Cas típic 82: noia li agrada noi, l'últim fascicle de la col·lecció: "Turquia segons Pons"

Diari de viatge (3era i última part)

Abans de continuar la narració del viatge, cal esmentar el “pique” que hi havia entre dos dels guies per a veure qui arribava abans als llocs d'interès. D'aquesta manera els primers dies ens demanaven que estiguéssim apunt per marxar a les 8, després a les 7, i finalment es va arribar a l'extrem d'estar apunt a les 6:15. Algú em pot explicar com entrar un esmorzar (continental) a l'estomac a les 6 del matí?

Dia 6:

Reprenent el fil. Hi ha una filosofia força curiosa a Turquia, són els Derviches Danzantes, uns homes que el seu ritual religiós consisteix en anar donant voltes i més voltes, ves quina cosa! Total, que a la ciutat de Konya (no faré cap brometa fàcil) tenen la seva mesquita amb la tomba del seu fundador.

Després d'un llarg llarg llarg llarg (son 4 links diferents) viatge per les terres inhòspites de certa regió de Turquia s'arriba a la Capadocia, zona famosa per què es una regió amb dos volcans (amb noms que vaig oblidar a l'instant). Es veu que fa temps van entrar en erupció i van deixar tota la vall plena de material volcànic, i es veu que aquest material es desgasta força fàcilment, i la gent va decidir en comptes de fer-se cases doncs directament fer forats a les muntanyes.

Dia 7:

Bàsicament ens van explicar que eren els cristians els que vivien en els forats per què s'amagaven dels romans que els perseguien. Fins i tot es veien petites esglésies ficades dins de les roques amb les seves arcades i amb les seves pintades.

Aquest dia va ser especial per què finalment vaig poder trobar una samarreta més o menys decent. Jo estava buscant amb delit una samarreta del tipus “Turkey, we don't have kangaroos”, però em vaig conformar amb una de la Capadocia (veure la foto).

Abans de dinar, visita a la fàbrica de joies. La pedra preciosa més típica de Turquia? Us dono dos possibilitats:

a) Rubí (nom que recorda a aquella població del Vallès Occidental)

b) Turquesa (nom que recorda a aquell país que aquest any he visitat)

A la nit espectacle folklòric de balls regionals del país. Típica activitat per turistes? Doncs sí...

Dia 8:

Visita a les xemeneies de les fades. Que deu ser això? Doncs més pedres... aquest cop la gràcia està en que les pedres son allargades i a la punta hi ha un material que no s'ha erosionat tan com el que hi ha just a la punta. Mireu la foto i s'entendrà.

Després visita a la fàbrica d'alfombres i després visita a l'aeroport de Kayseri.

Dins de l'avió els 300 espanyols (bé, de fet, la gran majoria eren catalans), després d'haver passat tota la setmana junts anant de viatge organitzat tots junts, decideixen que passen de seure i s'aixequen tots a parlar amb qui més li sembla. El resultat? Safates (assistents/tes de vol si volgués ser políticament correcte) nervioses i maleint en turc. Quan l'avió va aterrar no solament la gent va aplaudir, sinó que directament la gent feia l'ona (sí, espanyols, lo millor d'Europa).

I ja està!

Per a més informació consulteu els posts anteriors (cap avall).