31 d’ag. 2007

Cas típic 239: noi li agrada noia, noia continua pensant en Dinamarca

Dimarts 21
Com a mínim dimarts vaig poder dormir una mica millor ja que la meva tolerancia a la llum ha augmentat (ves quin remei). En contrapartida al Pau es va passar tota la nit inquiet per uns picors.

Aquest cop sóm previsor i anem a comprar pa, tomaquet i embutits per fer entrapans per dinar i ja que hi som crompem l'esmorzar, per què a l'alberg ens demanaven 40 corones danases (uns 5,5€) per esmorzar (lladres!!). A falta de parcs al costat de l'alberg ens va servir la part de radera del nostre multifuncional Volvo S40.

Toca agafar el cotxe. Direcció Roskilde, un poblet aprop de Copenahgue. Es petit i acollidor, i el que és més important descansem del transit de bicicletes que invadeix copenahgue. I que té d'especial el poble? Doncs que té la catedral més important de Dinamarca ja que es on estan les tombes dels reis danesos. A l'interior (pagant...) es pot observar una mostra dels diversos estils de tombes al llarg del temps, des de marbres fins a daurats. Algunes fins i tot amb capella pròpia. De fet tota la nau està envoltada de capelles.

Segóna parada del dia: Hillerod. En aquesta població trobem el castell de Fredericksborg. La estructura del complex té diverses parts. Primer un fosat, unes quantes cases, un altre fosat, més cases, un últim fosat i el castell i radera d'aquest un llac.
Al entrar al castell descobrim que l'han omplert de quadres de diferents epoques (des del 1500 fins a finals del 1900). Es de destacar la capella del castell. També són remarcables les vidrieres de radera el retaule. No serien remarcables sinó fos per què en les esglèsies que vam visitar a Copenahgue cap de les esglesies tenien cap vidriera remarcable. Per tota la capella i gran part de les escales de cargol del castell es podrien trobar escuts d'armes.

El passeig per l'enorme castell ens va obrir la gana. La meva intenció era dinar d'entrepans en els bonics jardins del castell, però encara no se per què no els vam trobar i vam acabar dins d'una urbanització en un aparcament buit. Però aquest cop no seriem tan barroers com per dinar sobre el maleter del cotxe, vam dinar sobre el capó...
Sort que era un Volvo amb una bona davantera, amb un Smart, per exemple, haguessim tingut més problemes.

Seguent parada: Helsingor, on es troba el mític castell de Kronborg. On Shaekspeare va ambientar Hamlet. El castell es gran, tan gran que com que ja estabem cansats de l'anterior castell vam decidir estalviant-se el preu de l'entrada i fotrens un gelat mentre el contemplavem amb tota la seva magnitud des de l'exterior.
En el punt on es troba el castell on les costes de Suècia i Dinamarca estàn més aprop. Casi casi venien ganes de arribar a Suècia nadant, llastima que casi es podien veure icebergs.

Última parada del dia: Mons Klint
Des del nord-est de l'illa passen a sud-est. Eren uns quants kilometres, però que passen volant si t'adorms amb la boca oberta durant tot el trajecte, oi Pau?
Mons Klint són uns espectaculars penyassegats on es veuen els diferents estrats de les roques. Llàstima que hi havia boira i no es veia res des de dalt, per tan no va quedar més remei que baixar escales de fusta avall fins arrant d'aigua.


Dimecres 22
Dimecres vam abandonar la capital del país i també l'alberg (no confondre amb l'Albert). Quant anavem a partir direcció Ribe, ens van avisar que el lloc on haviem deixat el cotxe (des de feia ja 3 dies) era de pagament. I com a bons ciutadans, no tan sols no vam pagar o vam treure el cotxe d'allà sinó que vam fer el nostre estranyable esmorzar al cul del cotxe.

La ruta de viatge era clara. Passar de l'extrem est del país al extrem oest. Però es un país petit, per tan vam programar una paradeta a la pintoresca població de Nyborg. On hi ha un castell-fortaleza (mig en reconstrucció). No cal dir que el castell també es troba en un petit llac, com tot bon castell danès (ningú hagués dit dinamarquès...).

Una altra parada era al castell d'Egeskov. Segons diuen el castell més macu del país. Abans d'entar-hi, vam donar algunes voltes com si fossim quitxalla per un laberint (tot seguit l'Albert començaria a estirar-se dels cabells per què no troba la sortida). Després del laberint els jardinets amb floretes de tots colors. Quan ja s'acostava l'hora d'entrar al castell un ramat d'animals salvatges ens van barrar el pas. I abans d'entrar al castell, més coses, com ara el museu de màquinaria agrícola (o de tortura, no ho veig clar, per poc el Jordi es queda amb una mà amputada), el museu aeronautic (amb avions moders i no tan moderns), el museu de cotxes antics (el meu preferit). Hi havia també la cripta de Dràcula, que no se que cullons i pintava allà. De fet era un soterrani fosc on hi havia un taud amb un ninot que reia, tot plegat molt patètic.
I finalment el castell! A dincs hi havia de tot, des d'una caseta de nines gegant fins a una de les disfresses de superman que es van fer servir a la peli original.
Ben dinat (aquest cop en una taula de picnic d'una placeta d'Odense) voliem (volia) anar a veure la Catedral d'Odense, però tancaben a les 17:00h i casi que era l'hora, a més a més estava plovent molt i feia mandra voltar pel poble.

O sigui que vam anar tirant cap a Ribe, el lloc on ens esperava el nostre apartament. I per tal d'aprofitar la cuina vam anar al super a fer unes compres.

Tornant de comprar vam passant-se per un concert que semblava que hi hagués molt d'ambient, però no va ser el que esperavem...

Després de sopar truita de (poques) patates i una amanida (salada) vam fer una mica de poker. Els guanys de la nit em varem servir per amortizar les perduès de la partida de la nit següent, però bé, no avancem aconteixements.

30 d’ag. 2007

Cas típic 238: noi li agrada noia, noia li agrada copenhague

Diumenge 19
Plou. Però no importa. Tan sols s'ha de fer una cosa, anar a l'aeroport de Girona. Efectivament volem amb Ryanair. Sortida GRO (Girona) a les 17:40 i arribada a MMX (Malmö) a les 20:30.

Però no anava a Dinamarca? Bé era bastant més barat volar a Suècia i després anar a Dinamarca. Així s'aprofita i es visita un parell de ciutats Sueques. I total de Malmö a Copenhague no hi ha ni 30 km. Llastima que aproximadament 16km siguin aigua. Però el 12 de juny del 2000 van solucionar aquest incovenient mitjançant una triple solució: El pont Øresundsbron. Un tros es pont (la gran part) un altre es un tunel i la part central una illa artificial (Pepper island, al costat de l'illa autentica anomenada Salt). Tot això per un mòdic peatge d'uns 30€.

El vol va arribar abans d'hora, però vam perdre la pole per culpa de les maletes. El que es curiós es que no vam contractar la facturació de les maletes, però misteriosament anava inclosa tan al anar com al tornar.

Tot seguit vam llogar el cotxe. Un volvo S40, blau clar (més clar que el de la foto). No i vaig pensar en fer-li cap foto!

El primer que vam descobrir de Suècia es que els seus habitants vieuen en casetes de fusta com si fossin Hobbits. A part d'això poc més vam veure de Suècia. Un cop passat el pont tocava buscar l'alberg. Per culpa d'unes indicacions confoses (no es el mateix passar que atravessar Copenahgue). Vam fer unes quantes voltes per Copenahgue, en gran part gràcies als habitants de la ciutat que no coneixen la seva ciutat, per què llegir la placa del nom d'un carrer no es una ajuda molt gran si no ho acompanyes amb un gest del dit que senayli el mapa.

Finalment vam arribar a l'hora exacte que vam dir que arribariem a l'alberg (24:00h). De l'alberg cal destacar que estava ple de gent jove de diversos paisos. Llavors per què a les fotos surt buit? Per què eren les 7:00 AM! Que voleu que us digui si jo no puc dormir amb llum i en aquell coi de país no tenen ni persianes ni cortines!!


Dilluns 20
Passejada cap al centre de Copenahgue. La capital del país. Primera parada: Ajuntament
. Després no vam poder parar: Tivoli (s'havia de pagar per entrar al parc), museu Carlsberg (El museu no és de la cerveza, es del propietari de la Carlsberg que va comprar obres d'art, això si, al final de la visitat et donen una Carlsberg, per cert, no i vam entrar per què no ens interessaven massa les obres d'art ja que teniem més feina per fer). Després ens varem acostar més propiament al centre . Amb els seus carrers, les seves esglesies, canals, places, teatres, més esglesies, estatues, esglèsia anglicana i finalment: La sireneta! Me la imaginava més gran!.

Per desintoxicar de tanta construcció ens vam adentrar una mica en la part més vegetal de Copenahgue, el jardí botànic. El qual es troba en un bonic parc amb algún que altre animal salvatge. I què hi ha al costat d'un parc? doncs un altre parc! i al mig del parc el castell de Rosenborg (podeu trobar la maqueta a Legoland).

Després de dinar vam tornar a atacar als edificis, alguna torre curiosa i ens vam endinsar en el deixat barri de Cristiania (hippies i skaters i altres coses pitjors). Un cop vam tenir content l'Oscar vam tornar cap al centre a pendres una merescuda cerveza. Va costar uns 7€, això si, de 1/2 litre, i encara hi ha gent que diu que els països escandinaus son cars. Després vam sopar per la meitat de preu que la cerveza (1er McDonalds, però no l'ùltim, del viatge). Tornada a l'alberg i allí vam descobrir que teniem un nou inquilí a l'habitació diferent del tio estrany de la nit passada que dormia tot cobert de mantes. Realment hi havia algú?

Acabo ja, per què hi haurà algú marejat amb tanta lletra. Un altre dia més!

28 d’ag. 2007

Cas típic 237: noi li agrada noia, noi s'en va i torna

A uns 2000Km de distància es troba Malmö.
Uns 2700Km més voltant per Dinamarca i una mica de Suència. En total ... un munt de Kilometres! 8 dies intensos.


Breu recorregut del viatge (en pròxims dies hi hauran versions més extenses):


Dia 0: Arribada a Malmö
Dia 1: Kobenhavn
Dia 2: Roskilde, Heillerod, Helsingor, Mons Klint
Dia 3: Nyborg, Egeskov
Dia 4: Arhus
Dia 5: Legoland, Esberj
Dia 5: Alborg, Skagen
Dia 6: Ribe, Odense
Dia 7: Malmö, Lund

Fotos penjades

19 d’ag. 2007

Cas típic 236: noi li agrada noia, noia fuig lluny, lluny...

Lluny com ara Dinamarca. (Recordeu?! Recordeu?!)

Avuí m'en vaig!

Si tot va bé avui hauré passat per 3 països diferents (contant el que m'he passat la major part de la meva vida). Suècia i Dinamarca. A part de passar per l'espai aeri d'altres.

Això significa que no postejaré fins que torni. Però com a compensació us deixo amb una nova secció. Aquesta nova secció permetrà gaudir del blog amb un nou sentit. El gust? bé, podrieu llepar la pantalla i depenent de lo nets que sigueu... Tan se val. Em refereixo a l'oïda. Cada cert temps aniré posant una canço diferent a la barra lateral, just sota l'enquesta. Com que vaig a Dinamarca posarè una cançó del grup més famós del país.

A part sempre podreu recorre els últims posts en la pàgina principal. O visitar els blogs enllaçats també al menú de la dreta. O repassar el Garfield i Calvin. O llegir el cada cop menys interessant CPI. O bé mirar les fotos del picassa. O respondre l'enquesta. O llegir els blogs esporadics (si es que han publicat alguna cosa). O bé repassar les etiquetes més interessants (totes). O gaudir de la sel·lecció dels meus posts preferits. O passar directament a l'arxiu del blog. O passar-vos el monkey island 2 per què al final us dona un munt de suggerència del que fer.


Nota per un futur post: Parlar un dia del Monkey island i el carismàtic Guy... Guybruthch? ... Guybrutx? bé, el senyor Threepwood.

17 d’ag. 2007

Cas típic 235: noi li agrada noia, noi es fica un nicks molt raros al messenger.

Fa temps. No vull dir fa dies, ni setmanes ni mesos, sinó temps de veritat. Posem entre 2 i 3 anys. Vaig fer un intent de fer un concurs dels millors nicks que corrien pel messenger. Però de seguida em vaig cansar per què la majoria de nicks eren... bé, tothom sap com son la majoria de nicks. Total, que l'altre dia vaig recuperar el document amb els millors nicks de l'època i aprofito per fer un concurs (se que ningú participarà, però jo no perdo la fe). O sigui que ja podeu fer les vostres votacions.

1- Sapo, rana, sapo, rana, sapo, rana, sapo, rana... langosta -- Laia Gorga

2- Mi corazon palpita como una pata frita -- persona desconeguda

3- Andreita pollo comete el coño! -- Juan Pijuan

4- Que sepas que me has dejado preñada y he tenido que abortar, mi madre se ha enterado y me ha hecho fuera de cada y tengo que comer ratas fritas -- Aida (angles)

5- el cangrejo va d lao para no ser enculao -- Jeroni Massllobet

6- Eutanasia papal -- Oleguer Vallbé

7- Es dolent veure la nuvia vestida de nuvia abans de la casament, però pitjor es veure al nuvi vestit de nuvia -- Ramon Pons

8- Esquilar una ovella = 11 euros -- Oriol Gonzalez


Si algun dels autors dels nicks em vol denuncinar per drets d'autor o alguna cosa per l'estil endavant. Jo també ho faria.

14 d’ag. 2007

Cas típic 234: noi li agrada noia, noi té un cervell femení.

Entrevista a Louann Brizendine.
Cervell i sexe. Motiu suficient per enganxar un article.
No cal que ho llegiu tot, per això hi ha els subratlladors fluorescents.


11 d’ag. 2007

Cas típic 233: noi li agrada noia, noi era del Narcisa Freixes

No tothom té la sort d'haver anat a una escola que encara queda en peu.
Jo NO vaig anar al Joanot Alisanda.

(6e EGB - click per ampliar)

9 d’ag. 2007

Cas típic 232: noi li agrada noia, noia li agrada la mùsica, boy likes the music

Tenim la sort que moltes de les cançons que escoltem estan en anglès, i per tan no entenem (o evitem entendre) per tal de no desgraciar la cançó.

Però sempre hi ha alguna excepció. És el cas de Moby i Amaral amb Escapar o Sliping away. I no se per quina versió decidir-me!


a) Escapar: Moby i Amaral en espanyol.


b) Sliping away: Moby i Amaral en anglès.

7 d’ag. 2007

Cas típic 231: noi li agrada noia, noia creu que el noi es un cuc miserable

Worms! Un dels jocs més originals, simpatic i adictiu de la història. Tan com per dedicar-li un post? Si, i més!

Worms es de la companyia Team17. Famosa per altres grans jocs com ara... Com ara cap! Ha fet altres jocs però no valen res comparat amb les múltiples versions de Worms.

Existeixen els Worms 3D, però la 3era dimensió fa que el joc perdi tota la gracia. Per tan jo hem quedo amb la última versió en 2D: Worms World Party (una web força cutre, la veritat). Hi ha Webs que estan millor com la del Worms Armageddon o la del Worms 2 (Però tampoc molt molt millors).

On es la gràcia del joc? En la seva senzillesa: Triar arma, apuntar, disparar i matar.

Una ventatge del joc es la gran varietat d'armes, eus aquí uns exemples:
- Gerro Ming de valor incalculable: Explota com si fos dinamita, i cada tros de gerro torna a explotar com si fos dinamita.

- Atac de bestiar francés: Mentre sona l'imme francés cauen 5 ovelles en flames, cadascuna explota 2 o 3 vegades i cada explosió té una força com una bala de bazooka.

- Bombes estores: Com un atac aeri de missils, però exploten 4 o 5 vegades cada estora.


- Dona gran: Una vella va remugant mentre es dirigeix contra el seu objectiu, es basicament una dinamita en potes.

- Burro de formigó: Literalment cau un burro fet de formigo que s'emporta tot el que troba just sota seu fins a caure a l'aigua.

- Colom casulà: Un colom teledirigit que busca el lloc on s'ha apuntat. Si es camí cap a l'objectiu es una mica complicat, es possible que es torni boig pel cami i exploti on vulgui.

- Bomba banana: Es tracta d'una granada de fragmentació amb gran poder destructiu!


- Bola de drac: El cuc llança un cop de puny amb una bola d'energia.


- Super Ovella: Una ovella que en comptes d'explotar primer surt volant, i es possible de controlar mitjançant el teclat i portar-la cap a l'objectiu.

- Napalm: Literalment cau napalm en la zona sel·leccionada "¿Hueles eso? ¿Lo hueles muchacho? Es napalm. Nada en el mundo huele así. ¡Qué delicia oler napalm por la mañana!. Un día bombardeamos una colina y cuando todo acabó, subí. No encontramos un solo cadáver de esos chinos de mierda. ¡Qué pestazo a gasolina quemada! Aquella colina olía a... victoria".
- Bat de beisbol: Mentre el cuc rival bola pels aires se sent la música de "home run".


- Granada sagrada: "Se contará hasta tres, ni más ni menos. Tres es el número que se contará. Y el número de la cuenta será tres. No se deberán contar cuatro ni se contarán dos, salvo para seguir después a tres. Eliminado será el cinco. Una vez que se haya mencionado dicho número tres, se enviará cual rayo la Granada de Antioquía sobre el enemigo, que por su mal comportamiento será exterminado".
- Vaques boges: Vaques amb els ulls injectats en sang que corren i exploten contra el primer obstacle que troben.

En fi, us deixò amb el video d'introducció de Worms 2.

5 d’ag. 2007

Cas típic 230: noi li agrada noia, noi es creu Terry Pratchet

I no! Terry Pratchet només n'hi ha un! l'únic! l'inconfusible! El que fa llibres com Lores y Damas. On queda demostrat que els Elfs no són el que semblen, i que per molt rossos i prims i macus que siguin són uns malparits!

Tata Ogg podía a llegar a ser tan desagradable que la misma Inquisición la habría expulsado por exceso de celo.

Lancre era tan pequeño que no podias tumbarte si no tenias un pasaporte.

-¿De verdad eres mentiroso profesional?
- No.
- ¿Y entonces por que intentas asaltar diligencias?
- Me temo que cai en una emboscada tendida por unos bandidos.
- Pero aqui pone que eres un soberbio espadachin.
- Me superaron en número.
-¿Cuantos eran?
- Tres millones.

Tata Ogg miró debajo de su cama por si acaso había un hombre allí. Siempre puedes tener un golpe de suerte inesperado, ¿no?

El pozo elevador era una especie de sumidero calóricop. La comida caliente siempre llegava al comedor fría, y la comida fría llegava más fría. Nadie sabía qué le había ocurrido al helado, pero probablemente habría obligado a volver a escribir las leyes de la termodinámica.

Ahora soy el mago que está arriba de todo. Me basta con dar una orden y un millar de magos me... eh... desobedecarán, o dirán "¿Qué?", o empazarán a llevarme la contraria.

Sé que está ahí dentro -dijo Verence, con las manos sosteniendo su corona de monarca de Lancre en la famosa posición "Ay señor bandidos mexicanos han asaltado nuestra aldea".
[...]
- Bueno yo...
La corona giraba entre los nerviosos dedos de Verence. Los bandidos no solo habían invadido la aldea, sinó que además los siete magníficos habían decidido que aquella era la noche ideal para ir a jugar a los bolos.

Había llevado a cabo ciertas deducciones partiendo de la sabiduría revelada evidente *1 y extrapolando basándose en las fuentes asociadas *2.
*1: Es decir, que se había inventado un montón de cosas
*2: Había leído un montón de cosas que también habían sido inventadas por otras personas.

Técnicamente, un gato encerrado en una caja puede estar vivo o puede estar muerto. No lo sabes hasta que hechas una mirada. De hecho, el mero acto de abrir la caja determinará el estado del gato, aunque en este caso había tres estados determinados en los que podía hallarse el gato: Vivo, Muerto o Condenadamente Furioso.

3 d’ag. 2007

Cas típic 229: noi li agrada noia, noia li rellisca

Per setmana santa (ja se que d'això fa molts mesos, però no hi he pensat fins ara), vaig anar junt amb 3 individus més a Sicilia, bé, d'això ja us en vaig parlar (1, 2, 3).

Vaig posar les fotos, però em vaig descuidar els videos de esquiant a l'Etna!







Ja se que duren segons. Què esperaveu?

1 d’ag. 2007

Cas típic 228: noi li agrada noia, noia desitja que el noi visqui "tiempos interesantes"

En el contient contrapes, la pitjor maledicció que pots sentir es: "Ojalá vivas tiempos interesantes".

Tiempos interesantes, dels millors llibres de Terry Pratchet sense cap mena de dubte. Un pais que no es xina, però te ninjes, camps fangosos, senyors de la guerra, un emperador que viu a la ciutat prohibidada i una muralla al voltant de tot el país. Aquest cop Rincewind esta acompanyat d'un heroi llegendari Cohen El barbar, que ara es fa enomenar Genhis Cohen. Però cal recordar que les llegendes són antigues... I al final del llibre es descobreix com en Rincewind acaba al "País del fin del mundo".


Las referencias geográficas que daban los forajidos solían ser más del tipo "sigue recto pasada la ciudad en llamas y gira a la derecha cuando llegues donde están todos los ciudadanos colgados de las orejas".

|--------|

- Oh cielos, yo no soy barbaro de siempre. Yo era maestro de escuela. Pero decidí dejarlo para ganarme la vida con la espada.
- ¿Después de ser profesor toda su vida?
- Suposo un cambio de prespectiva, sí.
- Pero... bueno... seguramente... la privaciones,... los peligros terribles, el riesgo diario de muerte...
El señor Saveloy se animó de pronto:
- Ah, también usted ha sigo mmaestro, ¿verdad?

|--------|

(El señor Saveloy enseña a en Gengis Cohen y a la seva horda de barbars a ser civilitzats, i li ensenya a en Gengis a comprar una poma en una botiga)
- Muy bien, todos: ¿Quién puede decirme lo que Gengis ha hecho mal?
- ¿No ha dicho por favor?
- No.
- ¿No ha dicho gracias?
- No.
- ¿Le ha arreado al hombre en la cabeza con un melón y lo ha estampado contra las fresas y le ha dado un patada en las pelotas y le ha pegado fuego a su tenderte y le ha robado todo el dinero?
- ¡Correcto!

|--------|

- ¿Podéis mostrarnos algo más de magia?
- Sé uno bueno -dijo-. Es un truco de desaparición.
- ¿Podeis hacerlo ahora?
- Solamente si se dejan abiertas las puertas y todo el mundo se pone de espaldas.
Luego se oyó un ruido como si estuvieran estrangulando a muchos conejitos.

|--------|

Los grandes visires siempre eran megalómanos maquinadores. Probablemente estaba en el perfil de trabajo: "¿?Es usted un loco traicionero, conspirador y taimado? Ah, bien, entonces puede usted ser mi ministro de más confianza".

|--------|

Además, el emperador no estaba simplemente en el umbral de la Muerte sino que ya se había adentrado en el recibidor, estaba admirando la alfombra y haciendo comentarios sobre el perchero.

|--------|

No, claro. Dosflores nunca quería causar problemas. Había gente que nunca quería causar problemas. Probablemente lo último que se oiría antes de que el universo se plegara como un sombrero de papel sería a alguien decir: "¿Qué pasa si hago esto?".

|--------|

- Pero... pero... ¡He visto a esos guardias luchar antes! ¡Són invencibles!
- Nadie nos lo dijo.
- ¡Pero los habeís derrotado a todos!
- Possí...

|--------|

- Este es Gengis Cohen -dijo el señor Saveloy-. Hacedor de grandes hazañas. Matador de dragones. Asolador de ciudades. Una vez compró una manzana.

|--------|

De echo, eran gente. Puede que fueran incluso humanos, o por lo menos habían tenido a humanos entre sus antepasados antes de que alguienm cientos de años atrás, dijera: "Veamos cómo de grande y gorda podemos criar a la gente. Intentemos conseguir a unos cabrones realmente grandes".

|--------|

- ¿Envenenado? -dijo Cohen-. ¿Estás seguro?
- Bueno, a ver, era un botellín negro y tenía una calavera y unos huesos cruzados pintados y cunado la inclinó empezó a echar humo -dijo Rincewind-. ¿Sería esencia de anchoas? Yo creo que no.

|--------|

Los cuatro jinetes cuya cabalgada presagia el fin del mundo son conocidos como Muerte, Guerra, Hambre y Peste. Pero hasta los acontecimientos menos importantes tienen sus propios jinetes. Por ejemplo, los Cuatro Jinetes del Resfriado Común son Moquera, Congestión de Pecho, Napia y Falta de Pañuelos. Los Cuatro jinetes cuya aparición anuncia cualquier fiesta del calendario son Tormenta, Ventolera, Aguanive y Carril Habilitado en Sentido Contrario.

|--------|

Un samurai fijó la mirada con Cohen. Se sacó un trozo de seda de la armadura y lo lanzó al aire. Agarró con la otra mano la empuñadura de su espada larga y estilizada...
Apenas se oyó un siseo, pero tres jirones de seda cayeron suavemente al suelo.
Cohen cojió un pañuelo.
El samurai miró la espada de Cohen. Era larga, pesada y tenía tantas muescas que se podría usar como una sierra.
- Nunca lo conseguirás -dijo el samurai-. ¿Con esa espada? Nunca.
- ¿En serio? -dijo-. Mira esto.
El pañuelo se alzó en el aire. Cohen agarró su espada...
Antes de que el pañuelo empezara a caer yya había decapitado a tres samuraís que estaban mirando hacia arriba.

|--------|

El ejército depende de la gente dispuesta a guardar puertas o puentes o desfiladeros pase lo que pase y a menudo existen poemas heroicos escritos en su honor, invariablemente póstumos.