Cas típic 80: noia li agrada noi, noi continua amb lo Turquia

Diari de viatge (1era part)

Dia 1:
El primer dia, arribada en avió a l'aeroport (ja ho tenen això els avions, solen aterrar als aeroports) d'Istanbul. Dormida a l'Hotel Antik.

Dia 2:
Despertada gràcies als crits (o càntics, depen de la interpretació) de l'imam de la mesquita més propera. Cal puntualitzar que l'imam crida 5 cops al dia als seus feligresos, quant surt el sol, quan està al punt més alt, quan l'ombra es el doble d'alt que l'objecte, quan el sol es pon i quan ja no es pot distingir el fil negre del blanc.
Tot seguit esmorzar lleuger al bufet de l'hotel, ous remenats i frankfurts acompanyats amb bolets amb salseta. Amb un suc de taronja tot va baixar avall sense problemes.
Comença l'excursió per la ciutat. Hi ha mesquites a tot i a dret, miris on miris es veuen minarets.
Arribem al museu de Santa Sofia. Però que no us enganyi el nom, no té forma de museu, té una forma de mesquita. De fet, va ser una mesquita, però inicialment va ser una església cristiana. Total que els musulmans van aprofitar una esglesia per convertir-la en mesquita, just el procés invers que es va fer amb la mesquita de Cordoba, per posar un exemple que tots coneixem, oi que tots la coneixem? Si? Val? Doncs cap a casa...
Després de passejar pels jardinets de Sta Sofia i una mica pel casc antic, veure els edificis antics, els venedors pesats, i els carrers mal asfaltats vam arribar a la mesquita nova, que bàsicament es com totes les altres però amb més cúpules. A continuació basar de les espècies (o basar egipci). Després de dinar, els jardins de la universitat, la mesquita del Süleymaniye (pronunciau com vulguis) i l'aqüeducte. Per sopar una mica de fruita i galetes, ja que el dia següent teníem planejat arrasar amb el bufet de l'esmorzar.

Dia 3:
Al passejar per la ciutat em venen “dejavús” (un fallo en Matrix) constantment, això es degut a que cada mesquita es calcada a l'anterior. Comença la ruta turística per la mesquita blava, que li diuen així per què es rosa a ralles grogues (ara he sigut sarcàstic). Després el Palau de Topkapı (no m'he menjat el punt de la “i” es que en turc tenen la lletra aquesta), que és on vivien tots els Sultans, bé tots alhora no, quan un Sultà la dinyava o estava cansat de ser sultà passava la “feina” al seu fill i ja està. En el palau hi havia exposicions molt interessants, de joies, de vestits, etc, però el que no hi havia en l'harem del palau eren les concubines ni les preferides (gran decepció).
Després de dinar a passejar per l'hipòdrom romà. Que per cert, no existeix. I doncs??? doncs només queda un obelisc amb plata, però que li van robar la plata (no es pot deixar res al carrer... ). Però també queda un altre obelisc que vam portar des de Egipte, però com que era massa llarg i no el podien aixecar (havien dinat fluix aquell dia) el van tallar, ho van tornar a intentar uns anys més tard, i tampoc van poder, o sigui que el van tornar a tallar, i ara hi ha un obelisc de tan sols 20 metres (que dius, bueno, està bé, però tampoc cal mirar-lo més de 5 minuts) allà on hi podia haver hagut un de 60 (que hagués impactat molt molt i molt).
A continuació un passeig per la cisterna, però que no us impressioni el nom, es tan sols un dipòsit d'aigua amb més de 300 columnes (2 de les quals amb cap de medusa incorporat) que van crear els romans per tal d'abastir d'aigua tota la ciutat d'Istanbul.
Després una mica de compres pel Gran Basar. Tal com indica el seu nom és gran, i tal com indica el seu nom es un basar. Això vol dir: Turcs intentant-te vendre coses com si els hi anés la vida:
- Español? Español? Camiseta ?¿ barata 10 liras, Buen precio, 8 liras, color azul, también verde, catalan ¿?
- No, Japanese
- (paraulotes en turc)

Tornada cap a l'hotel sense haver comprat res.

Per a més informació consulteu els posts anteriors (cap avall).

Nota: En les fotografies que es mostren, s'ha evitat mostrar el menor nombre de persones per tal que no demanin cap tipus de dret d'imatge.

Nota 2: Les fotografies estan en un àlbum que en teoria es “privat” però mirant el nom de l'enllaç ja es veu com es diu l'àlbum, o sigui que tampoc té massa privadesa... De totes maneres quan hagi posat la crònica de tot el viatge ja faré l'àlbum públic, que de fet, aquest àlbum només conté algunes poques fotos, ni que sigui per conservar una mica de vida privada..