30 d’ag. 2007

Cas típic 238: noi li agrada noia, noia li agrada copenhague

Diumenge 19
Plou. Però no importa. Tan sols s'ha de fer una cosa, anar a l'aeroport de Girona. Efectivament volem amb Ryanair. Sortida GRO (Girona) a les 17:40 i arribada a MMX (Malmö) a les 20:30.

Però no anava a Dinamarca? Bé era bastant més barat volar a Suècia i després anar a Dinamarca. Així s'aprofita i es visita un parell de ciutats Sueques. I total de Malmö a Copenhague no hi ha ni 30 km. Llastima que aproximadament 16km siguin aigua. Però el 12 de juny del 2000 van solucionar aquest incovenient mitjançant una triple solució: El pont Øresundsbron. Un tros es pont (la gran part) un altre es un tunel i la part central una illa artificial (Pepper island, al costat de l'illa autentica anomenada Salt). Tot això per un mòdic peatge d'uns 30€.

El vol va arribar abans d'hora, però vam perdre la pole per culpa de les maletes. El que es curiós es que no vam contractar la facturació de les maletes, però misteriosament anava inclosa tan al anar com al tornar.

Tot seguit vam llogar el cotxe. Un volvo S40, blau clar (més clar que el de la foto). No i vaig pensar en fer-li cap foto!

El primer que vam descobrir de Suècia es que els seus habitants vieuen en casetes de fusta com si fossin Hobbits. A part d'això poc més vam veure de Suècia. Un cop passat el pont tocava buscar l'alberg. Per culpa d'unes indicacions confoses (no es el mateix passar que atravessar Copenahgue). Vam fer unes quantes voltes per Copenahgue, en gran part gràcies als habitants de la ciutat que no coneixen la seva ciutat, per què llegir la placa del nom d'un carrer no es una ajuda molt gran si no ho acompanyes amb un gest del dit que senayli el mapa.

Finalment vam arribar a l'hora exacte que vam dir que arribariem a l'alberg (24:00h). De l'alberg cal destacar que estava ple de gent jove de diversos paisos. Llavors per què a les fotos surt buit? Per què eren les 7:00 AM! Que voleu que us digui si jo no puc dormir amb llum i en aquell coi de país no tenen ni persianes ni cortines!!


Dilluns 20
Passejada cap al centre de Copenahgue. La capital del país. Primera parada: Ajuntament
. Després no vam poder parar: Tivoli (s'havia de pagar per entrar al parc), museu Carlsberg (El museu no és de la cerveza, es del propietari de la Carlsberg que va comprar obres d'art, això si, al final de la visitat et donen una Carlsberg, per cert, no i vam entrar per què no ens interessaven massa les obres d'art ja que teniem més feina per fer). Després ens varem acostar més propiament al centre . Amb els seus carrers, les seves esglesies, canals, places, teatres, més esglesies, estatues, esglèsia anglicana i finalment: La sireneta! Me la imaginava més gran!.

Per desintoxicar de tanta construcció ens vam adentrar una mica en la part més vegetal de Copenahgue, el jardí botànic. El qual es troba en un bonic parc amb algún que altre animal salvatge. I què hi ha al costat d'un parc? doncs un altre parc! i al mig del parc el castell de Rosenborg (podeu trobar la maqueta a Legoland).

Després de dinar vam tornar a atacar als edificis, alguna torre curiosa i ens vam endinsar en el deixat barri de Cristiania (hippies i skaters i altres coses pitjors). Un cop vam tenir content l'Oscar vam tornar cap al centre a pendres una merescuda cerveza. Va costar uns 7€, això si, de 1/2 litre, i encara hi ha gent que diu que els països escandinaus son cars. Després vam sopar per la meitat de preu que la cerveza (1er McDonalds, però no l'ùltim, del viatge). Tornada a l'alberg i allí vam descobrir que teniem un nou inquilí a l'habitació diferent del tio estrany de la nit passada que dormia tot cobert de mantes. Realment hi havia algú?

Acabo ja, per què hi haurà algú marejat amb tanta lletra. Un altre dia més!

4 comentarios:

Albert Burrull ha dit...

Potser si que hi ha una mica massa de lletra... I si posem alguna foto més? Sobretot la 205...

Anònim ha dit...

Hauria de ser un delicte fortament penat vendre un producte de primeríssima necessitat com la cervesa a 14€ el litre.

Anònim ha dit...

El que em der fer és viure la vida com si fos l'últim dia.

Pons ha dit...

Es que crec que vam triar el pub irlandes més pijo i més centric de tot Dinamarca. igualment tens rao, els haurien de tancar el local. El més fort de tot es que no van venir a demana vam haver d'anar nosaltres mateixos a la barra i demanar les cervezes i portar-les cap a la taula!