Cas típic 123: noi1 li agrada noi2, noi2 no té temps per noi1 per que té llibres per llegir

Hi ha llibres que per si sols no es mereixen un post, però n'agrupes 3 i dius "bueno va..."

Moltes vegades es diu que la inteligencia porta la infelicitat, i en canvi amb la estupidesa vius feliç. Un curios llibre tracta sobre aquest tema, "Com em vaig convertir en un estúpid" de Martin Page. Es una novela, no pensessiu pas que es un llibre d'autoajuda, de debó em veurieu capaç de llegir-me un llibre d'autoajuda?
En el llibre mostra que convertirse en estupid no es tan facil (no té res a veure amb posar-se llapissos Crayon pel nas). No es un llibre excepcional, però com que es curt es deixa llegir...

Si dic Marc Twain tothom pensarà en Tom Sawyer i altres llibres d'aventures pel voltant del Missipí (realment hi ha accent?). Però té un llibre que no té res a veure amb tot això "El diari d'Adan i Eva", de fet no se si arriba a llibre, per que no arriba a les 200 pagines i la lletra es força grossa. Representa que per Adan i per Eva tot es nou, però no veu i sent el mateix Adan (home) que Eva (dona).

"Ligar con príncipes" de Tyne O'Connell. Pel nom sembla la tipica novela juvenil apte nomes per noies adolescents o preadolescents. Efectivament ho es... El que passa es que m'agrada variar, penso que no semrpe puc estar enganxat al Terry Pratchet, ni a les noveles d'espies rollo Frederick Forysth (Chacal (bastant diferent de la peli), El puño de dios, ...), ni a la ciencia ficció pero bastant fonamentada cientificament del Michael Crickton (Jurasic Park, Esfera, El guerrero numero 13, tot això havia sigut llibre abans que peli), total, que a vegades, simplement, m'agradar sentir-me com una noia de 14 i somiar que soc una nena pija americana i cotillejo amb les amigues aiiiiiiiixxxxxx