no vui haver de prendre antidepresius akest any!!"
Jordi Saperas - Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, UAB

"[El professor escriu a la pissarra] "Hi ha qui et dóna un aglà per fer-te cagar un roure" [Es gira cap als alumnes i diu] Heu vist alguna vegada algun professor que escrigui "cagar" a la pissarra? "
Jesús Tuson - Facultat de Filologia, UB

"No perdeu el temps anant a buscar un regle, millor perdeu-lo anant a fer un whisky"
Xavier López - Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, UAB

"-Els jipis (escrit així fora de la pissarra) són aquella clase de persones que resideixen a la facultat de biologia, van amb bicicleta i fan servir el S.O. Linux. (arriba un alumne tard a classe) - El que arriba tard, vostè ve amb bicicleta? - jo... No -Fa servir el SO Linux? -No... -Molt bé, segui"
Llorenç Rosselló - Facultat d'Informàtica FIB, UPC

"M'enteneu? No? Com ho haig de dir? Faig la vertical? Em tiro per la finestra per fer-ho més espectacular?"
Jesús López - Facultat d'Empresa i Comunicació, UVic

"Va! Que no venim a classe a jugar, sino portaria els màdelmans i les barbies i jugariem! "
Jesús López - Facultat d'Empresa i Comunicació, UVic

"Deixeu d'abocar-me la vostra ignorància, home! (després de la resposta d'un alumne)."
Món Rodríguez - Facultat d'Empresa i Comunicació, UVic

"ara explicarem les funcions radicals, que no significa que vagin contra el sistema"
Josep Anton Sanchez - Facultat de Biologia, UB

"(parlant del conflicte subacromial, dolor a l´espatlla)... per a què utilitzeu l´ABD pura de l´espatlla? per agafar la novia? per arrepenjar-se a la paret? per pagar peatges? be, de fet per això és a catalunya on es donen més casos de conflictes subacromials!"
Enric Sirvent - Escola Universitària d'Infermeria i de Fisioteràpia "Gimbernat", UAB

"Amb els pronoms febles passa com amb el PP del Rajoy, sempre tant a la dreta com es pugui."
Maria Teresa Barenys - Facultat de Traducció i Interpretació, UAB

"L'exercici 2 és una collonada com els altres. Estem mesurant collonèssimes"
Xavier López - Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, UAB

"Sabeu qui va inventar els chupa-chups...??? Un Català, igual que el motxo....si és que es veu que els catalans som especialistes en possar coses a sobre d'els pals.........(silenci i rialles)"
josep lloreta - Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida, UPF

Cas típic 84: noia li agrada noi, noi no va amb noies, noi juga a futbol...

Coneixeu la lliga del Cercle?

Doncs hi ha un equip a la 2ona divisió A que es coneix amb l'acollonant nom de F.C. Olives Mortes.

Potser no són els millors, (alguns) no tenen molta tecnica, acaben de tornar de vacances i no estan del tot en bona forma física, però ells s'ho passen bé, i posen ganes i el que és més important son un equip unit que sent els colors (taronja i negre).

L'alineació és la següent (informació extreta de la web http://www.lliganocturna.com/):

- ALBERT MAS
- ARNAU PALOU
- JORDI BOSCH
- JORDI GRIFUL
- MARC DALMASES
- MARC USTRELL
- OLEGUER VALLBE
- OSCAR BORRAS
- PAU MARTORELL

Doncs aquest modest equip però amb grans aspiracions de guanyar títols dona la fantàstica i irrepetible oportunitat de ser patrocinat. Si tens un negoci i necessites promocionar-lo no hi ha cap alternativa millor per donar-lo a conèixer que posant publicitat en un equip de 1era línia.

Foto robada a Jordi Griful

-------------------------------------------------------------------
Resultats dels decepcionants Emmy Awards 2006

Cas típic 83: noia li agrada noi, som a l'any 3000, noi es del 2000

A vegades individus que són de mons oposats fan bona parella. Es es el cas d'en Fry i la Leela (ja havia dit que tornaria a parlar de Futurama, oi?)
Bender és el meu personatge preferit de Futurama, de fet, es el meu personatge de dibuixos animats preferit, observeu-lo en acció:


Un fet molt original de Futurama es veure els anuncis que fan per la televisió del futur (que en la sèrie es el present) i veure com les coses canvien: (si si, casi podria ser una foto en comptes d'un video)


Ja se que en un post passat vaig destacar el fet que hi havia éssers curiosos, doncs heus aquí un d'aquests éssers en una competició tan nostra com la que és celebra cada any a Castellar de N´hug


Hi ha coses que no desapareixen ni al cap de 1000 anys


Finalment uns trossets variats:


PD: M'acabo de donar compte que aquest estiu he estat a menys de 50km d'una població que es diu Worms.

Cas típic 82: noia li agrada noi, l'últim fascicle de la col·lecció: "Turquia segons Pons"

Diari de viatge (3era i última part)

Abans de continuar la narració del viatge, cal esmentar el “pique” que hi havia entre dos dels guies per a veure qui arribava abans als llocs d'interès. D'aquesta manera els primers dies ens demanaven que estiguéssim apunt per marxar a les 8, després a les 7, i finalment es va arribar a l'extrem d'estar apunt a les 6:15. Algú em pot explicar com entrar un esmorzar (continental) a l'estomac a les 6 del matí?

Dia 6:

Reprenent el fil. Hi ha una filosofia força curiosa a Turquia, són els Derviches Danzantes, uns homes que el seu ritual religiós consisteix en anar donant voltes i més voltes, ves quina cosa! Total, que a la ciutat de Konya (no faré cap brometa fàcil) tenen la seva mesquita amb la tomba del seu fundador.

Després d'un llarg llarg llarg llarg (son 4 links diferents) viatge per les terres inhòspites de certa regió de Turquia s'arriba a la Capadocia, zona famosa per què es una regió amb dos volcans (amb noms que vaig oblidar a l'instant). Es veu que fa temps van entrar en erupció i van deixar tota la vall plena de material volcànic, i es veu que aquest material es desgasta força fàcilment, i la gent va decidir en comptes de fer-se cases doncs directament fer forats a les muntanyes.

Dia 7:

Bàsicament ens van explicar que eren els cristians els que vivien en els forats per què s'amagaven dels romans que els perseguien. Fins i tot es veien petites esglésies ficades dins de les roques amb les seves arcades i amb les seves pintades.

Aquest dia va ser especial per què finalment vaig poder trobar una samarreta més o menys decent. Jo estava buscant amb delit una samarreta del tipus “Turkey, we don't have kangaroos”, però em vaig conformar amb una de la Capadocia (veure la foto).

Abans de dinar, visita a la fàbrica de joies. La pedra preciosa més típica de Turquia? Us dono dos possibilitats:

a) Rubí (nom que recorda a aquella població del Vallès Occidental)

b) Turquesa (nom que recorda a aquell país que aquest any he visitat)

A la nit espectacle folklòric de balls regionals del país. Típica activitat per turistes? Doncs sí...

Dia 8:

Visita a les xemeneies de les fades. Que deu ser això? Doncs més pedres... aquest cop la gràcia està en que les pedres son allargades i a la punta hi ha un material que no s'ha erosionat tan com el que hi ha just a la punta. Mireu la foto i s'entendrà.

Després visita a la fàbrica d'alfombres i després visita a l'aeroport de Kayseri.

Dins de l'avió els 300 espanyols (bé, de fet, la gran majoria eren catalans), després d'haver passat tota la setmana junts anant de viatge organitzat tots junts, decideixen que passen de seure i s'aixequen tots a parlar amb qui més li sembla. El resultat? Safates (assistents/tes de vol si volgués ser políticament correcte) nervioses i maleint en turc. Quan l'avió va aterrar no solament la gent va aplaudir, sinó que directament la gent feia l'ona (sí, espanyols, lo millor d'Europa).

I ja està!

Per a més informació consulteu els posts anteriors (cap avall).

Cas típic 81: noia li agrada noi, noi es fa pesadet amb lo de Turquia

Diari de viatge (2ona part)

Dia 4:

De bon matí em llevo per anar direcció a Bursa (mirar el mapa del recorregut). Segons el mapa es veu que s'ha de travessar una petita regió on hi ha aigua. No es tracta de cap error meu alhora de retocar el mapa de Turquia amb un sofisticat programa de Windows d'edició d'imatges, conegut com a Paint (Inicio, Ejectuar, escriure “mspaint”, aceptar). Resulta que vam agafar un ferri, com aquells ferris de Seattle que li agraden tan al doctor Shepherd (Heu de mirar Anatomía de Grey dimarts a les 22:00 al Cuatro!!). El cas és que el dia 2 un grup va fer una excursió pel Bosfor (un canal de per allà) i diuen que van veure dofins, o sigui que vaig anar mirant per la borda amb la càmera en mà a veure que i veia jo. Ja vaig veure animals si... però no eren dofins... eren meduses...

A Bursa vaig visitar 2 mesquites, la primera amb una font a dins. La segona es coneguda com la mesquita verda (serà groga?). Després d'unes hores de viatge vam arribar a l'hotel d'Izmirna (paraula que em recorda a Smirnoff, digueu-me alcohòlic). Hotel de 5 estrelles (per primera vegada a la meva humil vida)!!

A més a més d'un bufet impressionant per sopar (va ser un d'aquells dies que vas a dormir rebotit), hi havia concurs miss i mister no se què. Després d'una passejada pel passeig marítim d'Izmirna vaig tornar a temps per veure la guanyadora del concurs.

Dia 5:

Ruïnes d'Efeso, ciutat romana, que primerament va ser grega, però ja se sap com son els romans, ho aprofiten tot... Hi ha diversos punts a d'estacar de dita ciutat, el teatre, la biblioteca, el temple d'Artemisa i la deessa Nike (patrona de l'equipament esportiu).

Aquí el guia ens va explicar una curiosa història sobre l'invenció del teatre. Es veu que els caçadors practicaven en grup per aprendre a caçar, i es clar un havia de fer d'animal salvatge, i ja veies un tio fent de porc senglar i altres anar-lo amenaçant amb llances, òbviament era un espectacle pels del poble, de seguida es creava un corro de gent al voltant, més que res per riure. Després la gent es va anar acomodant i van portar-se cadires, llavors directament es van fabricar unes grades, i de fet no van trigar gaire a veure que es podria treure rendiment i van fer pagar entrada. (sí, ja ho se, l'historia té tota la pinta de ser falsa).

Després d'un viatge amb autocar amenitzat amb música de qualitat vam arribar a les famoses (gràcies als anuncis de iogurt, que per cert, el iogurt no el van inventar els grecs, sinó que van ser els turcs) Cascades de cotó de Pamukkale. Allà ens trobem les roques de color blanc, no és nata, no és neu, no és sucre, no és cocaïna... és calç!

Per a més informació consulteu els posts anteriors.

Cas típic 80: noia li agrada noi, noi continua amb lo Turquia

Diari de viatge (1era part)

Dia 1:
El primer dia, arribada en avió a l'aeroport (ja ho tenen això els avions, solen aterrar als aeroports) d'Istanbul. Dormida a l'Hotel Antik.

Dia 2:
Despertada gràcies als crits (o càntics, depen de la interpretació) de l'imam de la mesquita més propera. Cal puntualitzar que l'imam crida 5 cops al dia als seus feligresos, quant surt el sol, quan està al punt més alt, quan l'ombra es el doble d'alt que l'objecte, quan el sol es pon i quan ja no es pot distingir el fil negre del blanc.
Tot seguit esmorzar lleuger al bufet de l'hotel, ous remenats i frankfurts acompanyats amb bolets amb salseta. Amb un suc de taronja tot va baixar avall sense problemes.
Comença l'excursió per la ciutat. Hi ha mesquites a tot i a dret, miris on miris es veuen minarets.
Arribem al museu de Santa Sofia. Però que no us enganyi el nom, no té forma de museu, té una forma de mesquita. De fet, va ser una mesquita, però inicialment va ser una església cristiana. Total que els musulmans van aprofitar una esglesia per convertir-la en mesquita, just el procés invers que es va fer amb la mesquita de Cordoba, per posar un exemple que tots coneixem, oi que tots la coneixem? Si? Val? Doncs cap a casa...
Després de passejar pels jardinets de Sta Sofia i una mica pel casc antic, veure els edificis antics, els venedors pesats, i els carrers mal asfaltats vam arribar a la mesquita nova, que bàsicament es com totes les altres però amb més cúpules. A continuació basar de les espècies (o basar egipci). Després de dinar, els jardins de la universitat, la mesquita del Süleymaniye (pronunciau com vulguis) i l'aqüeducte. Per sopar una mica de fruita i galetes, ja que el dia següent teníem planejat arrasar amb el bufet de l'esmorzar.

Dia 3:
Al passejar per la ciutat em venen “dejavús” (un fallo en Matrix) constantment, això es degut a que cada mesquita es calcada a l'anterior. Comença la ruta turística per la mesquita blava, que li diuen així per què es rosa a ralles grogues (ara he sigut sarcàstic). Després el Palau de Topkapı (no m'he menjat el punt de la “i” es que en turc tenen la lletra aquesta), que és on vivien tots els Sultans, bé tots alhora no, quan un Sultà la dinyava o estava cansat de ser sultà passava la “feina” al seu fill i ja està. En el palau hi havia exposicions molt interessants, de joies, de vestits, etc, però el que no hi havia en l'harem del palau eren les concubines ni les preferides (gran decepció).
Després de dinar a passejar per l'hipòdrom romà. Que per cert, no existeix. I doncs??? doncs només queda un obelisc amb plata, però que li van robar la plata (no es pot deixar res al carrer... ). Però també queda un altre obelisc que vam portar des de Egipte, però com que era massa llarg i no el podien aixecar (havien dinat fluix aquell dia) el van tallar, ho van tornar a intentar uns anys més tard, i tampoc van poder, o sigui que el van tornar a tallar, i ara hi ha un obelisc de tan sols 20 metres (que dius, bueno, està bé, però tampoc cal mirar-lo més de 5 minuts) allà on hi podia haver hagut un de 60 (que hagués impactat molt molt i molt).
A continuació un passeig per la cisterna, però que no us impressioni el nom, es tan sols un dipòsit d'aigua amb més de 300 columnes (2 de les quals amb cap de medusa incorporat) que van crear els romans per tal d'abastir d'aigua tota la ciutat d'Istanbul.
Després una mica de compres pel Gran Basar. Tal com indica el seu nom és gran, i tal com indica el seu nom es un basar. Això vol dir: Turcs intentant-te vendre coses com si els hi anés la vida:
- Español? Español? Camiseta ?¿ barata 10 liras, Buen precio, 8 liras, color azul, también verde, catalan ¿?
- No, Japanese
- (paraulotes en turc)

Tornada cap a l'hotel sense haver comprat res.

Per a més informació consulteu els posts anteriors (cap avall).

Nota: En les fotografies que es mostren, s'ha evitat mostrar el menor nombre de persones per tal que no demanin cap tipus de dret d'imatge.

Nota 2: Les fotografies estan en un àlbum que en teoria es “privat” però mirant el nom de l'enllaç ja es veu com es diu l'àlbum, o sigui que tampoc té massa privadesa... De totes maneres quan hagi posat la crònica de tot el viatge ja faré l'àlbum públic, que de fet, aquest àlbum només conté algunes poques fotos, ni que sigui per conservar una mica de vida privada..