13 de maig 2006

Cas típic 38F bis: noi li agrada noia, noia li dona una targeta de st Valentí que diu "Eres muy chu chu chuli"

Final alternatiu:
L'endemà va aparèixer amb una altra peli de por a la ma, començava a fer-me creus, com a mínim esperava que s'hagués rentat les dents després de dinar, no vaig tenir sort... a part daixò resulta que tenia calor perquè va treure el jersei i ... []. Me saltat un petit tros, però no crec que tingui importància, a no se que t'agradin els relats pornogràfics (si es el cas, el Pau, qui dimonis es el Pau? Conegut com “el mancu”, us pot aconsellar unes quantes pàgines).
Aquí molts cauran en la trampa de pensar que només perquè t'ha fet el polvu de la teva vida (i gratuït) es que li agrades, no podries estar més equivocat! Si alguna cosa hem aprés dels mails en cadena que porten curiositats es que fer l'amor fa que moguis moltíssims músculs i per tan que et mantinguis en forma, es per això i només per això que la J. Jones va fer l'amor amb mi, el que es curiós es que realment ja té un bon cos, però ja se sap les dones, mai estan contentes amb el seu cos.
Els dies van anar passant, si fos d'aquells que tenen sentiments fins i tot crec que li hagués agafat carinyu. Fins que va arribar un dia que em va dir que m'estimava, AHÀ aquí la vaig pillar, sabia que no em diria mai que li agradava, havia passat directament al t'estimo, sabia que no feia res del que feia perquè li agradava tan sols era perquè m'estimava, ja veus tu... les noies son retorsades i recargolades (paraules que a simple vista semblen sinònimes però no ho son) fan tot el que es a les seves mans perquè tu, un noi mundà t'acabi agradant ella, i quan ho han aconseguit llavors et destrossen dient 'ets súper bon amic'.
Bé passem al final de la història, no? doncs resulta que després de temps i temps de relació, va deixar anar despreocupadament que jo li agradava, com aquell qui no vol la cosa! va ser un moment emotiu, una noia em confessava que li agradava, ho deia clarament, sense indirecte, sense miradetes equivoques, sense converses amb doble sentit, sense abraçades ambigües, sense petons higiènics, sense polvus per mantenir-se en forma, ho deia directament, que jo li agradava, la meva reacció va ser d'incredulitat, i ella es va estranyar que a mi m'estranyés tan, ella argumentava que havíem fet molt plegats (molt: Determinant quantificatiu), i jo que no ho veia com una senyal clara que signifiques algu per ella fins ara. La cosa va acabar amb discussió... perquè les discussions són així coses estúpides. Així doncs quan m'havia permès el luxe de que m'agrades la J. Jones (cada cop m'agrada més el seu cognom i menys el seu nom) va i resulta que ens discutim! Que va passar? Com va ser? Té una explicació molt senzilla. Tot rau en el doble cromosoma X. Quan un noi no li agrada una noia, la noia es tal com es, però quan a un noi li agrada una noia, hi ha una reacció química en el cervell i unes quantes neurones peten i altres simplement es desconnecten de la sinapsis nerviosa, això provoca que la noia es torni parlant amb termes científics, malparida. En el meu cas (cas real, però oi que sembla mentida? per què serà...?) la J.Jones va deixar-me (en cap moment sabia que m'havia agafat) al·legant que ja no era el mateix, que no sentia res especial a dins. De fet ella tampoc ho acabava d'entendre de lo il·lògic que era tot plegat, jo ja li vaig fer entendre que tan sols era la seva química neuronal que estava jugant amb ella, però no semblava disposada a acceptar-ho; aviam, m'hauré de treure el doctorar-me en medicina en la especialitat de neurocirurgia (com el doctor Foreman) per què em prenguin en serio les noies? Per aquí no hi passo!. I vam viure feliços i vam menjar anissos (cadascú per la seva banda).
Be, després d'aquesta historieta suposo que ja estaràs mes tranquil al enfrontar-te amb una noia, ara saps que tot es químic, i que facis el que facis no servirà de res, perquè a partir del moment que la noia t'agrada, la noia ja no es val per si mateixa sinó per uns impuls elèctrics del seu cervellet. La única solució seria obrir-li el cap i empalmar la xarxa neuronal tal i com estava al principi, però no totes s'ho deixen fer.

5 comentarios:

Elric ha dit...

molt millor XD

Anònim ha dit...

completament d'acord amb el Fran: Molt millor aquest final.

Anònim ha dit...

Quina mena de trunyot agafat en un pal és això?

JorJo ha dit...

jo no le llegit, pero mol bo ramon. Et dec una pasta, per cert..

Pons ha dit...

M'agrada la gent que no llegeix però igualment deixa comentaris positius! vol dir que saben per intuició que el que escric es bo ja de per si.