13 de juny 2006

Cas típic 51 B: noia li agrada noi, noia se l'ha de lligar a la carniseria per què al noi no li molen les discos

Degut al poc esforç que requereix aquest post he decidit tornar a publicar ja... Com és haviat ho acabem millor... I ha sobre en aquest, el titol fins i tot diu que no fa gràcia... es fantastic...

Perquè la gent va a la discoteca? (aquest no fa gràcia, només reflecteix la crua realitat)
Després de aprofundir sobre el tema he arribat a la conclusió que hi ha molta poca gent que li agradi la discoteca, però si es així com es que hi ha tanta gent que hi va?
La resposta es ben senzilla, això es culpa la capacitat de socialització que té l´ ésser humà, per naturalesa l ´ ésser humà no ha estat mai sol, des dels principis de la humanitat l´ home ha necessitat companyia, primer era només per defensar-se contra agressions externes, però actualment no fa falta, perquè la gent es reuneix simplement perquè no vol estar sola, perquè quan s´ està sol tens temps per pensar, i es clar i un cop comences a pensar et dones compte que la gent fa coses estranyes, i això ens desconcerta, i no ens agrada i per això la gent busca la companyia i per això intenta estar el màxim possible amb els amics, els amics , en realitat només són una excusa per no pensar en el futur, perquè fan les coses que fan o perquè han fet les coses que han fet. Com que els amics van a la discoteca ell va a la discoteca.
La següent pregunta es: perquè els amics van a la discoteca? Aquesta pregunta ja es més difícil de respondre, però també he fet una hipòtesis. En un grup de amics sempre hi ha algun que té més iniciativa que els altres (per exemple si hi ha un grup de 5 amics i notes mitjanes del Btx són: 1`4, 2`3, 1`9, 2`1 i 3`6, aquest últim es l´ intel·ligent del grup), doncs, tot va bé fins que aquest amic diu: Escolteu, i si anem a la discoteca? Aquí comencen els problemes. Els altres per no semblar antisocials, diuen d´ acord (il·lusos), i hi van, quan surten el amic que fa preguntes que no deu (semblants a : en que penses?), fa la pregunta adreçada a tot el grup: us a agradat? Ja esta, tothom seria capaç de matar aquella persona en el acte sinó fos que hi ha massa testimonis, però desgraciadament no el maten i per no ser antisocials, diuen: si, bastant (o molt, o esta bé), però i ha algú que encara posa la pota quan vol ser massa social i diu: la setmana que ve i tornem , oi? (es una pregunta no una afirmació) cada persona del grup dona per suposat que les altres persones del grup volen tornar-hi, per tant ell diu que la setmana que ve, i ja esta liada, i cada setmana s´ ha d´ anar a la discoteca tot i que a ningú no li agrada, la gent només hi va per estar amb els seus amics, els quals es pensen que es ell qui li agrada anar.
Descobrir això no ha estat un procés fàcil, però amb perseverança i una capacitat de deducció gairebé tot es possible. Està clar que no trobaria cap persona que anés regularment a la discoteca que realment digues que li desagrada, però observant la conducta de la gent es pot veure com realment no els hi agrada, l´ exemple més clar es quan tot el grup va en direcció a la discoteca, el grup no va corrent cap a la discoteca com ànima que porta el diable, tot el contrari camina a poc a poc i va fent aturades periòdiques, a vegades pel camí algú llença alguna indirecta com la següent a veure si algú la agafa, però no sol haver-hi sort, diu una cosa així: esteu segurs que voleu anar a la discoteca X (per no fer propaganda) i no preferiu anar a una altra? Aquí la gent discuteix, però s´ acaba anant a una discoteca. Hi ha altres proves, com per exemple que molt poca gent arriba a l´ hora quan s´ ha decidit anar a la discoteca, casualitat, hi tant , es que no trobava la camisa que buscava, es que s´ ha m´ ha acabat el pot de gomina i he tingut de anar a buscar-ne una altra, es que he perdut el bus (el noi ha vingut caminant), etc. A més, oi que si t´ agrada una cosa, si pots, no pares de fer-la? Doncs perquè la gent marxa de la discoteca li posen un segell, torna a entrar, torna a sortir, que passa aquí?, potser han de descansar de tanta emoció que comporta la discoteca (la frase anterior desborda el significat de sarcasme). Més de una persona, quan llegeixi això, reconeixerà que això es el que realment li passa, ara que reflexioni.