Com a mínim dimarts vaig poder dormir una mica millor ja que la meva tolerancia a la llum ha augmentat (ves quin remei). En contrapartida al Pau es va passar tota la nit inquiet per uns picors.
Aquest cop sóm previsor i anem a comprar pa, tomaquet i embutits per fer entrapans per dinar i ja que hi som crompem l'esmorzar, per què a l'alberg ens demanaven 40 corones danases (uns 5,5€) per esmorzar (lladres!!). A falta de parcs al costat de l'alberg ens va servir la part de radera del nostre multifuncional Volvo S40.


Al entrar al castell descobrim que l'han omplert de quadres de diferents epoques (des del 1500 fins a finals del 1900). Es de destacar la capella del castell. També són remarcables les vidrieres de radera el retaule. No serien remarcables sinó fos per què en les esglèsies que vam visitar a Copenahgue cap de les esglesies tenien cap vidriera remarcable. Per tota la capella i gran part de les escales de cargol del castell es podrien trobar escuts d'armes.
El passeig per l'enorme castell ens va obrir la gana. La meva intenció era dinar d'entrepans en els bonics jardins del castell, però encara no se per què no els vam trobar i vam acabar dins d'una urbanització en un aparcament buit. Però aquest cop no seriem tan barroers com per dinar sobre el maleter del cotxe, vam dinar sobre el capó...
Sort que era un Volvo amb una bona davantera, amb un Smart, per exemple, haguessim tingut més problemes.

En el punt on es troba el castell on les costes de Suècia i Dinamarca estàn més aprop. Casi casi venien ganes de arribar a Suècia nadant, llastima que casi es podien veure icebergs.
Última parada del dia: Mons Klint
Des del nord-est de l'illa passen a sud-est. Eren uns quants kilometres, però que passen volant si t'adorms amb la boca oberta durant tot el trajecte, oi Pau?
Mons Klint són uns espectaculars penyassegats on es veuen els diferents estrats de les roques. Llàstima que hi havia boira i no es veia res des de dalt, per tan no va quedar més remei que baixar escales de fusta avall fins arrant d'aigua.
Dimecres 22
Dimecres vam abandonar la capital del país i també l'alberg (no confondre amb l'Albert). Quant anavem a partir direcció Ribe, ens van avisar que el lloc on haviem deixat el cotxe (des de feia ja 3 dies) era de pagament. I com a bons ciutadans, no tan sols no vam pagar o vam treure el cotxe d'allà sinó que vam fer el nostre estranyable esmorzar al cul del cotxe.


I finalment el castell! A dincs hi havia de tot, des d'una caseta de nines gegant fins a una de les disfresses de superman que es van fer servir a la peli original.
Ben dinat (aquest cop en una taula de picnic d'una placeta d'Odense) voliem (volia) anar a veure la Catedral d'Odense, però tancaben a les 17:00h i casi que era l'hora, a més a més estava plovent molt i feia mandra voltar pel poble.
O sigui que vam anar tirant cap a Ribe, el lloc on ens esperava el nostre apartament. I per tal d'aprofitar la cuina vam anar al super a fer unes compres.
Tornant de comprar vam passant-se per un concert que semblava que hi hagués molt d'ambient, però no va ser el que esperavem...
Després de sopar truita de (poques) patates i una amanida (salada) vam fer una mica de poker. Els guanys de la nit em varem servir per amortizar les perduès de la partida de la nit següent, però bé, no avancem aconteixements.