3 de set. 2006

Cas típic 81: noia li agrada noi, noi es fa pesadet amb lo de Turquia

Diari de viatge (2ona part)

Dia 4:

De bon matí em llevo per anar direcció a Bursa (mirar el mapa del recorregut). Segons el mapa es veu que s'ha de travessar una petita regió on hi ha aigua. No es tracta de cap error meu alhora de retocar el mapa de Turquia amb un sofisticat programa de Windows d'edició d'imatges, conegut com a Paint (Inicio, Ejectuar, escriure “mspaint”, aceptar). Resulta que vam agafar un ferri, com aquells ferris de Seattle que li agraden tan al doctor Shepherd (Heu de mirar Anatomía de Grey dimarts a les 22:00 al Cuatro!!). El cas és que el dia 2 un grup va fer una excursió pel Bosfor (un canal de per allà) i diuen que van veure dofins, o sigui que vaig anar mirant per la borda amb la càmera en mà a veure que i veia jo. Ja vaig veure animals si... però no eren dofins... eren meduses...

A Bursa vaig visitar 2 mesquites, la primera amb una font a dins. La segona es coneguda com la mesquita verda (serà groga?). Després d'unes hores de viatge vam arribar a l'hotel d'Izmirna (paraula que em recorda a Smirnoff, digueu-me alcohòlic). Hotel de 5 estrelles (per primera vegada a la meva humil vida)!!

A més a més d'un bufet impressionant per sopar (va ser un d'aquells dies que vas a dormir rebotit), hi havia concurs miss i mister no se què. Després d'una passejada pel passeig marítim d'Izmirna vaig tornar a temps per veure la guanyadora del concurs.


Dia 5:

Ruïnes d'Efeso, ciutat romana, que primerament va ser grega, però ja se sap com son els romans, ho aprofiten tot... Hi ha diversos punts a d'estacar de dita ciutat, el teatre, la biblioteca, el temple d'Artemisa i la deessa Nike (patrona de l'equipament esportiu).

Aquí el guia ens va explicar una curiosa història sobre l'invenció del teatre. Es veu que els caçadors practicaven en grup per aprendre a caçar, i es clar un havia de fer d'animal salvatge, i ja veies un tio fent de porc senglar i altres anar-lo amenaçant amb llances, òbviament era un espectacle pels del poble, de seguida es creava un corro de gent al voltant, més que res per riure. Després la gent es va anar acomodant i van portar-se cadires, llavors directament es van fabricar unes grades, i de fet no van trigar gaire a veure que es podria treure rendiment i van fer pagar entrada. (sí, ja ho se, l'historia té tota la pinta de ser falsa).

Després d'un viatge amb autocar amenitzat amb música de qualitat vam arribar a les famoses (gràcies als anuncis de iogurt, que per cert, el iogurt no el van inventar els grecs, sinó que van ser els turcs) Cascades de cotó de Pamukkale. Allà ens trobem les roques de color blanc, no és nata, no és neu, no és sucre, no és cocaïna... és calç!


Per a més informació consulteu els posts anteriors.

5 comentarios:

Anònim ha dit...

Tinc sooooooooooooooooooooooooon i no pengis tantes fotos del viatge ^^

Pons ha dit...

Ah! guaita! una crítica constructiva!

Anònim ha dit...

xDDD

gary ha dit...

Bé, l'estret de Bosfor no és un que hi ha per allà.. Uneix el Mar Negre amb el Marmara, i al mateix moment separa Europa d'Asia.

Al doctor Shepard li molen els Ferrys, però també que l'anomenin correctament.

Pons ha dit...

Per escriure el nom del cirurgià especialitzat en neurocirurgia m'he basat en la web de cuatro
(Derek Shepherd)